Martulinaa

EL FORN - EL CORTÉS- EL FORN

2011-04-12T15:45:00.003+02:00

Diumenge 10 d'abril, em llevo, aixeco la persiana i dic: "mira no farà tanta calor com ahir, està tapadot" perfecte per anar d'excursió i una excursió llargueta.

Preparo motxilla, pals, mapa, ampolla d'aigua, dues taronges i varies galetes. Apa-li, pujo al cotxe i faig camí cap al Forn.

Van ser uns 12km de ruta i 4h d'intensa calor!

Deixo el cotxe al Forn. Enfilo enmig del bosc fins trobar el camí de la serreta. Uns 3km a peu plà ple de bassals. Arribo a terra blanca i, com sempre que sóc aquí, tinc la temptació d'anar cap a St Elies. Aquest cop les ganes de repetir nou camí i descobrir nous llocs poden amb mi. Enfilo cap a El Cortés, pel camí que en segueix la riera.

Passo la pedrera i trobo un camí que baixa cap a l'esquerra, suposo que anirà a parar al riu...hi baixo. A poc més de 400m ja sóc a baix. Un petit rierol molt cabalós enmig d'un plà ple d'ortigues. Travesso el riu en veure una fita i m'aventuro per l'altra riba fins que ..és inútil continuar! No vull acabar amb la cama plena de butllofes; i a més no hi ha camí. Torno enrera i pujo fins a l'encreuament que havia deixat. Enfilo amb una calor no massa normal cap a El Cortés. Uns zig-zags que no s'acaben mai fins que ja veig la casa dalt a l'esquerra, tot just quan apareix davant meu el cartell, o bé Coll d'Uixola o bé cap a St Elies. Ara és el moment perfecte per a fer una paradeta; fa dues hores que camino i una taronja em ve de gust. Miro el mapa. Si segueixo per coll d'Uixola, per pujar cap al Sui, haig de fer una volta considerable, i si tiro cap a St Elies, abans d'arribar a la font m'hi puc desviar. Faig això últim, camí cap a st Elies. Un camí pesat, suposo jo per la calor; i una sorpresa enmig, una serp que amaga el cap sota una pedra. AIXXX!!! no m'agraden les serps. Mentre se'm passaven mil coses pel cap, encara vaig tenir la sang freda de treure la càmara i fer-li una foto i marxar, gairebé corrents!

Crec que això va ser el detonant, vaig decidir baixar camí de St. Elies, cap avall. I bingo, al camí de la serreta una altra sorpresa, una altra serp, aquest cop més gran i aquest cop morta aixafada.

O va ser una cosa extraordinària perquè feia molta calor o... ja m'hi heu vist prou aquella hora per allà!

2011-04-01T13:22:00.002+02:00

Com que les previsions per demà diuen que són molt bones, serà el dia ideal per passar-lo a la muntanya! I l'excursió, un clàssic, St Pere de Vilamajor- St Elies- El Sui- Plà de la Calma -... jo crec que fins aquí ja n'hi haurà prou, si el sol em deixa i les cames aguanten! Quines ganes que en tinc!!! Si no sabeu què fer ja ho sabeu, motxil.la a l'esquena i amunt... ja us explicaré com ha anat!! Bon cap de setmanaaaaaaaaaaa

...modificant l'estructura del blog...

2011-03-10T15:28:00.001+01:00

...tornada

2011-03-10T15:07:00.004+01:00

Se m'ha fet raro entrar en el blog després de dos anys, i el que m'ha costat enrecordar-me del password jejeje

Amb tots els d'escalada vam formar un grup GEAMM, Grup d'Escalada i Alta Muntanya de Mataró, i a través del seu blog hi hem anat penjant totes les sortides, ressenyes i festes. Era una tonteria duplicar les coses!

Doncs al final sí, el somni de tornar al Nepal es va fer realitat i aquest cop sola...va ser genial! Teniu la crònica de l'aventurilla aquí.
Es veu que ha estat l'any Nepal per nosaltres ja que diversos membres del grup hi hem anat ;)

El temps passa massa ràpid... i em dóna la sensació que no tindré temps a fer realitat totes les il.lusions que van sorgint.

Diumenge 26 d’octubre

2008-10-28T18:03:00.011+01:00

1era via Sandra i Marta
Aresta Brucs (Miranda de les Bohigues)

El despertador sona a les 7.10h després d’una nit llarga (pel canvi d’hora) i dolenta perquè els veins de dalt no m’han deixat dormir gaire.

Anem a Montserrat zona Agulles, prèvia parada al Bruc a esmorzar (encara que això no es pot agafar com a hàbit ja que arribem a peu de via molt tard).

Deixem el cotxe al pàrquing de Can Massana i començem a caminar per una pista forestal ample. El parquing és ple i de camí trobem grups de gent ha vingut d’excursió. Ens desviem seguint uns cartells que indiquen el refugi , i arribem en 30min aprox a peu de via.

Una vegada situats a peu de via, i després d’escoltar(no massa) les explicacions de’n Ferranet(el pròxim dia et faig més cas, de debò) la Sandra es disposa a iniciar l'escalada amb un primer llarg d'uns 15 metres fins arribar al fil de l'aresta.

La segona tirada d'uns 40 metres, la faig jo, no és complicada però té algun pas finet de IV+ i els parabolts estant un xic allunyats. Arribant a la segona reunió, la paret perd verticalitat. Aquí aprofito per a fer fotos i xerrar amb la cordada d’en Bart i en Toni que van per la nostra dreta fent la Daniel SA.

El tercer llarg és curt solament 10 metres, tot i que té una sortida força dreta, però hi tenim bones mans. Arribo a la reunió, en Bart i en Toni ja són dalt juntament amb una parella de nois que també han fet la seva via.
Arriba la Sandra i caminem uns metres fins al cim de la Miranda de les Bohigues, on muntem el campament per a dinar. En Xicu també treu el cap per allà tot assegurant a la Cristina. Ja hi som tots!!! Nop, la cordada de en Jorge, l’Enrique i l’Anna tot just surt de la tercera reunió. Els esperem tot xerrant, ja és tard i no ens donarà temps a acabar cap més via!

El descens el fem per la cara nord de l'agulla, tot desgrimpant dos trams fins que arribem a el Camí de la Travessa d'Agulles on seguim fins al peu de la via Aitor, on ja sentim els crits de’n Tutu i on els més valents s’aventuren a pujar el primer llarg. Jo el vaig haver d’abandonar..
Fem el camí de tornada per un barranc i arribem als cotxes! Falta poc perquè es faci de nit i en Toni i en Bart encara són dalt, els hi hem deixat
En Ferran, la Cristina, la Sandra i jo preparem la operació rescate, walkies i frontals, roba d’abric i quan en Ferran es disposa a sortir corrents muntanya amunt, els veiem que arriben tot campant amb una altra parella. Menys mal!!!
Pujem al cotxe i ens reunim amb els altres al Bruc.

En el fons, ha estat un bon dia!!!! ;P

Més fotos

2008-10-25T19:38:00.005+02:00

Els que escalem.... també en sabem d'anar de festa!!

Gràcies altre cop per aquest curs!!!

Regals pels monitor Superior "Tutu" i monitor Superior amb ulleres "Pere Dom"!!

a veure qui s'anima....

2008-10-15T17:06:00.000+02:00

11-12 oct Montserrat-Malanyeu

2008-10-14T15:16:00.015+02:00

Última sortida del curs d’escalada...snif snif

Avui sembla que anem més lents, parem al Bruc a esmorzar i decidim quedar-nos a escalar a Montserrat, a Can Jorba, hi farà bon dia.
El primer dia que ens toca juntes, la Sandra i jo compartirem cordada i tindrem de monitor, el monitor superior, o sigui, en Munta.

Arribem quasi a peu de via, un tros de ferrata ens anima a posar-nos els peus de gat i a provar-la just en el precís moment en què arriben una colla de “pringats-inconscients” (perquè no tenen altra nom) els típics que van 8-9 d’excursió amb texans i sabates, que són “la cuñada y el amigo…” i tal i com van s’agafen a la corda i els més “machitos” cap amunt; clar, nosaltres vam desisitir de pujar i ens vam reunir a peu de via on ja hi havia la juerga muntada.
La cordada de’n Ferranet repassant conceptes, la cordada de’n Jose-Toni-Bart ja de pujada i nosaltres esperant…ara teniem unes vistes impressionants d’un tio que estava assegurant que nens com estava!! i després resulta que en baixar el seu company quasi es lien a òsties(verbals) amb en Ferran i en Munta; ja que es veu que diuen que Tutu vas trepitjar-los a mitja via bla bla bla…(lo típic quan hi ha massa gent).
En Munta puja de primer, el primer llarg, jo la última i recupero material. L’entrada sempre és difícil i em costa. En Víctor, últim a la cordada del costat, es fuma un cigar tot encorat amb la cinta de vida (ostres, això no sé si ho havia de dir). En Jose Luis va molt lent, però ell puja que és l’important!
La Sandra i en Munta ja són a la reunió, jo vaig pujant sentint les ànims i els consells de’n Ferranet a la seva cordada. Jaja tb s’ha de dir els va fer parar-los tres o quatre cops per, càmera en mà, tirar-me alguna foto. Ferran que estan escalant eh!!!!.És obvi que entre queixes i esforços sempre va bé algú que et faci riure jeje TI-BA GRO-GA TI-BA GRO-GA (manera peculiar de cridar) crits que sento constantment i que a mi, em fan riure però, que obviament, quan un fa un esforç i en veu a terra cadascú reacciona de manera diferent.
Arribo a la reunió i res, agafo confiança i pujo de primera tots tres últims llargs, els dos primers força bé, tot fixant-me en en Toni que puja davant meu. A més un diedre maquíssim i bastantes preses d’aquestes que t’agafes amb dos dits ( i no penseu malament), savines seques que no te’n pots fiar i algun que altre replanet on apoyant una mica el dit gros del peu t’aguantes i pujes.

Després d’una segona i tercera reunió còmode, pujo l’últim tram. Després del primer parabolt jo no veig la via, crido als que ja són al cim perquè em guiin i no senten res, jo no sé per on pujar, hi ha una sabina i en Munta em diu que hi posi una cinta, ok. Això es massa dret però no hi ha res, pos res, sense cap mena de seguro pujo els últims, què serien, 10metres? O més, nu sé, ara ja els veig: “Ei, els de dalt, per on es puja?” “Per aquí…” (joer) arribo al cim ja hi són tots nosaltres els últims. Els asseguro d’una sabina i amunt. Els altres ja porten una mica esperant i es decideixen a baixar, ho farem pel joc de l’oca, o sigui fent barrancs.
Nosaltres fem les fotos de rigor, els dos petonets i seiem i menjem una mica, i una mica vol dir com a molt 10min! la vista des del cim és impressionant, ens calçem i caminito avall.

La baixada és perillosa, unes pedres que rellisquen i clar estem en un barranc, les posicions per a rappelar no són les millors pero bueno. Després de tres o quatre rappels es forma cua, i els últims, una mica cansats ja de plegar cordes, les tirem avall perquè ena ajudin una mica. Hi ha un moment que m’adormo, s’està de conya aquí a la paret. Ai, que em toca rappelar. Estem cansats, estem tots a peu de l’últim rappel; venga frontals al cap i anem baixant cap al cotxe. Ara posem camí cap a Malanyeu, tots “en expedición”, amb algun que altre despistat. A mi no em senta gaire bé el viatge, em marejo i tinc molt mal de cap..sort que al arribar em prenc una pastilla i amb el sopar ja recupero el color (i no del vinito, que només vaig veure una copeta, em sembla que va ser la ratafia de’n Xicu jeje)!

Un sopar boníssim i agradable a Can Anglada, l’únic bar-restaurant de Malanyeu… Muntem les tendes a la pineda, al costat d’una caravana, i ens assentem en coro tot fent ronda de ratafia, mentre els més agoserats expliquen acudits i jocs de pensar…fins que ja agafant fred ens retirem a dormir.
Em vaig despertar uns quants cops però vaig somiar i tot!!!

Diumenge esmorzem, arriben els de Granollers(Edu and company), els de Mataró(Jaume-Anna-Alfredo-Jordi-Jaume) i res agafem cotxes i cap a Malanyeu. El dia està núvol i hi ha uns núvols, no gaire lluny, d’aquells amenaçadors que preveuen pluja.
Cordada amb la Sandra, al final sí que serem companyes de cordada i de monitor en Sergi, el monitor guapo, que li diuen. Res, caminem una miqueta enmig dels arbres i un paisatge impressionant, unes tonalitats de colors guapíssimes. Arribem a peu de via i la martulinaa venga cap dalt, només faig 4 xapes, pujo força bé, perquè mira, ara m’estic acostumant a mirar més peus que mans i penso que em canso menys i pujo millor, i comença a ploure. Sandra pilla’m! Descanso un moment i veig la reunió dos parabolts més amunt, decideixo abandonar un maillon i baixar. Cada cop plou més i jo allà dalt. Arribo a baix i sembla que va a més…una pluja intensa que deixa la paret molla.

Ara, quan ho tenim tot guardat sembla que ja no apreta tant i que s’esbaeix, i deixa pujar una cordada de dos a la mateixa via que nosaltres i recuperen el maillon.

Ens reunim amb els altres on en Ferranet fa una foto finish, i decidim tornar als cotxes i tirar milles fins a una benzinera on dinarem i farem propostes de quedades i properes sortides. La veritat tots força emiocionats, menys els que han pujat avui matí, que pobres no han pogut er res, i decideixen anar tirant a veure si al arribar a Cabrera no plou i poden fer roco.
La Sandra i jo decidim tirar cap a casa, que ja cansades arribarem a una hora decent per a posar-ho oty en ordre i descansar.Els altres encara després de la pluja, s’aventuren a tornar a les parets a veure si poden fer alguna cosa.

Fotos:

Montserrat - Vies de Can Jorba

Malanyeu - Via: Carla se'n va a la selva

27-28 Cap de setmana St Llorenç de Montgai i Vilanova de Meià

2008-10-03T15:49:00.003+02:00

Un cap de setmana on el bon rotllo va ser general.
Dissabte matí esportiva amb en Jaume, tot un crack, i a la tarda cordada amb la Cristina i en Toni fent via llarga amb en Tutu. Per cert això de ser quatre i portar el quart lligat a l’arnés i anar estirant corda és una mica pesat.
Vam fer cim i vam comprobar que no, que dalt no hi havia la tradicional màquina de coca-cola i donuts … quasi vam plegar de nit, (als cotxes si que vam obrir els frontals) i vam parar al poble a comprar provisions de pa i birres..

Arribem a l’ermita i ens posem, uns a fer el foc, els altres apalancats menjant el pica-pica…sopem (llàstima que no hi vam cabre tots allà asseguts i quasi que haviem de fer torns)…deprés d’un llarg parèntesi de mitja horeta per a mi soleta amb la nit i les estrelles..torno cap dins i ja queden els més valents allà asseguts a taula xerrant i fumant..hi ha un foc impressionant i pot més això que els roncs que diu que farà en Ferran. La Cristina i jo decidim quedar-nos amb ell (tots els altres dormiran dalt).

Ens posem a xerrar, s’està súper incòmode dormint a terra, massa dur. Xerrem vagament de bestieses però riem molt, i tot perquè en Ferran no s’adormi i ronqui..jeje i de cop allò que ens endormisquem i un ronc provinent de dalt ens desperta…jaja…hi ha més gent que ronca…en Ferran surt del sac i puja escales amunt : « és el que esta recta a les escales » jajaja seguim xerrant, ja ens hem desvetllat..de cop un altre ronc que no és el primer..jaja i així fins a tres de diferents i nosaltres vinga riure….
La nit es va fer llarga, un que baixa, jo que m’aixeco a posar llenya al foc, una altre que puja…no vaig dormir bé i quan m’aixeco veig que n’han baixat dos de dalt ;P

Preparem l’esmorzar, i anem al poble a fer un cafè ràpid… ens trobem a la font i res, carreguem material i cap dalt. Impressionant la paret.
Cordada amb la Clara tota una experta ja, ella puja que puja sense cap mena de por, no com jo, que avui tinc un mal dia i tinc un humor no gaire suportable…i jo tant queixar-me del monitor, en Ferran, i neng, ens has sorprès a totes dues!! ;P
S’acaba el dia i com sempre de rigor, la última birra al bareto dels escaladors.

Es fa tard, marxem amb l’Alfredo(en Jaume i la Sandra i jo). Ens adormim al cotxe, trobem caravana, menjem xuxes, jaja, i quan arribem a Argentona, el cotxe de la Sandra no arranca, sort que tenim pinces i l’Alfredo encara no ha marxat…arribem a Cardedeu, quin dia!!
I jo sense trobar-me bé…una dutxa i cap al llit!!!

fotos

2008-10-03T15:47:00.008+02:00

17-18
Hi ha emocions i sentiments que no es poden definir, els sents i esperes que els sentin igual que tu…. No sé què n’esperava… ( ;P )

Dissabte 13 de setembre

Després de l’últim dinaret de temporada a la terrassa amb la Sonia, preparo les coses i cap a Banyadores amb en Tutu i l’Anna. Una aproximació perduda que em va fer caminar fins que, en arribar dalt d’unes roques, vaig veure el casc blau de l’Anna per sota, jaja m’havia passat i un bon tros. Va ser una caminada maca de tornada i tranquil.la (això em va fer recordar que haig de tornar a pujar a St Elies, que ja toca). Els vaig trobar després i només va donar temps de fer dues vies; el cel era d’un fosc amenaçador, i com va dir l’Anna van arriba els llamps i la sorollosa tempesta.

De nit al 2046 a Granollers
Una altra cop la sensació que no encaixes! Una música molt xula, tan a la sala més comercial com a la més popera, però la gent, petita. I nosaltres ens ho vam passar bé igual. Vam acabar a l’hora d’esmorzar!!!

11 de setembre Rock a Llerona
Després de passar una bona estona allà dretes amb la birra a la mà i badallant perquè consideravem, nosaltres i tota la colla de gent que hi havia ( i no era poca), que un chillout a les 2h de la nit, és per apalancar-se amb la birra i el peta al sofà de casa….., érem en un concert on cada cop arribava més gent a l’espera de l’actuació de Dr.Calypso.
Va valer la pena esperar !!

21 de setembre - Solius

2008-10-03T15:47:00.006+02:00

Primera sortida del curs d’escalada a Solius

Aquí hem estat força separats…ens han repartit en parelles i jo he estat amb en Jaume, en Víctor, en Jose, i en Bart. De profe, en Carles. Jo m’ho he passat molt bé, i sembla que la Sandra també, ens hem trobat per dinar tots junts i res, acabem al bareto amb la birra jeje

Fotos

Diada de Catalunya - 11 de setembre

2008-09-10T11:27:00.009+02:00

Visca Catalunya!!!

Astúries i Galicia

2008-09-03T15:12:00.002+02:00

Només tres dies, massa pocs, però éren els que em quedaven; una escapadeta molt ben aprofitada amb en Baldo i la Marta a Astúries i Lugo, passant per Cudillero, Candas, Burela, Ribadeo, As Catedrais, Foz...!!!

Festes Majors

2008-09-03T15:11:00.006+02:00

Festa major de Cardedeu
Va començar un dia abans del que m‘esperava; tota una nit en vetlla, al meu llitet; tota la nit de dimarts un concert que semblava que estigués dins la meva habitació fins les 2h de la matinada, no és que no cantés bé, al contrari, peròe jo m’havia de llevar a les 6h per anar a currar, pos ja podeu saber amb quins ànims em vaig llevar, amb una mala òstia impressionant!!! Encara que seria l’últim dia de feina!
No tenia intencions de sortir, i vaig fer la vaga tota la tarda… i després de la trucada d’una amiga (és fàcil convencem) em dutxo i cap a la festa.
Una colla de diables que em va recordar, años atrás, quan vaig anar a la Patum de Berga amb la Carmeta! Una exibició de trapecistes espectacular!, i una obra de teatre en la que no vaig parar de riure tota l’estona. Un cop al garitu allà a et trobes a tothom…els d’escalada no s’ho van perdre i ens vam quedar al concertillu flamenkillo fins no gaire tard, per ser un primer dia!
Durant cinc dies em vaig sentir com una nena de 18 anys: sortint de juerga fins les 6h-7h ó 8h depèn fiestuki amb conciertillus, xerrant amb un, trobant-me gent que feia anys que no veia….., esmorzan-dormir, despertador a les 18-20h, una dutxeta, un mos i de juerga, birra-birra, lavabo, birra, lavabo, lavabo birra, aigua i tornem-hi!!! jajaja

També haig de dir que després de la tractorada (o traca final amb una festa a la serra fins les 7h del matí de diumenge), vaig tornar a sortir diumenge també fins l’hora d’esmorzar de dilluns i bueno, no va existir dilluns … em vaig llevar la matinada de dimarts a les 06.00h matí, CAL?

A Cardedeu hi ha com tres espais de concertillu: el Garitu( el clàssici més xulo), els Pinetons (concerts rock) i el Polvorí (per nengs independentistes), i el dissabte cap a les 3.30h procuren que s’acabin tots els concerts a aquesta hora i hi ha una rua, seguint a un tractor amb un dj, fins a la serreta on hi ha montada una barra de bar i allà, campi qui pugui i mai millor dit.10metres quadrats on s’hi sent la música i on s’hi concentren tots els nengs, i la barra a petar d gent demanant birra, i grupillos de 6-7, desperdigats tots allà formant com una espècie de rave, on la flaire de porro, els cubates i la birra fan que hi hgi un micro clima on parles amb tothom, i és igual de què, et gires i no coneixes ningú, però xerres, et topes amb més gent, els retrobes…i mica en mica es fa de dia….jo marxo abans de veure tota la colla d’especimenes que hi ha per aquí…. a peu darrera d’una colla de tres que en el camí de tornada es para més de 2 cops a vomitar…

Diumenge.. un tio d'uns 60 anys i una guitarra...i resulta que va ser genial; un cantautor que cantava desde bon cop de falç, boig per tu, it's my life, la cabra...flipant; en acabar tots rememorant la cançó "alcohol, alcohol, alcohol", li vam dedicar: "Miquel, Miquel, Miquel del Roig hemos venido a emborracharnos...." jaja si estic fatal.....ho sé....o serà que d'això se'n diu passar-s'ho bé? ;P Ah, i el seu èxit la farola...

2on intent de ferrata

2008-09-03T15:10:00.003+02:00

Hem tornat a la ferrata de centelles, el pont sen’s ha tornat a resistir. Ara he aconseguit els dos objectius que em vaig proposar, arribar a dalt (i per la part difícil) i el més important, veure la cabra! Jajaja

5 agost- Ferrata Centelles " Baumes Corcades"

2008-08-07T12:34:00.002+02:00

Ahir la ferrata de Centelles!!! (aprofitant que fem mitja jornada).
Les indicacions són prou clares per a arribar al parking sense perdren’s.
Ens equipem, diem adéu a la Marta, que es queda per baix i fe; no gaire tros perquè ens sembla que el començanemt de la ferrata havia de ser per aquí i això que pujem i pujem i res, aquí només matolls i un altre grup que també està convençut que ha de ser per aquí. Busca que buscaràs i només rascades a les cames i als braços, com dues cabres monteses el Baldo i jo enmig de la selva, allà intentant esquivar esvarzers i no trepitjar la farigola…res, no hi ha camí, o millor dit ja no podem anar més endavant! Tornem enrera i fem la baixada matolls a través, també. Estem cansadíssims, arribem al camí…i ens quedem muts quan veiem que ara, i no com fa quatre anys enrera, està tot molt ben senyalitzat amb cartells i taquetes grogues, que si les segueixes vas a peu de ferrata, ejem ejem
Pos res, l’altre grup hi ha arribat abans, i els deixem que pujin una mica.
Començem, en Baldo primer. Arribem fins al pont nepalí que després de veure passar-hi sis persones i fer-ne un intent el deixem per un altra dia… és fa tard i la Marta esta sola abaix, ens durà molt de temps acabar-la. Dimarts que ve hi tornem!!!!! ;P ...perquè com diu en Baldo:

una retirada a temps és una gran victòria!!!!

2008-08-04T13:43:00.002+02:00

Ja som agost i us podeu creure que he fet un calendari dia a dia amb totes les festes majors d'aquí aprop i només queden tres dies lliures, en tot l'agost, sense cap concert!!! Ja sabeu on trobar-me doncs, ;P!

Aquest cap de setmana vam anar a St Esteve a veure els Hotel Cochambre i va estar molt bé. Jo vaig riure moltíssim amb les noies que teniem al davant, més grans que nosaltres i un ritme jajaja, si us plau, Membeu i Esti, no deixeu que m'hi torni com elles...

Un soparet a la terrasseta de casa per inaugurar la zona chillout exterior jaja i com no de fiestuki,(es que no parem eh!)

I per acabar el finde una birra al chiringuito de la platja, amb la mar, l'aire, la músiqueta, les torxes...

CARROS DE FOC

2008-08-04T13:42:00.009+02:00

Del 21 al 26 de juliol cinc intrèpids,quasi desconeguts, hem anat a fer Carros de Foc
(--en construcció--)

Carros de foc, una crònica personal més que un itinerari o ruta.

Un sentiment de no voler anar-hi que em va envaïr tota la última setmana, tantes ganes que en tenia!!
Jo ja em veia fent una escapada alternativa a la platjeta… però nop, en tenia ganes i hi vaig anar!
Després de debatir-ho quedo amb en Carles diumenge a les 16.30h a Cardedeu i emprenem un viatge amb cotxe que es fa llarg per la calor, jo no tinc aire condicionat, :(
Arribem prop de les 8h a Ribera de Cardós on ens trobem amb la resta del grup, la Sandra, La Meri i l’Antonio, que preparen un soparet boníssim, al pis de sa germana, que és on dormirem.
Acabem, i desfem i refem motxilles i cap a dormir que demà començem l’aventura.

Ens llevem, crec que eren les 7h, una dutxa i un esmorzar, agafem motxilles i posem camí cap a Espot.
Arribem i aparquem els cotxes, tenim sort el taxi 4x4 ens pujarà en 10min!!!
Ens deixa al costat del llac de St Maurici, carreguem motxilles i ens dirigim al primer refugi Ernest Mallafré, on a les 9.30h ja tenim els fortfaits, i començem etapa.

1era etapa Mallafré-Amitges-Saboredo-Colomers

Deixem l’estany a l’esquerra i passem per davant de la caseta d’informació per a agafar la pista. Una pista per on passen els tot terrenys plena de pols i pedretes que va fent ziga-zagues a mida que la pujada es va intensificant. Ostres amb la pujadeta, si fins i tot jo no sé com pujen els tot terreny tan carregats de gent!!! Arribem a una font on fem la primera parada, res el temps de descarregar les motxilles, beure una mica d’aigua i tornar-hi. En 1.30h arribem a Amitges, un refugi a peu de pista que sembla que tingui moltes places. Tampoc ens hi estem gaire, una barrita i a seguir.
Ara la pista es torna més agradable a la vista després d’uns quants revolts perquè ja començem a trobar estanys. En vorejem uns quants.
*
No sé ben bé quin camí vam fer però vam arribar a Saboredo, per la Sandra el millor refugi, bé, per totes el més autèntic, ara entendreu perquè:

Vam arribar i hi havien tres personatges que hi devien haver fet nit, del refugi no hi havia ningú, bé només tres rucs a la porta del refugi; nosaltres vam seure a dinar. De cop, un noi, que debia rondar la trentena, de mala òstia, cridant i insultant en françès o aranès, pujava carregat amb uns quants paquets a l’esquena…renegava als rucs. Va descarregar, va entrar i sortir del refugi uns quants cops, i de cop suposo jo que per calmar-se, ens diu hola i s’asseu sobre un tronc.Obre una bossa on hi porta flors grogues i després de tallar-hi el tronc les va ficant dins una ampolla. La Meri, la més atrevida, li pregunta per les flors..una manera de treure-li conversa, i poc a poc ens hi anem acostant tots i seient al seu costat. Està fent un licor(aquí no hi direm pas el secret, haureu de pujar a Saboredo per a saber-lo). Total, que ens comenta que ell està casat i que té un fill, i que viu tot sol al refugi, que cada quatre dies baixa a buscar provisions i aprofita per a veure la dona i el nen; realment una vida dura, però li agrada…ens diu que l’hivern és molt dur allà dalt.
Mentre ell xerra jo ja m’imagino el meu propi refugi, no gaire diferent d’aquell, amb el xandall, el gorro de "ceniza", la llar de foc encesa, la sopa al foc…en plan blancaneus i els set enanitos, jaja (el conte infantil, no aquest que esteu pensant tots!!!).
Decidim que ja és hora de marxar i abandonem el refugi tot baixant per on els rucs han tornat espantats abans per la boira deixant el noi i la carrega abaix….ahhhhh!
Us podeu creure que no recordo res de camí, ni ara mateix el refugi, hauré d’esperar a les fotos ;P
*

2ona etapa Colomers-Restanca-Ventosa

No sé com hi vam arribar però érem a dalt d’un coll, on de sobte va i veiem una baixada espectacular, que guai després de la pujadeta una baixada. sisi.. una baixada entre pedres, i ziga-zagues que a causa del pendent és d’aquelles que els genolls fan mal i t’has d’anar frenant amb els pals, i la motxilla que ja apreta als hombros, de baixada és impressionant. Arribem a una esperada esplenada que ja veiem desde dalt amb un llac impressionant, bé tots els que veurem ho són, però quan ets allà l’emoció és forta. El vorejem per la dreta i arribem a una altra baixada aquesta però quasi enmig del riu, de pedra en pedra i vigilant no relliscar. Ara els pals no serveixen de res…després de 1.30h de baixada arribem al refugi uéeeeeee!!!! Com sempre que arribem a un refugi la colla ja reclama el fortfait, jo sense poder ni bufar els trec de la motxilla i pujo escales amunt. Surto no gaire contenta: tinc dues notícies , els hi dic, una de bona i una de dolenta, quina voleu? Em diuen que la bona: només queden 3h!! uéee i la dolenta? Que m’han dit que tothom es salta aquest refugi, i nosaltres sembla que som els únics pringats que hem vingut, perquè sabeu aquesta baixadeta que acabem de fer desde el coll? Doncs ara serà pujada, ja que l’altra camí no està ben senyalitzat, han tret fites i millor no passar-hi! Els hi van canviar les cares, igual que a mi. Tot el dinar renegant, joer amb la pujadeta..que no pot ser… mira si va ser fustre que vam enviar als exploradors Antonio i Carles que anessin fent que nosaltres ja pujariem…pos ens ho vam agafar amb tanta ràbia que en 1.30h vam ser a dalt!!!! Jaja I arribem al coll i trobem una que va ser més llesta que nosatres ja que es va quedar a dalt guardant les motxilles mentre les altres dues de la seva colla baixaven a fitxar. Joer!

3era etapa Ventosa-Llong

Ventosa 6.40matí

Suposadament l’etapa més dura.
I des del sopar que tenia uns nervis a la panxa impressionants. Començem a caminar ja de pujada, avui farem uns 800m de desnivell de pujada. Deixem enrera, el que per a mi ha estat un dels millors refugis pel que fa a la localització; allà dalt enfront del llac, va se com una peli, en la que s’acaba el món i tothom s’asseu damunt d’una pedra per a contemplar la posta de sol i els flaixos de les fotos no paren, i res, un silenci emocionant. En aquest refugi és on vam xerrar amb aquells dos nois que feien el carros de foc quasi corrent, super entrenats de barcelona, els escaladors simpàtics de Girona que anaven a pujar les Agulles

i les dues alemanyes que estaven uns dies de vacances per aquí.
Tornem-hi.
Una pujadeta per un turonet, herba humida, pedretes i sorra fns prop del riu on hi trobem un grup que s’han parat a fer fotos a unes vaques que pasturen i es banyen. Els avançem. Buff, ja veig la pujada! Anem un rere l’altre, la pedrera no permet altra cosa i també avançem a poc a poc, els de Burgos sen’s posen al darrera.Peazo pujada, com la pujaré amb tant de pendent? I només veig roques i més roques. A estones els pals no serveixen de res, els agafo amb una mà i forçant la cuixa salto de pedra en pedra, no avanço gaire depressa, és igual, tothom veig que més o menys va igual que jo, però tots envant. Les típiques parades de 20seg per recuperar aire i seguir tres pedres més amunt. El camí és ple de fites, es fa fàcil seguir-lo. Encara no som dalt i trobem neu enmig del camí. Jo intento evitar passar-hi però hi ha un moment que és impossible pujar si no hi passo.M’hi poso, agafo amb força els pals i intento avançar sense relliscar, no ho aconsegueixo, ho faig un parell de vegades. Seguint les petjades que hi ha dels altres aconsegueixo avançar i tornar a posar-me sobre les pedres un cop més.Un tros més de neu i una escalinata de blocs de pedra donen la benvinguda al coll de contraix; on l’Antonio, càmara en mà em fa la foto finish, que clar com sempre arribo la última no ho sé, però pel que em diu els hi fa a tots! Està atapeït de gent, o millor dit, no és gaire ample; No és ben bé una cresta però entre els de Burgos, nosaltres i una altra colla, sembla les Rambles. Un cop recupero l’alè, penso: "Carai, he pogut i mira tampoc ha estat tan dur el Coll de Contraix!"

Seiem i menjem barrites i fruits secs, la veritat, jo anti barrites i s’ha de reconèixer que m’han anat força bé. La baixada fa por, un tros bastant pronunciat de baixada amb zigazagues de pedra i sorra i un altra part molta pendent i ple de neu L’Antonio baixa corrents i cridant, com caigui es fotarà una bona nata. La Meri baixa quasi esquiant, té una bona tècnica. En Carles la segueix i se’n surt prou bé. La Sandra i jo optem per una opció aparentment més segura, ens posem el xubasquero, tanquem els pals i seiem a terra fent-nos lliscar, jaja res d’èxit! La Sandra va directe a una pedra i no clava els pals per frenar, i a mi se m’aixeca el xubasquero i agafo velocitat amb el cul a terra i els pantalons molls , allà notant cada bony uf!! Jaja Arribem a baix fent conya. Davant nostra, ara ja en terreny plà, com si haguessin caigut del cel més blocs de pedra així tots juntets al costat de l’estany, tornen a ser el nostre camí. De pedra en pedra i perquè no hi ha més remei, jaja.

* seguiré...

4a etapa Llong-Colomina

Ara no recordo el nom del refugi però sé que érem com en una caseta de bosc(Llong). Els lavabos a fora, la zona d’estendre la roba on vam fer una bona estona de xerrada, després d’assegurar la roba amb agulles imperdibles. És on ens vam asseure a la taula amb el grup de francesos que ens haviem anat trobant a llarg del camí… per cert amb un guia molt malcarat. Fixa’t tu com són la gent, que fins hi tot contàven quants trossos de tomàquet de l’amanida tocaven a cada un!!!
Aquest és el refu on ens van donar el llit al costat del tub de la llar de foc, i en el que en arribar també vam fer cua per anar a la dutxa, el refu on ens vam permetre un kit-kat i on després de sopar (o abans, ja no ho recordo) vam anar a fer un voltet fins al llac i no hi vam poder estar gaire a causa dels molts petits mosquits que hi havia i el fred que feia, això sí, a les nits refresca, jo anava amb un pantaló curt i xancles, i el que hagués donat per un xandall!!!
Aquesta etapa va ser la que vaig fer més sola i a la vegada més acompanyada..un camí ja de pujada desde 20m a sortir del refugi.Vaig conèixer una noia que anava amb la seva germana i una amiga , éren St. Cugat, i com més o menys ella i jo anàvem al mateix ritme, vaig deixar que els altres avancessin. Vam xerrar motíssim, va ser durilla l’etapa, la recordo de zigazagues primer, i pedres.També recordo que era la seva última etapa i que anaven una mica forçades de temps.

5ena etapa Colomina-Blanc

La baixada al refugi blanc va ser impressionant. Hi havia dos camins, un seguint al Gr, que és on vam trobar i ja ens vam despedir dels vascos, i l’altra, clar la més llarga , la que vam agafar nosaltres. I cal dir que va ser impresionant, perquè a mida que anaves baixant el paisatge és feia més bonic i fins i tot jo, hi vaig trobar assemblança a les cales de la costa brava; com quan deixes el cotxe dalt i va baixant a poc a poc entre pins, per fi, i veus el mar (en aquest cas el llac)…em va agradar.I allà, les escales que semblaven la fi d’una civilització just al costat del llac. I les cases? Com pot ser que en un paratge tan bonic hi hagi a més a més del refugi, dues o tres cases? i la pregunta seria: Qui es pot permetre aquest luxe de tenir una casa aquí? Flipant!

La sensació i la visió d’un llac que no s’acaba, que el final és com el final del mar que no n’hi ha, és impressionant i més quan es pon el sol ;PAquí també vam fer una jornada de reflexió ja que hi vam arribar cap a les 15h de la tarda, (i va ser una sort impressionant no haver d’anar a cap refugi més pequè va ploure tota la tarda); i després de menjar (aquí sí, un entrepà de truita) i vam fer una migdiadeta. Una sortideta a buscar el famós "pi movistar", que fixa’t tu, movistar i orange sí, però vodafone res de res, snif snif…
Un sopar molt agradable amb la colla de francesos de sempre i una petita anàlisi que va fer la Meri de cadascú de nosaltres. Força bé.
Jo, va ser el dia que em vaig retirar abans a dormir, estava cansada i no em trobava massa bé (res greu) i també va ser la nit que, suposo jo, al tenir una hab per tots cinc i, a les golfes vam dormir tots cinc com cinc angelets i d’una tirada, sense sentir roncs de ningú!!

Última etapa Blanc-Mallafré

Últim dia, últim esmorzar, i els francesos contant si jo tenia més trossos de formtge que ells, i agafant les galetes i posantse-les a les butxaques. Joer…tots seran així ? …¿ ?
Hem de tornar a agafar el GR i anar fins on ens vam trobar als vascos.Hi arribem de seguida. Un cartell ja ens indica on hem danar, el camí es veu perfectament , pujadeta per la carena d’una muntanya. Mica en mica i anar fent. En Carles el primer! Ell no para i de cop ens adonem que hi ha una fita que no ha vist, i mira que és gran, assenyala per on hem de baixar el coll, ell va directe cap al cim: Carles!! I desde el coll mirem abaix, una tartera impressionant on la Meri ja la baixa en plan esquiada. Els altres la seguim amb tota l’habilitat que podem. L’Antonio es posa la genollera i arriba abaix just com nosaltres (aquest quan s’hi posa no te n’adones i ja és a baix). Ell segueix recta avall. Nosaltres anem seguint les fites per la part esquerra fins que ens desvien per la montanya del costat, però no ens perdrem, ja es veuen els prats abaix i la seva ruta i la nostra es creuaran.

Efectivament després d’una mitja hora(bé, quan ets allà les hores passen volan, sense adonar-te'n; el rellotge no et mires, només pensés en fins on has de pujar o quants kilometres falten) llarga sense veure’l, separats per la montanyita ens trobem abaix. Sembla mentida com en un sol dia pot canviatr tant la vegetació. Hem deixat enrera la tartera , les pedres trencacames, i ara passem al costat del riu per enmig d’ortigues i falgueres. Arribem a un prat, i decidim descansar i menjar una miqueta. Aquí hi trobem gent, i gent que no va equipada com per fer carros de foc, fins hi tot nens, això ens assegura que no falta gaire per arribar. Deuen estar fent una excursió desde Mallafré. Entrem en un tros boscós, en plan oso yogui o parc nacional, ja que, ens fan passar per sobre d’un camí "enfustat" que sembla més un jardi botànic xinès, ja que fa la forma , o ara que ho penso... s’assembla molt a l’episodi de bola de drac, del camí cap l’infern, jaja… (sí una mica cabra sí que sóc!). Ja trobem camí normal, i ja veiem antenes... el refu!!! ja hem arribat, que d’hora!!! Ens havíen espantat dient-nos que trigariem 6h, i amb 4.5h ja som aquí!! uéeeeeeeeeee!!!
Un aplaudiment i petons i abraçades!!! Entrem al refugi a segellar l’última casella i a aconseguir la ben i merescuda samarreta!!! Foto finish!!

Un petó i gràcies a l’Antonio, el Carles, la Meri i la Sandra per una experiència tan gratificant!!!!

La veritat és que ara recapacitant i un mes després penso que jo vaig assolir la meva fita que era poder fer-ho.Tanta por al no poder, al anar més lenta,… quan ets allà i t’esforçes, i et sens bé, crec que valen la pena tots els “no puc” que surten de la boca quan no pots pujar més amunt, quan els genolls et fan mal, o quan veus els altres més amunt que tu.. la sensació d’arribar a dalt, i veure allà petit tot el camí que has fet…et fa sentir orgullosa de tu mateixa. I més encara quan ho fas per tu, per demostrar-te a tu mateixa que sí que pots!!
I ara pregunto…no serà semblant el que hauríem de fer en aquesta vida…fer les coses per nosaltres mateixos i sentir-nos orgullosos de com som i del que hem fet?
Uix avui estic filosòfica eh…….

12 juliol- Aniversari Cristina

2008-07-17T15:27:00.002+02:00

Després d'una ruta per autopista i carreteres de corves de 3h aprox, arribem a una casa, que molt rural no era, pero que hi havia un ambientillo impressionant.
Una fiestuki que va durar unes 10h, amb una parada de 2h per anar al CAP de Vilarodona a posar 4 punts a la Laura a causa de la caiguda des d'un banc de'n Maurici, imagineu com anava jajaja

Coses a destacar:
-va sonar més de 20 cops la cançó "la madre de José"
-els invents de caipirinyes no van sortir massa bé.
-els dj's estan tots nominats!
-el pasapalabra va ser impressionant

Només dir-vos que hi ha més de 600 fotos jajaja...això n'és una mostra de lo bé que ens ho vam passar, i de totes les xurris i tots els leones i feos i .... a veure qui sap què li vam regalar?
;P

Premià, 9 juiol - Desembarco Pirata

2008-07-11T14:19:00.002+02:00

Aprofitant un correu....

"Vaig haver de deixar d'aparcar al poble del costat perquè estava col.lapsat de tants cotxes. Tothom duia a la mà una pistola d’aigua (n’hi havia de totes mides i colors) i la majoria un mocador al cap, de piratilla. Després de quedar molla només per voler fer l’intent d’omplir la pistola a la platja, els pirates van desembarcar a les fosques i sense gaire audiència..nosaltres ja estavem fent la birra al xiringuito i fent amics jaja

Després es va formar una riuada de gent que anàvem de la platja a la plaça de l’ajuntament (que no hi vam arribar, o si, no sé), unes carrosses amb els piratilles dalt ballant, els tambors darrera tocant, i tota la penya amb les pistoles, les fonts plenes de gent fent cua per a omplir, en els balcons sortien amb mangueres, galledes, cubells a tirar-nos aigua, i els de baix amb les pistoles intentant mullar-los. N’hi ha que en comptes de pistola portaven aquell recipient que es fa servir per ensulfatar i joer, el raig anava a tota òstia i els del balcó s’emprenyaven jaja

Molls de dalt a baix, fent el passacalle darrera dels piratillas... i va i ens adonem que cada cop que es paren la penya va la carrossa amb gots, joer, els hi posen algo...Caipiriña!!! i nosaltres sense got. Pillem el garfio, li posem un plàstic... i ...després de guanyar-nos al piratilla amb un petonet jaja ens l’omplen ...estava boníssima i pujava bastant... un truc a l’apestao i ná, de juerga amb els seus col.leguillas jaja vaya fiestón caipiriña, birres, pistoles jajaja ... "

5 de juliol: Fontmartina- Les Agudes- Turó de l'home

2008-07-08T15:02:00.007+02:00

;P
"Pos no t’ho perdis que dissabte que havia de ser una excursió tranquil.la (o sigui a dinar a casa)… quedem a les 8.30h, i a les 9.15h ja començem a caminar, a les 11.30h ja som al Turó de l’home i una hora més tard esmorzem a les Agudes. Fa calor, les vistes són xules...que guai, només queda baixar!
Per no baixar per alla mateix pillem un altre camí… i nosaltres anem seguint el gr…en teoria fins a trobar un caminet a l’esquerra… camina que caminaràs… a les 2h de caminar ni camí ni res…a les 2.30h trobem uns que pujen i els hi preguntem que d’on pujen, sorpresa, hem baixat 2h cap a on no tocava!! Fantàstic, bosc a través, pedrera a través, no trobem ni camí, hem deixat el gr, hi ha barrancs que ens obliguen a tornar a pujar, per després acabar baixant… a les 3.30h trobem un caminet estret que només hi cap 1 persona, ara ple d’esbarzers, falgueres i ortigues… sen’s va acabar l’aigua… vam arrribar al cotxe a les 17.15h!!!
I tinc unes cames maques, maques"

El camí correcte
El camí que vam fer

Total que després d'un refresc ben merescut el normal hagués sigut anar cap a casa dutxeta i a descansar..pos nop!
Visita a St Antoni i a les 21h arribava a casa on després d'una bona dutxa i un soparet lleuger, cap a St Pere de Concertillus: Pirat's Sound Systema, AIAIAI i dj's ...el cansament es va presentar a les 05.00h del matí jaja
El que es fa de gust....;P

FELICITATS ESPAÑA!!!

2008-07-01T15:51:00.008+02:00

I vés per on jo aquí escribint això.. però s'ha de reconèixer que ho han fet molt bé i m'han emocionat aquests noiets!!!

Res, un petit homenatge... les de sota som nosaltres celebrant que vam passar de quarts juas juas juas
Encara que crec que aquesta d'aquí sota és millor foto ja que es veuen les birres jajaja

EL PALLARS - Rialp, Llavorsí i Esterri

2008-06-30T18:35:00.003+02:00

I un cap de setmana de tranquil.litat al Pallars.
Molt de cotxe, son, molta calor, de xerrameca, uns fent ràfting i les altres de turisme per Esterri...

Sabeu què? que quan vaig veure les parets de Collegats dissabte i les parets de St Llorenç de Montgai diumenge em van entrar unes ganes d'escalar impressionants!!!
Això és una senyal!!!

ST JOAN

2008-06-30T18:29:00.004+02:00

Un soparet a la meva terrasseta i de juerga pel poble!!
Mireu quines cares i peazo cremada, la del Puigmal!!!

Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba

2008-06-26T14:10:00.010+02:00

Ruta clàssica entre les clàssiques. Pujar el Puigmal des de Fontalba i baixar cap a Núria per després agafar el camí de Fontalba i completar el cercle. Ruta estrella del Pirineu Oriental català que permet visitar dos llocs emblemàtics com són el Puigmal i el Santuari de Núria.

9.10h Fontalba - 2.074 metres
10.04h Cim de la Dou - 2.471 metres
Coll de Fontalba - 2.450 metres
11.48h Puigmal - 2.910 metres
Esmorzem
12.20h Baixem
13.48h Dinem abans d’arribar a Núria
15.00h Cap a Núria
15.13h Núria - 1.960 metres
15.55h Baixada cap a Fontalba
17.30h Fontalba - 2.074 metres

Desnivell: 1.200 metres
Distància : 14 km

Després d’una nit molt curta, en Carles em truca a les 5.40h que em passa a buscar…es veu que tots dos hem dormit poc (o gens) i , de ganes n’hi ha, però hi ha un però bastant gran…
Preparo la motxilla i baixo cap baix. L’espero asseguda a la plaça tot menjant-me una barrita, és que porto tota la nit ballant i he agafat gana ;P
Hi ha una mica d’indecisió però ens ho haviem proposat; hi anem!!!!

Arribem a la plaça i ja hi ha gent, a mi em sonen de vista del centre, però no hi he parlat mai.
Ja ens veuen a la cara que no hem dormit massa, i més, quan preguntem si hi ha alguna forneria oberta ;P
Va arribant gent, ens repartim en cotxes, en Carles i jo anem amb en Gustau i la Olga, aquella noia de Granollers que fa dies que escriu mails.
El camí es fa ràpid, un cop presentats tots quatre.
Arribem a Ripoll, i directe a la fleca; en Carles i jo arrassem amb provisions per esmorxar i dinar.
Després d’una badada del nostre cotxe i del que venia a darrera (en Llàtzer i familia), arribem a la pista de fontalba. Jo m‘he mig adormit i amb les corbes i els sotracs em desperto; impressionant quan miro avall, quin paissatge més bonic!
Els altres ja ens esperen a dalt, ens posem les motxilles a l’esquena i som-hi a caminar!!!

Em sembla que farà molt bon dia! Com sempre en Miquel i companyia, aquest cop també s’hi afegeix en Carles, van primers, caps d’excursió; i com sempre, jo de les últimes..(m’hauré de fer mirar això de la respiració, a veure si és veritat que tinc alguna cosa o és tot psicològic).
La primera pujada jo ja no puc, és normal, fins hi tot ara recordo les birres que m’he begut… una lleugera marejada però mira se’m passa ràpid.
L’ascenció es fa lenta sempre per la cara sud-est del Puigmal, anar fent ziga-zagues fins que veig un petit turonet, el Cim de la Dou (Gran cim) on els altres s’hi han parat. Sort de tots, de’n Pere, l’Àngels, en Gustau, l’Olga,la Ma Angels per anar donant-me ànims i veure que bueno, mira mica en mica es va pujant!!!

Aquí hi trobem més gent, que els anem avançant i ens avançen al llarg de tota la pujada, mentre anem parant.
Una mini parada per agafar aire i ja som a 2.700, ara arriba la rampa forta i la última.
Hem arribat a dalt i falsa il.lusió, això no és el pic. A la que pujem una mica més ja veiem allà, lluny, un camí planer que porta fins a la creu i davant seu les clapes de neu que ens tocarà atravessar per arribar-hi. Els primers ja hi deuen ser!
Unes quantes fotiquis i últim esforç fins a dalt.

Ja hi som, el Puigmal, la muntanya més alta de la comarca del Ripollès i del Pirineu Oriental. Al no tenir muntanyes al sud permet una panormàmica molt extensa de la Catalunya central. A l'oest tenim la Tossa d'Alp, el Cadí i el Pedraforca, al nord la Cerdanya amb el Puigpedrós, el Carlit, i cap al nord-est tota l'Olla de Núria fins al Bastiments ja a Ull de Ter.

Ens esperaven per esmorzar, ens diuen que ens han tret quasi una hora, ostres, quin nivell!!!
Aquí fa ventet, però no fa fred, i el sol es nota que pica.
Ara hi ha més bons ànims,…clar toca la baixada.

Baixarem cap al nord-est, cap a la Coma de l'Embut, així no repetirem itinerari i passarem pel Santuari de Núria. Passem per tarteres de pedra, anem fent ziga-zagues i fent veure que esquies per baixart millor, però les cames i els genolls ho noten joer, costa més que pujar…
Arribem a un plà , trobem el riu i ens parem a remullar-nos una mica…l’Olga i en Carles s’entretenen jugant amb l’aigua glaçada. Altre cop tornem-hi, ara ja no tantes pedres, més herba, passsem pel costat d’una escletxa grandiosa, i quan ja veiem Núria decidim parar-nos a dinar abans d’arribar-hi, en un trosset de muntanya enmig del camí, amb les floretes i l’herba. Treiem el dinar i dinem mentre en Fricandó, ja se li ha quedat aquest nom, i en Llàtzer ens fan riure amb acudits ¡! Jaja

Mirem el rellotge i decidim baixar cap a Núria, on quedem que tenim mitja hora per a fer un cafè i anar de baixada.
Núria impressionant, jo no hi havia estat mai… em va agradar molt però també es veritat que ho vaig trobar turístic i això, per mi li treu punts.

Camí de baixada cap a fontalba amb una pujadeta inicial per recuperar 100m de desnivell, i després caminet, em sembla que es diu, el camí dels enginyers, que ens porta borejant la muntanya fins arribar a la collada de fontalba on trobem alguns saltants d’aigua i el camí directe al cotxe.
Uéee!!! Ho hem aconseguit!

Estem cansats i contents!!
Ens recuperem amb una bira a Ribes de Freser i fem el camí de tornada mig adormits…
Un dia genial, m’ha agradat..i pensar que no estava convençuda d’anar-hi…

Ah, i gràcies a tots: Gustau,Salvador,Pere i Àngels,Ma. Àngels,Xavier B., Xavier M., Olga, Llàtzer, Conxa, Gemma, Elena, Dolors, Miquel i Fricandó pels ànims i el bon acolliment!!!

;-P fins la propera!!!!

Pujada al Pedraforca - 14 de juny

2008-06-17T15:26:00.016+02:00

Quedem a les 08.00h a Fabra i Puig amb la Sandra i l’Antonio , encara no els conec…( ens hem tobat per un anunci de la Sandra a l’Altaïr; volem fer Carros de foc aquest juliol… i per preparar-nos, cap al Pedraforca!).
Arribo i els veig de seguida, equipats de "montanyeros" i al costat d’un saxo com el meu. Ens presentem i enfilem carretera cap a Gòsol.

El trajecte és fa curt, primer una mica calladets però un cop superades les preguntes bàsiques, xerrem tot el camí. Fem una petita parada a la carretera que va cap a Gòsol per a observar el Pedraforca, ple de boira, i per a triar la ruta més assequible; o sigui, pujarem desde Gòsol.
Arribem al poble i fem un cafè; allà ens adonem, tot fent conya, que tots tres som capricorn, una tonteria sí… però al llarg de tota la jornada ens adonem que ens portem molt bé per haver-nos acabat de conèixer, ho atribuim a això jaja
Deixem el cotxe no gaire lluny del bar, motxilles a l’esquena i travessem un parell de carrers fins que ja trobem les marques que ens guiaran tot el camí.
L’Antonio va primer, la Sandra segona i jo la última. Tinc un moment de desesperació, no portem ni 15min pujant i ja estic esbufegant com si ja no pugués més.La Sandra em mira, es para, l’Antonio també, respiro, bec aigua, i recupero forçes, venga cap amunt! No pot ser, ni 10min més i m’haig de tornar a parar. Només vaig contar fins a quatre parades ...n’hi va haver moltes més,… i només éren parades de 30seg-1min, el temps just per agafar alè, mirar enrera i endavant, i continuar gràcies, en part, als ànims de l’Antonio. Ens anava bé, a la Sandra i a mi anar parant; I suposo jo, que a l’Antonio també ja que l’han operat d’un genoll i aquesta sortida era per fer la prova a veure si podria aguantar o no.
S’acaba la pujadeta, deixa de ser entre matolls i passem per un bosc de pi negre, s'hi està bé, el sol surt i ja pica. S'acaba el bosc, ara tenim davant nostra una esplenada magnífica, amb un pendent considerable, verd, si no fós per les pedres seria bo tirar-s’hi com una croqueta muntanya avall (Sandra).
Les pors ja les hem passat, a no em fa res haver-me de parar de tant en tant, ja saben que només és 1 min. A més cada cop pujem més i les vistes són impressionants... encara que, darrera nostre ens segueix una boira espessa que ja no ens deixarà fins que arribarem al peu del rocall.
Arribem a dalt, ara sembla que només falta fer carena..tornem a trobar pedres, els genolls se’n ressenten i el cul també.

Ara enmig de la gran inmensitat del tot, no se sent res només de tant en tant algun ocell, que deduim que són gralles, per una escletxa que hem trobat abans indican-t'ho, el forat de les gralles o avenc de verdet.
De sobte sentim veus, donem la volta a la carena i ja veiem gent. És just sota el collat de verdet; sembla que sigui parada obligatòria perquè hi ha dos grups allà asseguts. Arribem cansats, aquí menjarem alguna cosa, treiem una barrita i ens partim una taronja, tampoc convé menjar massa!
Ara allò semblen les Rambles, anem darrera d’una colla d’uns 8-9. Aquestes roques acabaran amb nosaltres, quin mal els genolls i les cames, tots en fila india intentant pujar capdalt. Ens ho prenem amb tranquilitat i fem conya que això és una escalada de nivell 9 jaja, un tio que es veu que no té res més a fer a dalt de la muntanya que parar-me dos cops per dir-me que tinc la motxilla oberta, i un cop era veritat perquè jo no havia posat bé el tub de l’aigua..però el segon cop, es veu que era una tiradeta de trastos, per dir algo, ja que un cop vaig haver passat la seva amiga va i li diu: ara no t’ha funcionat!! jaja unes amigues que agafades a les pedres sembla que siguin unes barbies que no tenen forces, primetes primetes i uns ais i uis de "Osea"!!! Jaja … nosaltres avancem com podem ;P
Hem superat la primera pujadeta. Ara més caravana per pujar cap dalt. És que això vindria a ser com tres o quatre cims, i els hem d’anar pujant tots, ara un, ara l’altra per tal d’arribar al més alt i fer el cim. La Sandra i jo no parem de demanar que si hi ha algun massatgista que vagi preparant que ja pujem, jajaja
Ens costa. Ara hi ha més gent, una colla de quatres que sembla que porti ales a les cames i una colla de gent més gran que també ens deixa passar. No ens ho podem creure.... JA HI HEM ARRIBAT!!!Ens abraçem tots tres, ostres després de tant queixar-nos ho hem aconseguit! Ole ole!! Foto de rigor!!!

Debem ser uns 30 aquí dalt, tots en grupets dinant. N'hi ha un que ens diu que hem arribat al bar,y cómo no:"una de bravas!!!!" Treiem la carmanyola i ens posem a dinar, un bocata i galetes, no pot ser ja són les tres. Hem fet cinc hores de pujada i ens diuen que ens en queden unes 2h de baixada.
No ens entretenim gaire.
Ara arriba més gent, són uns nois de la Feec, peazo nois montanyeros amb aquell accent de poble, jaja que es veu que demà, diumenge, fan el mateix recorregut però corrents i estan muntant els avituallments, se’n van massa ràpid snif snif ..jaja, llàstima que no siguin massatgistes …jajaja
Decidim baixar.
Una baixada força pronunciada en la que els pals, fins ara a la motxilla, fan molt bé la seva funció; encara que hi ha masses pedres!!! Ja veiem l’enforcament allà baix, hi ha una clapa de neu i tot, on pel que veiem,tothom que baixa s‘hi fa una foto, clar nosaltres no serem com tothom…(no la va fer ;P).
Llàstima de la boira que no marxa; ja que desde d‘aquí, ens diu l’Antonio que veuriem tota la serralada del cadí!
Només veiem la carretera per on hem pujat i els poblets de baix, de serralada ná de ná. Ara sí, som ben bé al mig del Pedraforca, a l’enforcadura i la baixada també espanta… altra cop pedres!!! Aquí trobem una familia que va de baixada, dos nens petits que carai si han pujat fins aquí, i ens diu son pare que un ja és el segon cop, carai! Baixem junts per la tartera de Gòsol que fa relliscar a més d’un! Joer, quan falta? 1hora, ens diuen!!
Agafem un sender que s’endinsa al bosc, un bosc que sembla el de Robin de los bosques… Tornem a trobar gent una colla que després de dues caigudes de la Sandra ens deixen passar…quan falta? 1 hora…joer aquesta hora és la mateixa que abans??? Estem a la serra de la Tossa i després de passar un prat herbat tornem a endinsar-nos al bosc on només cal anar fent zigazagues… arribem a un torrent sec, es veu que si hi ha molta aigua, això n’està ple. Ja queda només un camí rural, que es fa llarg llarg … que ens porta directe al cotxe.

Per fi hem arribat!!! Ho hem aconseguit, una mica d’estiraments i després de deixar les coses, pujem al cotxe i cap al bar a buscar la tant desitjada coca-cola de la Sandra. I mentre sortim del bar i anem cap al cotxe, ens trobem una parella disfressada, es veu que es casen i van demanant calers per a pagar el convit jaja..el tio va de ballarina i és molt divertit!!

Abans de marxar, encara tornem a parar per a fer una bona foto del Pedraforca ara ja sense gens ni mica de boira, el deixem enrera tot xerrant i fem carretera cap a Barcelona.

8 de juny a Matagalls

2008-06-10T15:33:00.004+02:00

Aquest finde sortida a Matagalls.
Després de passar una nit no gaire fina em llevo sense despertador a les 7.45h, haviem quedat a les 8h. No m’ho penso, els hi envio un sms, "al final hi aneu?" Resposta: "Balay, fa estona que som al bar a les 8h marxem afanya't".
Clar, em vesteixo, agafo la bossa i hi poso un polar i una taronja, som-hi! M’esperen a la benzinera , compro el bocata.
L’aproximació amb el cotxe se’m va fer llarga, a més la conducció de’n Cullell a vegades és massa descarada i els que anàvem a darrera ens vam marejar una mica.
Arribem a Collformic i aparquem el cotxe, ja n’hi ha de cotxes segur que hi ha gent que ja ha arribat a dalt…ens preparem, bastons, canvi de bambes.. fan broma amb el guardia forestal , es coneixen.
Començem, la pujadeta de rigor, ben bé no sé quina hora era però més de les 9h no. Només fer la primera pujada ja em paro, no em noto bé, a més, i és el primer cop, tinc ganes de vomitar, em paro massa. Ells m’esperen. Després d’oferir-me les claus del cotxe, els i dic que si us plau tirin endavant, que vagin fent, que jo aniré més tranquil.la, al meu ritme i ja ens trobarem a dalt. Els hi costa però ho fan. Ens pocs moments em treuen uns quants metres, els vaig veient… i jo vaig fent…avanço a una colla de quatre, i quan em paro m’avançen ells ..molt divertit. Arribo al plà de la barraca, impressionant, com sempre! Fins aquí hi han pujat dues persones amb el cistell a collir boltes, segur que en troben, amb tot el que ha plogut!!! Miro enrera s’acosta boira, hauré d’anar més ràpidet. Ja sóc a la segona pujadeta i m’atrapa la boira... com perdi el tio de davant amb el gos no sabré trobar el camí jaja
S’està de conya amb màniga curta, però ja es nota la frescor de pluja.
Ells ja son a la última pujada, la de la creu, ah, tampoc els hi porto tant, i a més, em trobo bé! Veus na fent na fent… Arribo abans del que em pensava, em sembla que recordava l’última pujada per davant de la creu, i ara l’he feta per un costat, m’ha semblat més fàcil. “Balay!!!!!” em criden. Sí, hi he arribat! M’esperaven per esmorzar, que macus!!!

Fem unes quantes fotos i xerrem amb les altres colles, n’hi ha uns de Torelló que ens hi fem deseguida; gràcies als comentaris i acudits de’n Cullell. (que no van faltar en tot el trajecte).Ens hi estem una bona estona a dalt, aquí hi fa fred, sort del polar. Ens diuen que s’arribaran fins a St Segimon, que només queda a una horeta llarga , ens mirem, en Cullel té un a comunió a les 13h, em miren: com et trobes? Els miro: jo m’apunto! Decidit, Quan més tard arribi en Cullell a la comunió millor, ell vol arribar–hi per la teca i prou jajaja!!!!
Ens avançem per això, ens han dit tot recte…el camí es veu, a més anem seguint a una parella que va davant(i jo amb les presses, m'he deixat el mapa a casa).

Arribem a un lloc on no sabem per on tirar, mirem enrera, veiem puntets vermells, “Torelló anem bé?” “si, vorejant capvall”, no ho tenim clar, els esperem. Ens fan baixar per una pendent en plan tartera, plena de roques per avançar, tres o quatres curves jaja ...n’hi ha més d’un que rellisca. Arribem a una pista i fem camí cap a St Segimon parant a la font de St Miquel. L’aigua boníssima. Passem per una curva hi ha tres creus, passem per un tros de bosc, semblant a una fageda, preciós, si està molt fresc; aquí a l’estiu s’hi deu estar bé de conya!!
Arribem a St Segimon, jo que em pensava que seria una ermita, es veu que és una casa de Senyors, està destrossada. Hi ha una dona, una dona en plan macho, forta i amb el cabell curt. No m’agradaria trobarme-la sola en aquesta paia, a més és rara rara, primer no ens n’adonem però després..ens explica que fa uns deu anys van recontruir tot això però hi han pujats vàndals i ho han fet malvé; la intenció del propietari és tornar-la a reconstruir i viure-hi. Ens porta fins on tenen el Sant, carai és gran, i desde el mirador veiem Viladrau, ens comenta que en una masia que es veu hi va viure en Serrallonga, tots en fem fotos.
Es veu que té ella una relació molt gran amb el cavall, ens explica que fa dos anys que el cavall va enviudar que està molt trist, que ho han passat molt malament amb la sequera, que ha durat 4 anys, que ella té el cabell curt perquè no hi havia aigua, que el cavall veu 50l al dia i flipant!!! quan li diem que ahir un homes es va perdre i ens contesta que no entén perquè quan es perd algú tothom el busca! Que que és això de moure helicòpters, bombers per perdre’s a la muntanya, que si hi ha algú que ho necessita més que…total tot un personatge que fa mitja por i tot. Bé, es fa tard, decidim marxar.

Ens despedim dels de Torelló, ara la marxa és més ràpida, és un camí tot planer que baixa fins al riu, i continua després fins a Collformic. Arribem al cotxe, toquen les dues. No estem cansats, però tenim gana.
Anem tot el camí intentant cantar alguna coseta pero res, del que posa en Cullell no en coneixem res jaja!!! S’acaba el viatge, em deixen a Llinars on agafo el cotxe i cap a casa!

Va estar genial!! Merci a tots!!!

Maig

2008-06-10T14:18:00.006+02:00

Una lluna plena impressionant..

pluges i més pluges...

i les tomaqueres maques maques...

i com que no es pot anar d'excursió.... pos a pintar la paret de dia,

i birres i més birres, de nit!

juas juas !!!

F1 - diumenge 27 d' abril

2008-04-30T12:24:00.002+02:00

Sona el despertador a les 08.00h, joer, només he dormit dues hores i mitja, però no puc adormir-me…me piro pal Circuit!!!
Em truquen abans de que arribi a l’estació de tren de Granollers..ja vinc ja vinc…

Arribem al circuit en 10min i surprise 15€ de pàrquing, quins manguis!!!
Motxilles i gorres posades, camina que caminaràs entrem al circuit buscant un bon lloc per a veure les carreres!
El trobem davant d’una pantalla gegant a una curva que a primera impressió ná de ná, però després és la que comporta el primer accident de la cursa!
Fa calor, el sol pica molt, el tub de crema no dona l’abast… falten 2.30h perquè comenci la carrera i ja no sabem com posar-nos, bé, la Sonia s’amaga a la sombra i la Maria s’ha tapat la cara i dorm.
Allò de que l’espera desespera …pos és veritat!!

Comença la cursa, a les poques voltes safety car!!! I el pinyo a la curva… ara, el soroll IMPRESSIONANT!!.Com m’agradaria a mi conduir un cotxe pel circuit!!!
Quan ja m’estava a punt d’adormir-me asseguda…altra cop pinyo, però aquest espectacular!! Quina por!! I no gaire lluny d’on érem nosaltres!! Sort que no li ha passat res!

Res, decideixo sortir del sol una estona i anar a fer cua al lavabo. Estic fent cua envoltada d’aficionats d’Alonso uix!! I de sobte una que porta una radio ens diu, l’Alonso ha abandonat, no pot ser!!! En serio? Sí, li ha sortit foc del cotxe!! Pos el crit d’alegria que va sortir del lavabo…vaig ser jo!( vaig pixar a gust… jejej)

I clar surto i tots els de blau, recollint les neveres, les tovalloles, molta gent ja preparada per marxar del circuita a falta de 4x voltes…jo si hagués estat Alonsista, hagués demanat que em tornessin l’entrada per timo!!

Per sort, ara s’hi estava millor al circuit, menys gent, el sol es va tapar amb uns quants núvols, (després de cremar-nos l’esquena), i vam poder disfrutar d’un final de carrera previsible però emocionant, tots desperts!!! Jeje

Jo a les 18h ja estava a casa, acabant d’arreglar el pis, i feta merda de cansament desitjat dormir!
Com sempre passa quan ja ho tens tot previst… un sms i canvien els plans…. només em va deixar temps per dutxar-me… ens vam apalancar al chillout, vam obrir una xibeca…i no crec que es pugués acabar una tarda millor, moltes gràcies wapo, smuackssssssssssssssssssssss!!!! (T de TeleTubbie).

Martulinaada - 26 d'abril

2008-04-30T12:20:00.004+02:00

Per fi al festa al meu pisito…mira que el vaig deixar guapo eh i com es va emmerdar!!!!
A les 14 h va començar a arribar la gent! Primera parada tots cap a la cuina a deixar el pinxo, la beguda…(havíem quedat que tothom que venia portava alguna cosa!).
En menys de mitja hora es pot dir que el timbre no va parar, clar havíem quedat a les 15h per dinar! (sort que vaig tenir una ajudanta molt atenta, la Lucía, que cada cop que sonava el timbre anava a obrir i posava als convidats una pinça amb un múnero, que serviria després per a fer el sorteig d’una entrada de F1, per l’endemà)!

Últims preparatius de pinxos calents, i pinxos freds… hi cap gent a la meva cuina eh!!
Teníem de tot, una peazo fideuà (que va guanyar el concurs al millor pinxo), uns musclos farcits de salpicón, ous i tomàquets farcits de tonyina, embotit, unes tartalets de paté, unes de botifarra amb poma i formatge (premiades també), unes amanides, truites, ensaladilla, mmmm un pinxo de pollastre, que més?…molta birra i un vinillo de la bodega del Pahí peleón peleón!!
Jo que havia posat potes enlaire la meva habitació, contant que si feia molt de sol a la terrassa no s’hi podria estar, doncs ells a la terrassa, allà passant calor, prenent el sol. No sé quans érem ben bé a fóra, pero per dinar vam ser uns 25, i tots allà, amb cadires i el puff!!
Després va venir el torn a les postres un brownie exquisit, una pastís de nocilla amb kiwi (premiat), un menjar blanc de Reus, i unes brochetas de pinya i maduixa amb xocolata!!mmm ja veieu que no ens vam estar de res, cafès i xupitos d’herbes inclosos! (va fallar el gel! L )

Encara que sembli molt, crec que no vam menjar gaire, ja que no paravem de xerrar i de riure!!! Vam amortitzar la terrassa tota la tarda…que si el feo madrileño, que si se te pasa el arroz, que si els cotxes d’escalextric… va anar venint i marxant gent tota la tarda…
Vam fer el concurs de pinxos, vam fer el sorteig de l’entrada, que li va tocar a la Maria! ….
Hi va haver un moment que érem tots a la terrassa menys la Lucía, que es va posar la peli de Mari Sol, o sigui cine de barrio, es va tancar la persiana i quan vam entrar ja dormia.

Ens vam apalancar a chillout, bé millor dit, s’hi van apalancar,vam girar el sofà i res xerra que xerra…un intent fallit de posar un video amb el portàtil … un intent també de fer sorbete de llimona amb fanta.. pos ná …anar entrant i sortint gent de la cuina fent cubates i picant alguna cosa.

La gent va anar marxat i els que ens vam quedar vam improvitzar un soparet amb les sobres a la catifa!! I fins hi tot vam tenir una última visita a l’hora de les bruixes….
La festa es va acabar a a 01.15h i quasi els vaig fer fora amb l’escombra perquè…clar jo havia de sortir de juerga amb la Membeu!!! Jeje

…. vam aguantar fins a les 05.00h ;-P

Agraïments a tots els que van venir, doncs per això.. per venir i fer-nos passar una bona estona (espero no deixar-me ningú):
Baldo, Martiña, Pilar, Sonia, Eva, Maria, Cristina i filla, Tessa, Lucía, Pepillo, Gloriki, Pahí, Membeu, pare, Mercè, Dolors, Rafa, Jaume, Maite, Anna, Tutu, Núria, Jaume, Jordi, Laura, Xavi ,Eli, Metal, Jaume i l’amic, Quim, Gemma i Yolanda.

St. Jordi

2008-04-23T18:16:00.005+02:00

Bon St Jordi a tots!!!!

I Visca Catalunya!!

I com no, Visca el Barça i avui més que mai!!

19-20 abril (lluna plena!)

2008-04-21T18:17:00.008+02:00

Divendres ... de juerga al 2046!!!
(...algun dia escriure un llibre amb totes les historietes que em passen tema tios, perquè la veritat n'hi ha de molt divertides; aquest divendres el trobareu a la O, de original! jeje)

Dissabte Barça-Apañol
Crònica del partit
Avantmatx...
Aparquem el cotxe 2h abans.
Primera parada -comprar bocatas, al bareto de sempre.
Segona parada -birra al bar de davant del Princesa Sofia, els jugadors ja han marxat.
Tercera parada i obligatòria -bar la barra, plaça dels boixos.

Aquí comença l’espectacle:
Molta penya cantant, banderes, bengales, borratxos…
Estem en un costat.. concretament al costat d'un home de més de 50 anys que va borratxíssim!
I entre cant i cant “Barça, Barça”, “Tamudo ven aquí…” pilla la birra, una gerra de mig litro, i se la posa al cap, i es deixa anar de mans, impressionant...
Després de veure’l fer-ho uns quants cops decidim grabar-lo amb el mobil juas juas

No podem parar de riure.

Del partit, no comments, Touré molt bé, Eto sense punteria, Messi pobret.., moltes ocasions i ná de ná, com sempre!

Foto del partit:

Diumenge

Esportiva a Céllecs (unes vistes impressionants, si fa bon dia, del Circuit de Catalunya).
http://usuarios.lycos.es/tinkpor/cellecs.htm

Vam fer "Diedre manel" i "Sostre".
La primera força bé, al final hi ha un pas que no tens mans…i la segona seria un 6a i la vam pujar en top-rope.
No ens va donar temps a més, es va tapar i va començar a ploure.
Vam quedar tots ben xops!! Sobretot en Pere que estava intentant desclavar els friends!! Jeje

El Barranc de Faixes Tancades

2008-04-17T18:19:00.004+02:00

Aquest diumenge l'Oscar i els de CIMA han anat a fer Faixes Tancades.
Mireu el video, que està molt ben fet i a més amb consells i tot!!

És que són uns cracks ;-P

Divendres 11 abril

2008-04-16T10:07:00.002+02:00

Últim audiovisual al centre Excursionista, últim, i per mi, el més interessant.
Un punt de vista de l’escalada que no m’hi havia mai parat a pensar, una forma de vida... ara entenc els frikis de banyoles!!!
Mariona Martí, una dona i mare que fa més de 15 anys que escala; i que la veus a la paret i penses “això està xupat” i de cop t’adones que està cap per vall i que es deixa anar d’una mà per a assegurar la corda… impressionant! Em van venir ganes d’escalar però més tècnicament, d’enfilar-me a un boulder i practicar maneres d’agafar-me, intentar un desplom d’akets…

I després d’un entrepà al Tarambana…la primera nit de monòlegs a Cardedeu, quin fart de riure!!!
I això que no ens decidiem a entrar! Després de dubtar si era tia o tio, ja ens va aclarir que era tia, María la Vikinga! Asturiana, (i no com l’Alonso) i amb un humor que quan l’enganxes, no pots parar de riure, i a sobre si tens al costat una d’aquelles persones que tenen un riure super escandalós, doncs encara més. Un 10! A més, en acabar va estar uns minuts a fora amb nosaltres i a la tia no se li acabaven les ganes de fer conya!
Aquest divendres més.... ;-P

29-30 Març La Mussara-Tarragona

2008-04-01T13:21:00.023+02:00

Comença el finde a casa de’n Baldo i la Marta; carreguem la furgo i posem rumb a la Mussara.

Hi arribem amb pluja i boira, una boira espessa que fa que les corbes no s’acabin mai. Arribem al refugi a 1.000m d’alçada, som els primers, però en 15 minuts ja hi som tots i ens disposem a sopar.Tothom treu coses per compartir, que si una quiche d’espinacs, una truita gegant de patates, un brownie, que si carn arrebossada, embotit…no vam passar gana no! Ah i els canalons de carn i bolets i la butifarra amb patates que ens va deixar tastar el Baldo (era el sopar que entrava amb la mitja pensió del refugi). Un cop sopats, vam anar al poble de la Mussara; semblava una pelicula de por. Només posar-nos a caminar per la carretera, amb una boira espessa espessa, hi trobem un arbre caigut que quasi sen’s menja…arribem a l’esglesia i fem d’investigadors, està en runes, i quasi no veiem res. De sobte s’apropa un cotxe i tots apaguem els frontals, ja començem a comentar la llegenda que ens van explicar d’un tal Javier, jeje i clar ens amaguem quan el cotxe arranca i posa els llums en front nostre. Després d’això tornem al refugi i anem a dormir.

Dissabte ens llevem sobre les 8.30h, a les 9h ja som tots abaix preparant l’esmorzar.En Xavi ha portat un fogonet i fem bikinis i escalfem botifarres.. tot un senyor esmorzar! Ens repartim en dos cotxes i marxem cap a la ferrata, no és gaire lluny.
Deixem els cotxes i ens endinsem per un camí selvàtic ple de pedres fins que trobem el peu de via (uns 30min). Aquí començem a pujar un per un la ferrata, la gent que no n’havia fet mai se’n surten molt bé. La ferrata comença vertical, després cap a l’esquerra i després d’un desplom per canviar de cara de paret arribem al que podria ser el final de la primera etapa, on podem descansar tot xerrant i passant fred (pel vent) i veure una petita cova mentre els primers preparen i baixen el rappel de 10m. Un petit embolic amb el meu rappel degut a les cintes posades en doble i la col.locació del marchard (ja ho sé, això no ho hauria de dubtar) fa retardar la meva baixada. Després un pont de màx 3metres i altre cop paret vertical fins dalt. Hi hem arribat tots, hi hem passat més d’hora i mitja pero ha valgut la pena. Acabem l’aventura fent uns quintos al costat del cotxe i xerrant del Bell-lloc vés per on quasi tots hi hem anat i expliquem aventures i anècdotes…juas juas
Seguim el planning proposat i anem cap als avencs de la Febró. Després del desvio de la Mussara i hi ha un petit caminet a mà dreta que serà on metres més endavant deixarem el cotxe. Començem a caminar, el camí es fa divertit i entretingut perquè ara un ara l’altra alguna tonteria, el concurs de la millor foto, el repte de trobar algun espàrrec…res, ens ho passem bé. Després de sentir veus abaix de l’avenc, i de donar unes quantes voltes, trobem el camí de baixada, un camí amb pedres i algun esglaó. Ja som dins de l’avenc, una escletxa impressionant molt semblant a la de Petra, aquesta però amb vegetació. Hi baixem i trobem una colla que practica l’espeleo a la paret de l’avenc. Avancem per l’avenc tot tirant fotos, hi fa molta humitat aquí. Trobem la cova i i entrem amb els frontals, és gran, i té diferents nivells, un fanal nou, la humitat, el fred i una pedra grabada en són algunes característiques ..l’explorem i fem una foto de grup jeje en sortim fora ens espera la Martiña que no ha volgut entrar, ens endinsem més dins de l’avenc a veure si té sortida.
Pel camí trobem uns quants forats que els més aventurers, Baldo, Metal i Jordi s’hi posen.Jaja l’única sortida que ofereix l’avenc és una petita ferrata vertical que decideim pujar ja que en Xavi i la Eli han agafat la motxilla amb els arnesos (ben preparats!), en Baldo i la Marta tornaran per on hem vingut. Un cop tots dalt de la ferrata en Baldo ja ens espera a l’altra costat de l’avenc on per arribar-hi hem de fer un salt a una pedra on hi ha una caiguda de més de 20metres..amb indescició però saltem! El camí de tornada és fa ràpid cap al refugi on després de negar-ho quasi tots, preparem un pica-pica que esdevindrà dinar, primer tots drets però acabem tots entaulats, altra cop quiches, botifarra, embutits…jeje Agafem les coses d’escalada i anem cap al costat del refu on trobem la zona d’escalada del parvulari. Estem fets caldo, jo només pujo una via. La germana de’n Xavi ho prova per primer cop, ho fa molt bé, a més puja molt ràpid. En Jordi també es llueix fent tres o quatre vies i en Xavi i en Metal proven un 6a desplomat amb èxit!! Es veu que els nostres crits i riales d’ànims i emoció els senten en Baldo i la Marta que s’afegeixen al grup…quina tarda!!
Arribem al refu i ens posem a jugar cartes, un joc que ens ensenya en Jordi, i l’uno “a l’estil Cardedeu” a l’altra costat de la taula.
Ens posen el sopar, macarrons i butifarra. Arriben els altres de Cardedeu la Núria, la Pilar, l’Agustí, en Ferran .. que s’afegeixen a la festa que hem muntat d’altra cop cartes i mistela. N’hi ha que sortim fora a fumar, a que s’esbargeixin els gossos…a les 23h el tio del refu apaga les llums de fóra i mica en mica van sortint tots per anar a dormir. A diferència d’ahir avui el cel és estrellat i tenim una vista preciosa del camp de tarragona davant nostra. S’hi està bé xerrant aquí fora, no fa vent…però fa fred, pensem que la mistela i uns petes estaran bé per acabar la nit de dissabte…
Diumenge després d’esmorzar i esperar els caminaires de Cardedeu ens carreguem la motxilla a l’esquena i apa a caminar. Sortim del refu per la carretera, arribem un trencant i començem l’excursió, una pujada forta a la dreta de la muntanya és la que seguim fins arribar dalt on seguirem el GR-172. La pujadeta ens ha deixat ko, després de tot el que vam fer ahir (no parar quiets), ara seguim un camí entre mig del bosc de baixada, i quina baixada…uiuiui això s’haurà de pujar després. Seguim un camí entre vinyes fins que arribem al poble abandonat. Aquí ja no podem més, ens sentim enganyats del que ens havien dit: 10metres de desnivell, i els de davant que no paren.
Ens assentem i diem que marxem, una estratègia super bona perquè els de davant acaben tornant enrera i fan una petita xerrada informativa d’on estem, el que hem fet i el que queda (cosa que s’hauria hagut de fer abans) mentre descansem. Uns 50 minuts de pujada diuen fins arribar a dalt, amb esforços, parades, renecs i emprenyades d’aquelles bones arribem dalt, i clar és un pic, una desil.lusió de no trobar bones vistes o un ermita o jo què sé…caminar per caminar (ah, i vam trigar només 40min) per haver fet un “cim” on no hi ha res?...ja està fet. Ara baixada i dinem on hi ha la bifurcació per tornar a la Mussara o seguir 1.30h més per a fer un altra pic. Obviament nosaltres(tots menys els caminarires) fem el camí de baixada. En Baldo, la Martiña i en Metal fa estona que caminen. Jo els segueixo, un kilometre enrera, sola, disfrutant i pensant..darrera meu el Pahí i més endarrera tota la colla; que ens tornem a ajuntar quan arribem a una casa abandonada. Bromes i rialles, em sembla que això seria el més destacat de la sortida, el bon rotllo que hi ha hagut tot i acabar-nos de conèixer! Arribem al refu a les 16h petadíssims, no ho farem més...però hi hem arribat tots! El planning era anar a Siurana, pero la boira comença a baixar, no veurem res, decidim fer una birra a Vilaplana i marxar cap a casa!!!

Un cap de setmana non-stop, gràcies a tots!!!

Setmana santa…uns dies de tranquil.litat

2008-03-31T13:40:00.005+02:00

Després de passar dos dies a caseta (al sofà amb la manteta, ja que ha canviat el temps i fa fred i plou) descansant de les últimes farres de la setmana (st Patrick i un soparet) diumenge quedo amb en Baldo i la Marta.
Després de donar una volta pel mercat del pobe i de l’enterro, ens disposem ales 14h anar cap a Hostalric a veure el mercat medieval.
De camí ja veiem uns núvols que portaran pluja damunt nostres i només aparcar el cotxe i començar a caminar ja plou; un paraigües mig trencat i el gorro ens resguarden de les primeres volves de neu. Som dels pocs que avancen carrer amunt mirant les paradetes, moltes tancades. Arribem fins al peu del castell i veiem que la gent està sota la lona d’un bar que han muntat per a degustar productes i menjars d’aquella època. Nosaltres seguim la nostra ruta sota la neu, cap a una parada de quebabs, boníssims!! Decidim que el millor que podem fer és marxar, tenim els peus molls, encara neva i fa molt de fred.
De camí cap a St Antoni amb la intenció d’anar a prendre alguna cosa calenta i un croassant decidim anar a St Elies per a veure des d’aprop la gran nevada que ha caigut al Montseny.
El camí està enfangat, però el dia s’aclareix i les últimes corves ens fan disfrutar amb la vista clara de tot el vallès i la torre de collserola i fins i tot del mar. Arribem dalt i no hi ha ningú, a més, hi ha una mica de neu a la cara nort (em sembla que de tots el cops que he pujat a StElies aquest és el primer que hi pujo amb neu). S’hi està bé, hi fa fred però si està de conya. Voltem una estoneta i fins i tot fem un ninot de neu juas juas… hem quedat que s’hi ha de pujar amb bon temps per poder-hi acampar.
Acabem el dia a casa xerrant de guais...

St. Patrick's day

2008-03-18T15:42:00.010+01:00

El rellotge del pc marca les 18.57h , la Pilar m’acaba de trucar, ja pleguem.
Ens trobem al lavabo amb la Sonia, és hora de canviar-se i marxar de la feina, anem de festa, dilluns i de festa! la veritat és que portem tot l’any esperant aquest dia però només la Pilar s’ha vestit com déu mana, de color verd!

L’Andreu també bé, agafem dos cotxes i marxem cap al Collins. Aparquem de seguida, ;-P la Sonia ha tigut més sort, pràcticament a la porta! Allà ja hi ha en Pere i la Laura! Decidim anar a sopar i acabem a un vasc on vés per on compartim pintxos, sí, sí, agafem el pintxo i amb el gavinet zas, per la meitat (jo no ho havia vist mai!). Arriba la Maria i es sorprèn amb les tres taules de japos que tenim al costat, fem conya: podríem demanar-los que ens ensenyin alguna cançó, jo proposo de cantar la cançó de l’Arare ”ja està aquí ja arriba …tikitikitikiti titititi sembei titititititi oh que bé..podré jugar amb tu…) però no s’accepta, segur que ells la sabrien!
Entrem al collins 10€ per barba (joer) però et donen el tant esperat barret i una consumició, que como no, serà una Guiness!!
Està a petar, (avui guanyaran calers aki). Demanem i ens fem un lloc com si fós una selva, cap al fons on hi ha dos tios que toquen versions de U2, Tom Petty, Van Morrisson…està guai. Ens posem a un costat i fins i tot podem ballar encara que a davant tenim dues “velles” assegudes a una taula que no s’aixequen, si ho fessin tots estariem més còmodes, pero no. I la meva intenció de tirar-los una pinta per sobre es veu que li ha fet gràcia a un tio i ja ens hem posat a xerrar.

Empentes per aquí, arrambades (la Maria) per allà i una parella que sembla que estigui a soles i porti un calentón que pa qué allà arrepenjats a la columna…(quina enveja!), jeje
La musica ok, la birra ok, se m’acaben les piles de la càmara, merda! Només he fet una foto…haurem d’utilitzar el mòbil! El gorro dóna una calor!! Fa molta calor, estem com anxoves aquí colze amb colze, el tio d’abans em pregunta per la feina, joer ha encertat que currem d’informàtics (serà per la cara de frikis que fem tots, segur!) i aprofita per a fer-me una consulta del seu portàtil, juas juas, quina manera més original d’entrar, però realment té un problema, juas juas, (vaig ser burra li havia d’haver cobrat la consulta amb una birra!!)
S’està bé, tots tenim bona cara, uns més que d’altres, la birra , les fotos, els bailoteos…juas juas a més he vist a un tio que duia un shamrock pintat a la cara i clar, li he preguntat que on li havíen fet..jo cap allà, resulta que és una noia que cada any està aquí.. jeje un shamrock i una bandera d’irlanda ¡! Uéee ja estic contenta..ara ja em poden parar els mossos (com l’any passat, que arribo al peatge i els veig, i penso que no em parin que he begut massa birra, i clar em paren i jo penso pq a mi? fins que m’adono que encara porto el gorro posat i tinc la cara com un mapa de pintades jeje.. i va i quan em pregunta si he begut va i li contesto que m’he fotut 6 pintes de Guiness juas juas em fa la prova dóno 0,0 (fa dues hores que havia deixat de beure) juas juas

La Maria desapareix…aiaiaia aquell que se li acostava tenia unes mans molt grosses… jo necessito aire, em retiro i em poso a la zona no fumadors, tot un espectacle ja que està just enmig del passadís que va cap al lavabo! Tothom que passa té la seva gràcia, o veus que miren on miren, o van borratxos de birra, o giren la cara, o riuen, o es paren a xerrar juas juas juas, n’hi havia un que anava amb el barret i una peluca vermella que pobret era més pesat, ara, molt divertit jeje
Em ve la son…s’està bé, però aquest segon grup no és tan bo com el primer, el tio té una veu monòtona, tot igual, és country, i clar, després de tres o quatres cançons ja cansa…decideixo que ja és hora de marxar...la Sonia em diu que també se’n va, sortim fora i arreplego la jaqueta, la Pilar i l’Andreu es queden, els altres estan perduts dins el pub. Ells tenen festa demà, nosaltres currem.

El viatge amb cotxe se’m fa curt i llarg a la vegada, estic cansada però arribo de seguida ;-P, aquest any no hi ha hagut ni mossos, ni la poli del poble( que seria una altra història per un altra dia)... arribo a casa i encara tinc ànsies d’engegar la tv mentre pico 2 galetes maria(que ja s’acaben avui aniré a comprar!!) Ara els ulls s’han obert com plats, una mica de buenafuente i a contar ovelles…una ovella, dues ovelles..seixanta nou ovelles…;-P

Ring ring , ups una mica més …he arribat tard!

Un finde per no parar per casa

2008-03-17T15:36:00.004+01:00

Divendres a la tarda festa…tota la tarda per a mi…;-P
Pujo a St Antoni a veure la Membeu, com sempre no ens dona temps a xerrar de tot…a les 21.30h hem quedat a la placeta ja que avui anem a Canet a veure FOTAT, el grup de’n Xavi. Un lloc xulíssim, un centre cívic gegant, i amb roco i tot! encara que no el vaig veure, i el vaig buscar eh! A mi em va agradar el concert, la música molt bona, té raó la MªJosé, les cançons que canta en Xavi són més xules! Vaig trobar a faltar una mica més de gent i potser més animació al públic, ells s’ho van perdre!!! També em vaig quedar amb les ganes de veure tocar el segon grup, (veus com haig d’agafar sempre el cotxe, jo! ;-P).

Dissabte Gallegada a casa de’n Baldo i la Martiña!!
Vamos clar que no volia que portessim res, una de menjar…patates, pulpo gallego, chorizitos, verdura amb cigrons, una cosa que ara no sé com és diu i que a mi no em va agradar massa..claro vinito, birres prèvies, i de postre roscón acompanyat amb codony i formatge ualaaaaaaaaaa!! En Baldo ja ens va avisar que no mengessim en 2 dies jeje
Ens vam menjar la mona, ens vam apalancar amb un peta al sofà, i clar a mi la peli em va entusiasmar, vamos que és el meu ídol, que jo hi vull anar, que vull ser com ell.. jejeje palomitas, més roscón, i vam fer una queimada que va sortir mmmm …..
Ya vés.. se’m va passar súper ràpid i hi vam estar unes set hores!!!

Arribo a casa i m’apalanco al sofà, no, no sopo rebentaré..truco als de la colla en 1h sortim jeje birres al barrock, que estava interessant, hi havia tot l’equip d’handbol, en pometa, en falete a fora amb el meu cosí..i va i els de la colla volen marxar!! Jo ho puc entendre que no els hi agradi però ha estat sempre el punt nostre de trobada, i a més que està bé perquè tanquen a les dues que és una bona hora per marxar a un altra lloc de juerga…bueno…avui toca 2046!!!
No hi volia anar però com sempre.. m’animo i després no hi ha qui em pari (ah, cançó de sangtraït, no? jeje estic fatal). Arribem, obviament super diferent al MAD, a mi m’agrada més aquesta música d’aquí, més popera, hi ha molta gent, i formem un coro per ballar…us ho he dit sempre sou massa tancats..i quan, en quest cas jo, miro de xerrar encara que sigui amb el tio que passant sense voler m’ha donat un cop…pos no passa res!!
A l’hora i mitja decidim de marxar, a la Reme no li ha agradat gens i havíem dit d’anar al MAD, pos i anem! Cotxe cap al MAD!! Com sempre que anem allà, ens ho passem de conya, menys quan l’Ambrós fa el sorteig dels fortfaits que ho fa amb la millor música de fons, que calli ja!!! Aclaració: El MAD, s’hi està bé, no no hi anem a lligar, anem a passar-ho bé, sabeu què vol dir això entre amics? Acceptar-se tal i com som i com són els altres, amb les nostres diferències de gust, de música… que no cal emprenyar-se si a un li agrada el regaeton i l’altre la música heavy (que no és el cas)!!! Es que últimament tenim un problema d’entesa…res greu, espero!
Total amb la tonteria éren les 05.30h quan vam decidir plegar veles!!!

Diumenge sona el despertador a les 10.30h, diumenge el despertador? Sip avui tenim arrossada, pero faig el ronso fins les 11.30h, hem quedat a les 12h, faig tard merda!!! Em dutxo, preparo les coses, plats, cuberts, pillo les birres, la gorra…i els truco per si falta res més..encara no hi ha anat ningú, tothom fa tard, així no anirem bé…
Arribem i no tenim cap foc..toca esperar-se. Un cop ho aconseguim la Monica ho té tot preparat, tot amb tupers, tot talladet, i comença el procés…de fer l’arròs mmm una oloreta. El Pepe comença a preparar el foc de la carn i jo sóc l’encarregada de vigilar l’aigua, si bull o no..fa massa vent s’apaga la flama, quedem tots plens de fum! Ara, això sí, fa un bon dia (em va agafar una mica el sol…però ja s’ha tret snif snif..). Paella acabada, les taules miren amb enveja quan la carreguem fins a la nostra taula, clar, tothom fa carn i calçots, i nosaltres paella!!! Quina oloreta!! Doncs no en va quedar gens, bueno un plat i d’allò cremat de sota o sigui res, felicitats Mo, la teva primera paella i tot un èxit. Fem sobretaula, n’hi ha que juguen a una espècie de futbol, que si toques al company o envies la pilota a l’altra costat de la balla amb electricitat millor així podem veure en Carles fent el mono, juas juas, ai i en Messi també!!! Torna a bufar vent… no trigarà massa a pondre’s el sol, passem comptes, i ens retirem cap a casa, ha estat un bon dia!

I que bé que s’hi està a caseta on després d’un cap de setmana de juerga, veus la pila de roba per plegar, la que has d’estendre…a les 21h tot fet, la casa neta, el cotxe net, la nena neta, musiqueta, espelmes, encens….;-P

Això va de música....

2008-03-10T15:27:00.015+01:00

Després de dos caps de setmana de fiestuki, d'unes eleccions, una futura eurovisión que promete (jeje), i un gran xafec que m'ha mullat tota la roba que tenia estesa,i que no sé quan s'assecarà...
Aquí tenen un petit homenatge els amics músics (q muxo blog pero no hi sortim! pos allà va!):

XAVI ué!
Veu i Baix del grup FOTAT, han tret el seu primer disc "Ara Sí". En Xavi un noiet que desde fa més d'un any forma part de la nostra colla i ja us dic que aquest posat serio enganya, és un noi súper divertit!!
Aquest divendres 14 de març a les 23h concert a la Masoveria de Canet.

OXI ué!
Bateria del grup No Way Out, acaben de grabar el seu tercer disc "Lo que dura dura".
Un noiet que vaig conèixer per internet fa uns cinc anys que tocava la bateria, i no feia res més que no fós cantar i posar-me música de grups raros...(em sembla que el fet de ballar algunes cançons fent veure que tocava la bateria, és culpa teva ;-P)
I tb acaba de sortir d'una operació de genoll, tot bé.

John Ward ué!
Vocals i Guitarra. Quan el vaig conèixer jo, al 2000, tocava en un grup que es deia Big Yellow Taxi amb en Bruno i en Joe; tocaven als irlandesos de barcelona. Té un historial bastant llarg... va tocar amb Push també.

Ninis ué!
En Ninis el més sardanista de la colla, toca la Tipla o Tupla...(Xavi passa'm l'adreça d'on surt en Ninis al Youtube que això s'ha de penjar!!! jejeje)

Cullell ué!
El poso l'últim perquè no sé en quin grup toca..:-( (so sorry)
El que sí que sé, és que és el bateria i va tocar l'onze de setembre al poble, fan versions de grups famosos, RHCP, U2... què dir d'aquest noiet? que és un cabra boja, un cul inquiet...en el fons és bon nano...o no? (i quan s'ajunta amb en Xavi ..ja ..jeje) Per cert perquè no formeu un grup vosaltres dos? Ahí va la propuesta...

ara m'informo i demà ho canvio..

"Carlitus" ué!
Un amic d'EGB que era baixet i rosset com un ninu... i res, ara està més alt (q jo ni el coneixia) i té les pintes de tota una estrella del rock!!!
Toca el baix en el grup The rock box band que toca temes de grups com: Deep Purple, Whitesnake, Rainbow, The Cult, Bon Jovi, Led Zeppelin, Toto i un llarg etc. de temes del Hard i Heavy clàsic.
(a veure si els vaig a veure un dia!)

My music

2008-03-04T15:52:00.001+01:00

Click here for more information about the songs
Click here to create your own MySpace Playlist

Sopar de Bell-lloc

2008-02-25T13:51:00.005+01:00

Aquest divendres vam tenir el sopar d’EGB. El de la nostra classe, la de C.

Vaig arribar massa d’hora, però els nervis de veure la gent éren tants, que no em podia esperar més. La primera en arribar va ser la Raquel i vam coincidir amb això dels nervis jeje només ens preguntàvem si els coneixeriem a tots, n’hi havia que ens haviem anat veient en altres sopars però n’hi havia que no.
Un a un ens vam anar trobant tots, home, no hem canviat tant…ens hem fet grans i prou (o això és que creiem nosaltres) Ara això ja sona a típic comentari que fa el pare quan té un sopar de col.legues de mili: però si estan igual! I tu penses pobre pare…igual!!! Snif snif

El sopar va estar molt bé, sobretot perquè quasi no vam menjar… plats i més plats, que si amanides, pernil, torrades amb escalivada, calamars a la romana, musclos…i com que no teniem xerrera ni res, hi va haver plats que tal i com van arribar van marxar, una pena! Amb el vinillo no va passar igual l’Anna s’encarregava d’omplir-nos les copes, eh Pere?
Ens vam anar posant al dia de tot, la feina, els novios, els futurs nens…a veure sense dir noms: hi tenim una mare amb un nen d’1 any, dues futures mares, dos futurs pares, tres casaments aquest any, i tota una colla de perduts jeje

A l’hora del postre i en plan classe vam fer un canvi de llocs, l’Ortega va treure el portàtil i vam fer dues sessions de fotos de quan érem petits…una passada, quin riure i vam recordar un munt d’anècdotes de les classes, del pati, de les baixades, no sé què d’un moc en un llibre empastifat…

Teniem tantes coses per dir-nos que es va fer curt.
Cafès, xupitos, paguem i res, decidim anar tots al 2046 a fer una copa. Ens col.loquem a un racó estratègic i altre cop de xerrera nens, novietes, homes!!! juas juas vam presenciar l’ataque Borrell ;-p

Els que vau marxar d'hora us vau perdre l'animació que vam dur a terme a sobre del podi el Carlitos, l'Ortega i jo (acompanyats de la tia de la boina vermella, a la que l’Orte va aixecar la faldilla) juas juas

Ells ja s'esforçaven perquè el ball quedés sensual (arrambades incloses..) però jo sóc més de ballar en plan neng juas juas

També vam trobar a un tio del D, en David Villodrez, que va conèixer el Guti, l'Orte i en Pere...

Bé després de fer el boig al podi, fumar-nos un peta i comentar la jugada dels tios i les ties de la disco, la cosa va acabar aprox a les 5.30h i pq la Núria treballava que si no anem de after!!! Juas juas juas juas juas

Bueno companyers… aquí teniu les fotos i Borrell a veure si passes la llista de telèfons actualitzada i ja anem pensant data per la costellada…
Ah, felicitats per la organització!

Un petó a tots i a cuidar-se!!!

3 de Febrer - Sol de Mitjanit, Oliana

2008-02-06T16:54:00.000+01:00

Aquest diumenge, i després d'adormir-me dissabte a les 22h al sofà de casa (increíble pero cierto!), em llevo a les 06.30h, una dutxa ràpida i carrego totes les coses d'escalada al cotxe.

Una invitació d'en Tutu i l'Anna per anar a Oliana a inaugurar la nova via: Sol de mitjanit.

No em fa mandra agafar el cotxe tan d'hora, és més, en tinc ganes. El dia es lleva gris, agafo l'autopista, em poso a pago manual i sembla que l'home que em cobra quedi estranyat de que tan d'hora una noieta vagi sola i sense disfressar, o sigui acabada d'aixecar.
Arribo a Ponts i hi ha una boira espessa que fa que en un revolt vegi una de les primeres imatges del dia, un sol que treu el cap enmig d'una cortina de boira, que fa que no vegis res a més de quatre o cinc metres.

Arribo a Oliana, truco a l'Anna; sembla que ha perdut l'aposta amb l'Adrien, jo hi he anat (es que els hi fet més d'un cop el salt, so sorry).
Sembla que els altres també acaben d'arribar (la Lu, en Gatsaule, els Kutrescaladors, la Raquel i l'Adrien), ens reunim tots al bar i fem un bon esmorzar mentre en Llorenç i en Tutu ens ensenyen la ressenya de la via. Som 9, farem tres cordades de tres; jo aniré amb en Gatsaule i l'Adrien, la diversió està assegurada!!!!

Pillem els cotxes i, després d'una aproximació de 15min, cap a les 10.15h la primera cordada comença a pujar Llorenç-Anna-Tutu (a mi em posa nerviosa això de mirar com ho fan!). Després la cordada femenina Antxi-Raquel-Lu, quan les miro tot sembla que hagi de ser molt fàcil; però quan em toca pujar a mi, la cosa es complica...jo no tinc aquest nivell, jo no puc, "vaya" merda.. són frases que al llarg de tota la via se'm passen uns quants cops pel cap.

Una via en la que agafes una pedra i sorpresa, cau...PEDRA!!! Una via difícil, i més després de dos mesos de no haver fet res, la primera reunió que faig i no em surt el nus s'autoasegurament amb la corda, ja no recordava com pesa la corda quan assegures!! Una reunió i una altra, les altres cordades avançen més ràpidament, arribem a un punt crític, hem d'utilitzar els estreps i la fifi, grans amics meus!!!

Puja l'Adrien, puja en Gatsaule, la martulinaa es queda penjada i no pot avançar, una falta de tècnica que fa que sorgeixi una ràbia impressionant i que em caigui una llàgrima: jo no puc, jo no en sé, i aquells dos allà dalt de xerrameca amb l'altra cordada!!! Suposo que va ser l'orgull aquest que tenim tots amagat i l'ajuda que, després de cridar uns quants cops cap als de dalt, em van donar, que vaig aconseguir passar el pas d'artificial!! uéeeee!!!
Ara ja estic més tranquil.la, però el temps perdut és gran i l'Adrien farà l'últim llarg de primer enlloc meu.

Arribem a dalt després d'unes quantes fotos a la paret, unes mandarines a la reunió... i voilà, una vista magnífica del panta d'Oliana i la paret de la ferrata Regina, impressionant.

Ni cinc minuts de descans, i és que n'hi havia que ja feia una hora que éren dalt la cresta, la cordada femenina comença a preparar el rappel per baixar. Jo em poso les bambes, reparteixo mandarines i m'adono que ja són les cinc! Unes cinc hores penjada a la paret, i ara em sento en part orgullosa, per haver pujat, i decebuda, per tot allò que encara no sé i haig de millorar.

Ens toca baixar, amb quatre rappels serem a baix. Aquest cop, també ens atrapa a nit, avui sí tenim frontals, i sembla més divertit i tot, quan l'Anna i jo rappelem juntes per guanyar temps!!

Arribem al cotxe, repartim material, per fi vaig al lavabo (al fons a la dreta, com sempre), anem al bar i entre entrepans, birres i gelat, els últims comentaris del dia d'escalada. Ells repassen la ressenya tot fent broma, de fons la tele del bar dona el Barça...sembla que no faran res, com sempre!
Pujo al cotxe, obro la radio.. al penúltim minut el Barça ha guanyat. Em queda una hora i mitja fins arribar a casa, no tinc son, però estic cansada, trobo pluja....

Ha estat un bon dia.... em queda molt per aprendre...

1 de Febrer - Sopar dels ex-winti

2008-02-04T18:22:00.000+01:00

Feia mesos (amb alguns feia anys) que no ens veiem.
Ex-companys de feina i amics amb els quals he compartit quasi quatre anys de la meva vida, quatre anys d'incidències dia rere dia, i juergues varies setmana sí, setmana també.
N'hi ha que ja han estat pares, n'hi ha que tenen previst casar-se, n'hi ha que han emigrat a la "españa central"... sempre fa il.lusió tonar-se a veure!!! ;-P

26-27 gener

2008-01-31T11:39:00.000+01:00

Cap de setmana a Bellver de Cerdanya.
Res va sortir com ens pensavem... però va estar molt bé per a carregar piles!!
Una esquiada accidentada (per culpa de la poca neu) que ens va fer suspendre la ferrata Regina; a canvi vam anar als banys de Llo on vam passar una tarda de relax a la sauna i a la piscina exterior.
Diumenge passeig per les pistes d'esquí de fons i bones vistes del cadí i del pirineu francès.
Per sort per tornar la caravana va ser mínima ;-P

ANIVERSARI......30!!!! UALAAAAAAAAAAA

2008-01-18T11:38:00.000+01:00

M'han enviat tants mails d'escrits sobre "treintañeros", que ja no sé què posar...

No em sento gran, els anys no em pesen, tinc moltes ganes de fer coses, viatjets, juergas amb els amics, soparets...encara m'emociono quan un tio m'agrada, penso en la festa del cap de setmana, la feina em sembla igual d'avorrida que sempre, no m'he comprat cap pis, el sou segueix sent una merda...i això de "que se pasa el arroz "..pos de moment, no m'afecta. A més, què carai, em sobren tres quilets però estic maca maca jejeje ah, i amb la meva segona cana!

Perquè per molt que diguin que ho hem tingut tot, molts estareu d'acord en què hem estat els últims en moltes coses i no ho hem tingut fàcil! I sino mireu ara qui reb l'ajuda al lloguer del pis snif snif! Uns que s'en recorden de nosaltres..

http://es.youtube.com/watch?v=PWC_LtKfTOo

(l'emoció amb la que canten és brutal, perquè els hi vaig fer repetir per a gravar-los)

Ah, escaladors tots apunt? Que la montanyita ja em crida...

CAP D'ANY

2008-01-03T15:07:00.000+01:00

La nit de cap d’any va començar cap a les 21h aprox quan els quatre fantàstics (Xavi, Mª José, Esti i Cullell (malaltó!) van aterrar al meu pisito.
Les amanides ja estaven preparades i mentre obriem el vi i la birra, es van anar fent les gambes i escalfant el segon plat, un llom al forn que es va currar la Mª José.
Tots teníem gana i al final em sembla que la gula va poder amb nosaltres, que si empanadilles, potes de cranc, la pizza que va fer la mare de la Esti, les gambes, la salsa, el llom, i com no, el postre!! mmmmmm
Va ser un sopar divertit, i més quan vam improvitzar les campanades tot perquè jo no volia veure el pirulo de tv3 i els altres no acceptaven cap canal més.

En Xavi agafa la tapa de la cassola i quan quedaven menys de dos minuts per a les campanades nang, nang, nang... jeje vam acabar quan encara no s’havien acabat les de la tele... ens vam avançar a l’entrada d’any, els veins segur que van flipar!!!

Ens vam apalancar a poc a poc a la zona chillout, que va ser un triomf total, eh membeu! i allà la Esti va ser la protagonista de les bromes(o no) de’n Cullell i de’n Xavi ;-P

Fins que cap a la una, vam anar cap a St Antoni, al Barrock.Estava a petar de gent, i ens vam haver de quedar a l’entrada, això no va privar de que anessim a pillar unes birres, fessim petar la xerrada i celebressim l’any amb gent que normalment no ens diem res.

Van arribar tots els altres i després d’un parell de birres vam anar cap a la rue on tb hi vam estar una estoneta ballant..ara, nada que ver! A mi no em va agradar gaire, encara que vaig poder veure en Pi i en Chardi ballant i fent el tonto una bona estona... la gent va començar a retirar...
vaig arribar-me a l’envelat on era mon pare a felicitar-li l’any ... i després de la última birra al barrock tb vaig retirar cap a casa, o això em pensava, perquè al passar per Llinars vaig aturar-me al pavelló amb l’esperança de trobar la Marta de l’estanc, la Ruth o en Didac i passar-hi una estona més; però no hi havia ningú...

Ja el tenim aquí, 2008!!!!!

2007-12-31T13:22:00.000+01:00

I diumenge soffing i tarda de contes al 33 http://es.youtube.com/watch?v=WMKxnYRhk6I
perquè aquest any nou tots els somnis es facin realitat!!!

I una cançó per a començar la juerga de cap d'any
http://es.youtube.com/watch?v=tPGTPnpZvus

Pastorets - Amic invisible

2007-12-31T12:30:00.000+01:00

Huola!!!
Després del sopar familiar del dia 24, un Nadal tranquil i un St Esteve tb familiar... aquest dissabte hem fet un intensiu d'amics.
Gent i gent i més gent per tot arreu.....buffff!!!!!

Hem anat a Granollers a veure els Pastorets, hi sortia en Cullell, feia de Jepo, un pastor. Ha estat molt bé, uns decorats impressionants, un Àngel musculitos i un Satanàs que feia por, ah! i un nen Jesús de veritat que ens ha fet patir una mica quan, sol a l'escenari, a esclatat a plorar! Feia anys que cap de nosaltres veia l'obra, és més, molts de nosaltres hi hem participat més d'una vegada, al poble!

Després hem anat a sopat de per a celebrar l'amic invisible i hi han hagut per a tothom, que si unes nines molt maques per a la Reme i la Mo, uns calçotets per en Pepe, un tanga per la Esti, una estirilla, una corda, una pandereta.... jeje Hem anat a fer una

o més d'una to the Barrock, hem pillat crossants de xocolata i hem acabat ballant al MAD fins les 04.30h aprox.

A veure si sabeu qui va d'amagat al MAD sense que la veiem....

Sí!!!! La germana ESTI!!!!!!

UALAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

BONES FESTES!!!!

2007-12-24T13:12:00.000+01:00

Aquestes festes o t'agraden o no t'agraden.
A mida que han anat passant els anys a mi m'agraden cada dia menys, ara només penso en el consumisme obligat, les botigues plenes, la gent histèrica fins a última hora, que tots hem d'estar contents i alegres, sopars que has de fer bona cara... com si només haguéssim de ser bons aquests dies i enrecordar-nos de tothom, de tota aquella gent que ignores la resta de l'any...

Per a mi són uns dies de festa que aprofitaré per a veure-us a molts de vosaltres, per a disfrutar i sortir, de fer excursionetes i els mínims sopars de compromís!

Fent la valoració de l'any que s'acaba, en plan programa de TV3, ha estat un any en el que l'amistat ha prevalgut sobre tota la resta de coses i me'n sento orgullosa. Us he conegut a molts de vosaltres i he fet grans amics! Per això us desitjo a tots que passeu unes Bones Festes!!

http://www.elfyourself.com/?id=1751904341

I que l'any vinent ens porti més nits de birres al barrock, més soparets amb acudits, més fiestuquis amb esmorzar inclòs, més escalades, més sexe, més alegries ... i tot el que sigui de bon rotllo, benvingut!!!!

BARROCK

2007-12-24T11:32:00.000+01:00

Divendres-dissabte
Barrock, el bar del poble.

Hi entres i tothom et coneix, t'hi sents bé...
Aquest cap de setmana ho ha comprobat l'Edu que un cop va marxar , va i em diu, no m'esperava que fós tant de poble... jeje

Diumenge No comments del partit....

Masia de ...2007

2007-12-17T15:03:00.000+01:00

Aquest pont els de la colla han estat a la masia de Can Baiés al Montseny(cada any hi pujen), jo hi vaig pujar dissabte amb la Sonia.
Vam arribar-hi cap a les 13h, éren al jardí ja amb un pica-pica. La Esti si que estava bé, allà estirada a la tumbona ;-P Hi éren tots, la Reme, la Mo, el Pepe fent el foc amb l'Esteve i en Manel, en Xavi i la MªJosé, en Fernando fent fotos...en Cullel va arribar més tard amb en Xavi però nosaltres ja ens els vam trobar pujant per la carretera i va ser en plan pitades de clàxon i crits!!
Després de les presentacions, i en espera que el foc estigués fet, la Sonia va visitar la casa. La Reme i jo, sota els consells de la Mo vam fer la Sangria..carai va quedar bona bona...
Calçots i carnada..tot era menjar..va arribar en Ninis de tocar, encara no sé el nom de l'instrument que toca, tupla?¿ no ho sé.
Vam dinar a fóra, la veritat feia fred però ens va anar just acabar de dinar quan va marxar el sol.
Després vam acostar-nos tots al porxo de la llar de foc i allà després de fer els cafès, en Manel es va currar una queimada de orujo! ya vés, el fred va passar de cop!
En Xavi va pillar la guitarra i vam improvitzar una festeta d'aquelles cumbaya on un toca i els altres canten, els pets, sopa de cabra, ducandhu... va estar molt bé, llàstima que en Ninis no s'animes a tocar!
I res, com que el fred continuava, però allà s'estava molt bé, (això que li preguntin a la Sonia que va acabar plena de morats dels cops de'n Cullel alhora de ballar!) vam estar una estona jugant al joc de les pelis. Tots morts de fred anàvem rotant els llocs de més a prop de la llar de foc... fins hi tot va plovisquejar una mica.. de seguida es van fer les vuit de la tarda i va ser l'hora de retirada.
Després d'uns dies d'un encostipat fort ja n'hi havia prou!

Aquí hi falten les fotos!!!

2007-11-30T13:51:00.001+01:00

L'àvia ens ha deixat... fa menys d'un any que també ho va fer el meu avi.

Aquestes coses em fan pensar en el sentit que té la meva vida.
Un sentiment de no haver donat tot allò que podia a tothom que ha marxat... com si dins meu existís un racó petit petit on hi tenen cabuda totes les converses que m'hagués agradat tenir, totes les abraçades que no he donat, totes les vegades que m'he estalviat un t'estimo... una sensació de no haver arribat a temps, de què mai sabran realment com sóc!

I llavors penses en què aquest racó no ha d'existir, i et proposes dir i fer allò que penses i demostrar a qui queda com ets... i això costa.

St Elies

2007-11-30T13:50:00.001+01:00

Total que m’aixeco el diumenge i em sentia malament per no haver anat a escalar, doncs preparo la motxilla i, allò per netejar-me la consciència, faig camí cap a St Elies.

Sempre que pujo aquí, penso en els meus avis; no sé perquè. És una sensació que tinc que si ells em veiessin estarien orgullosos de mi (els hi agradava la muntanya, hi tinc bon records de tots dos). Hi pujo sovint, quan necessito desconectar, quan necessito sentir-me bé amb mi mateixa… pujo aquí, amb esforç, parant-me i quan arribo em sento bé, penso que ho he tornat a fer, ho he tornat a aconseguir.Deixo el cotxe al trencant de sobre de Can Bruguera, un cop passada la bassa. Allà començo a caminar…terra blanca, refugis del montseny..aquí faig la primera parada, jo m’ofego i, de tant en tant, un minut per recuperar forçes va bé.

Agafo el camí cap a st Elies, passo Can Planell (sempre penso que m’agradaria viure-hi aquí, no em faria gens de por), la font del borrell, segona parada per a beure una mica d’aigua.

I continuo camí cap dalt, pujadeta dels castanyers (amb vistes al Montseny)

i les curves que hi ha dalt ple de moreres (amb vistes al vallès! I jo que quan era petita pensava que quan pujaves a una muntanya i miraves avall, sobre cada poble hi havia el cartell amb el seu nom!!).

Ja hi sóc!

I a dalt, la calma, la tranquil.litat, el sol i el fred, les mosques i les avions, el silenci…

Poc menys de dues hores de pujada, vint minutets encara no a dalt i una horeta i quart de baixada.

I ja tens el cul a lloc, les cames fortes i has fet uns 8km, i a sobre has canviat d'ànim!!! ;-P

24-25 novembre

2007-11-30T13:48:00.000+01:00

Cap de setmana amb previsions d’escalada a montserrat, la matagalls-granollers… I després res no surt com pensaves. Un vespre tranquil que només amb una trucada canvia radicalment. Començem anant amb la Esti a donar suport al partit d’handbol de Vilamajor contra Calella (no sé què passa, però últimament perdem!, aquests nois que no es concentren!). Després a les 22h la fira de la tapa a Can Guiu, on ja ens esperaven tota la colla. Que si pulpito, braves, lacón, chocos, pernil…i clar, vinito! Em sembla que mai hi he estat tantes hores en aquest bar.Vam sortir-hi prop de la una, els vaig convèncer per a fer una birra to the Barrock! (total tanquen a les 02.30h, i encara hi havia temps per dormir i anar a escalar).

La lluna plena impressionant…i clar amb la lluna surten els llops, jeje una nit en la que em vaig trobar gent que feia mesos que no veia, i gent que normalment no diu res, doncs la nit de dissabte et paraven per xerrar, i clar parada=birra! O sigui que vaig pillar una de birres, i gratis, que pá qué! I va i em diuen que a St Pere hi ha una festa regaae, llavors va ser quan vaig decidir que l’escalada seria er un altre dia (després de dos mesos de sortir a escalar..els del poble estaven una mica mosques i clar, a mi em diuen concert i em falten ganes!!). Així que xerrant amb un i l’altra, els de la colla van marxar i em vaig quedar a les 03.00h a fóra, amb una rasca que fotia, xerrant amb en Krasty, en Didac i en Chechu, el germà de la Esti..i no us ho perdeu perquè després d'anar a per croassants,
la nostra conversa va ser de receptes de l’Arguiñano…i ara no recordo només que “palitos de cangrejo” i “només per 2euros”. No vam ni arribar al concert, a les 04.15h ja no podiem més de fred i després de dir quatre mil bestieses ens vam retirar.

Excursió - Sta. Fe del Montseny

2007-11-19T13:39:00.000+01:00

Aquest dissabte en Baldo, la Marta i jo vam fer una excursioneta a Sta. Fe del Montseny.
Molts de cotxes per pujar-hi, l'aparcament ple i molta gent allà.
Feia fred, però el paisatge s'ho valia.
Ara, el pantà, d'un any ençà s'ha quedat quasi sec, fa pena.

L'anècdota:

Un nen, que com que el pantà no hi ha quasi aigua, baixa abaix i camina pel llit del pantà fins que de sobte cau enfonsat fins a mitja cama (com si fossin "arenas movedizas") ple de fang i sense poder-se moure i vinga cridar:

ell: -mama mama!!... (uns crits)

la seva mare: -surt d'aquí!!!

ell: -no em puc moure!!!!

El nen intentant moure's i avançar i a cada passsa s'enfonsava més (clar, nosaltres vinga riure, tot s'ha de dir que era una colla d'aquests pijos que no vegilen ni nens ni res) i llavors hi va el seu pare l'agafa com pot d'un braç i d'una estirada el treu del fang; com no, amb la corresponent cleca! ....no comments.

2007-11-16T16:25:00.000+01:00

Ei, que no hi ha novetats perquè aquesta setmana deixo de banda l'escalada per a cuidar-me i per a disfrutar del meu pisito... ara ja farà una setmaneta que ja hi sóc. Ha costat molts vespres... (és que marxant el cap de setmana, no queda temps per res!!!) ... mica en mica ja l'aniré fent meu.. Ah, ja sé que hi tenim un soparet pendent... em situo i el fem!

______________________________________

Que encara que aquest dimecres he faltat al rocòdrom, he actualitzat els apunts. Coses que anem aprenent...que ens aneu ensenyant... merci.

OLIANA

1.EL BUIT AMB DUES CORDES- (TUTU i ANNA)

2. QUE ES UN FIFI?

Dia 07 de novembre Rocòdrom de Premià

1. PRÀCTICA DEL NUS DINÀMIC o nus UIAA (Ang: Munter Hitch, Italian Friction Hitch)
Nus per assegurar al primer amb total garantia. També permet usar-lo per rapelar en cas de necessitat.
És imprescindible usar-lo amb un mosquetó de seguretat, millor de tanca automàtica i ample ja que el nus passa d'un cantó del mosquetó a l'altre segons de quin cantó de corda s'estira. Vegeu les imatges per a més informació (de fet és un ballestrinque modificat). Té l'avantatge de qué l'aturada en cas de caiguda és dinàmica.
Hem utilitzat aquest nus per assegurar de primer.

2.COM RECUPERAR CORDA
Després de l’experiència de diumenge ara ja sabem la teoria per recuperar corda.
1. Farem un marchard a la corda.
2. Ens penjarem a l’arnés el reverso com si fós una reunió (o sigui, pel costat petit).
3. Ens lligarem una vaga de seguretat llarga de l’arnés i la pillarem al moskata del marchard.
4. Passo la corda pel moskata del marchard tb (aquesta farà de fifi).
5. Amb una altra vaga em fabrico un estrep penjant-la del moskata del marchard.
6. Ara el que cal fer per pujar, és tirar el marchard tan amunt com sigui possible
(apujant la cama que hi tenim la cinta) i agafar la corda que fa de fifi i estirar-la avall mentre, com si pujessim un esglaó, ens posem drets.
Un cop hem aconseguit pujar, ens penjem per estar còmodes i tornem a pujar el marchard amunt i repetim la operativa.

3.El punt tres seria, i és que no sé com explicar-ho, ni dibuixar-ho, el bloqueig d'emergència que es fa amb la corda quan tu estàs assegurant a un que puja de primer (per deixar-lo allà penjat).
Això que passes la corda per dins el reverso...a veure si algú en té un esquema o sinó tornarem a fer-ne un video ;-)

2007-11-09T09:32:00.001+01:00

Avui ha tornat.

Camins diferents que s’apropen quan el comandant gira rumb a terra ferma i com una estrella fugaç que només dura un instant, ha durat una nit... i és per sempre.
Una atracció que amb el temps i la distància segueixen allà, un oblit impossible, un cor apedaçat que només aquesta nit ha brillat com si fós nou.
I el destí, sempre en contra, el fa marxar.
I aquesta distància fa que tots dos creixin en si mateixos, i segueixin camins diferents; però aquesta distància fa que una espurna d’esperança torni a revifar dins seu, fins que arribi una altra nit...

gràcies,
t’estim.

Oliana-Aresta Idílica (Mola de St.Honorat)

2007-11-05T15:57:00.000+01:00

Aquest cap de setmana era un d'aquests que estaven destinats a quedar-se a casa.. fins que rebo un sms de l'Anna dient-me que si volia anar a escalar a Oliana. Cómo no!
Quedem a Argentona a les 08.30h, l'Anna i en Tutu són força puntuals. (Jo estic feta merda, la nit anterior he dormit 1.30h! pos sí!). Parem a Barcelona a buscar l'Adrien.
Allò parlant del material, jo no hi he caigut que no tinc casc, sempre me l’han deixat.. doncs ja veieu, parant a Igualada a comprar-ne un (sembla que a Lleida això dels decathlons no existeix) i he acabat pagant 75€ (joer!) per un petzl (gràcies a en Tutu que allò, que som federats, que venim de Mataró...)
A mi em va saber greu allò d’haver de parar, perquè sóc de les típiques que quan es va d’excursió i algú no va preparat i que si ara parem aquí i que m’he deixat allò..i va endarrerint-t’ho tot... no ho suporto …… ho sento
També vam tenir un malentès amb les tendes, volíem fer “càmping » i vam acabar dormint a un hotel-hostal “família Adams “ d’Oliana 22€/pax sense esmorzar!! (Ara jo vaig dormir de pm ;-)).

Som-hi! , pillem la carretera que va cap a la Seu d’Urgell i Andorra; a la zona dels nous túnels entre Oliana i Coll de Nargó, hem de sortir de la carretera a la dreta, per a trobar el pàrquing. A la paret esquerra i una mica abans d’arribar al pàrquing hi ha fites que senyalen el corriol que puja fins a peu de vies: La paret bucòlica

Crec que la que vam intentar fer l’Adrien i jo va ser “pas d’estrets”. La veritat escalar amb una persona que no coneixes doncs és força complicat, allò que TIBA TIBA o deixa’m corda que tibes massa, és força usual.
Ens en vam sortir prou bé, vaig aprendre a fer servir estreps i fifi…es que m’està costant molt escriure tot això perquè diumenge va ser emocionadíssim i clar… passo a diumenge!

Diumenge, despertador a les 08.00h.
Esmorzem a un bar del poble un entrepà de truita i suc de taronja per estar ben preparats!
Sortim d’Oliana i girem cap als indicadors “Peramola-Tragó hotel 4.3km” Agafem l’estreta carretera fins a trobar una pista asfaltada que arriba a l’Hotel de Can Boix on aparquem el cotxe.
Agafem tot el material i seguim la pista que va vorejant l’hotel per la part dreta com diu la ressenya : “ Atravessem l'Hostal del Boix..." en Tutu ho ha explica't millor! Sort que éren 40min, el que ha fet la ressenya els devia de fer corrents..no sé exactament quan vam trigar però jo diria que prop d’hora i mitja llarga amb paradetes de 2min per agafar aire de tant en tant.
Ens costa una mica trobar la via, encara que sí que és veritat que si ens passem de llarg i mirem enrere, es veu de seguida la roca que és.

A peu de via dues galetes i en Tutu i l’Anna comencen la via. Una via que personalment em va costar bastant tot i anar de segona, sort que portava steps i fifi (que m’ha agradat l’invent!). Hi va haver moments de tot.. un moment en el que em pensava que l’Anna després de dir tres o quatre cops que no podia, volia abandonar, jo pensava, si ella no pot jo tampoc, millor abandonem i els esperem aquí...però no, va seguir! ..de no trobar cap presa per a mans ni peus i no arribar a la vaga per a penjar els estreps, fer força amb les dues mans sobre l’estrep i sortir el friend del forat…ah, i como no, les pedretes siempre toca que les agafes i cauen: PEDRA! També em vaig espantar una mica quan l’Adrien, en un pas, em va dir que no podia. Va fer un sake i tot! Ens va costar però la vam fer, gràcies també a les ajudes en forma de vagues i cintes que en Tutu i l’Anna ens van anar deixant.
Total després de quatre o cinc reunions mirem el cel, s’està fent fosc i ens queden dues reunions per arribar a dalt.
En Tutu i l’Anna ja rappelen cap baix. Aconseguim, sin prisa però sin pausa, arribar a dalt just quan el sol es pon. Uéeeeee!!!
Arribem a la fita on ens han deixat la ressenya de la via i amb l’única llum del frontal de l’Adrien, trobem la savina des d’on es rappela. (L’Anna hi havia deixat un mocador a sobre, jo tenia raó, era una senyal!). Muntem el rappel, els avisem, costa molt de comunicar-nos amb en Tutu i l’Anna , hi ha eco i no ens entenem. Faig el rappel de 15m per l’esquerra d’un arbre. Baixa l’Adrien. Veiem que les cordes de’n Tutu encara són al pròxim rappel, els cridem. Entenem que ens les han deixat per rappelar nosaltres. Ens diuen que comprovem si estan ben assegurades. Ho estan. Preparo el rappel i començo a baixar. Es clar sense veure res, jo no porto frontal.

Faig uns 15 metres esquivant arbres i savines i després quedo penjada el buit, a mida que vaig baixant, m’agrada més, als costats no veig res, un llum a baix que és el frontal d’en TUTU, miro amunt IMPRESSIONANT!! Em trobo enmig de tres blocs de roca , una nit plena d’estrelles, que treuen el cap per dalt, ara em sento petita. Jo aquí penjada enmig de res, sort que és de nit, jo no sé si hagués baixat veient això de dia. No, no tinc por, no penso que la corda es pot trencar o que jo puc caure. Paro dos o tres cops per mirar al meu voltant, ha valgut la pena fer tot l’esforç. A cinc metres de baix l’Anna comença a tirar-me fotos. Estic contenta! Em diu que ella s’ha cagat de por, fins hi tot ha plorat!

En Tutu em diu que ha deixat les cordes perquè no les podia treure. Avisem a l’Adrien que se n’asseguri que estan bé. Ell diu que sí, i comença a baixar. Som tots quatre a baix. En Tutu no està tranquil, ara la corda tampoc baixa. És raro. Hem baixat amb un mosquetó entre corda i corda, no es pot haver liat amb cap arbre ni cap savina. En Tutu estira una corda, i amb pèndol, l’Adrien una altra. No passa res, les cordes no es mouen. Hi ha cinc minuts de caos, que deixem les cordes, que truquem que demà no anem a treballar i demà tornem a pujar la via i les recuperem…l’Adrien vol pujar pel rappel i recuperar les cordes. Sembla una bogeria però ell tossut. L’Anna i jo ens mirem, no podrà, no ho ha fet mai, trigarà moltíssim..ell poc a poc va pujant.

És negre nit, comença a fer fred. En Tutu ens diu que ens posem junts tots tres per mantenir el calor. Passem l’estona mirant les fotos que hem fet aquests dos dies, riures, bromes però de xerrar més aviat poc.

Tenim fred i gana, menjem unes quantes panses. Més aviat és una sensació d’aquelles que estàs tan cansada que fins i tot no tens ganes de dir res.Tens ganes de tancar els ulls i ser al teu llitet. Les cordes es mouen. Suposem que ha arribat dalt. Ha recuperat 50 metres!!! Triga una mica però baixa. Arriba a baix i ara sí, es desassegura i tirem les cordes, ara baixen. En Tutu i ell s’abraçen, no ploren perquè hi som nosaltres, es veu que s’han tornat un favor…estan emocionats, tots contents recollim cordes mentres en Tutu prepara el següent rappel.

Som quatre i només disposem de dos frontals. Ja són les 21h, no sabem quants rappels queden per arribar a peu de via, no tenim cobertura.
Rappels enmig de barrancs, ho anem fent així, Tutu davant prepara el rappel i baixa, baixo jo, baixa l’Anna, Tutu va preparant següent rappel, l’Adrien baixa, recull corda… jo diria que vam fer una bona organització.
Arriba un moment que ja no hi ha més per rappelar, jo no sé quans van ser però tres o quatre segurs. Cridem en Tànger. No pot ser, és allà, hem arribat a peu de via, ara segur : hem trobat la bossa d’anacards que li havia caigut a l’Anna abans de pujar! Hi ha ganes de felicitació però encara no som al cotxe i ja són les 23h i escatx. Recuperem les bosses que havíem deixat a peu de via i menjem el formatge, la llangonissa i el pa que ens quedava, fins i tot mig suc de pinya!! Jo per fi em trec l’arnés i vaig al lavabo, ja no puc més, trigo 5min , ara ja estic millor jeje

Ens carreguem les coses i cap abaix. Trobem de seguida el camí. Anem en plan expedición, en Tànger el primer, l’Adrien amb el frontal il.luminant el camí, jo de segona, l’Anna i en Tutu amb l’altra frontal l’últim. El camí es fa llarg, les pedres pesades, no saps on trepitjes i un cop passat el barranc, n’és un camí plegat. Jo només penso que després de tot el que hem passat només falta que ara em reblinqui el turmell i no pugui baixar. Tots fem unes quantes relliscades, només rep el cul, una rascada impressionant. Ara fa calor, m’arremango, el que passa és que no per gaire estona ja que les bardisses em deixen marca als braços. Encara duc el casc posat, no me’l trec. Encara no hem arribat a la senyal de bifurcació cap a la roca fosca, sabem que quan hi arribem serà més o menys la meitat del camí.

Ens parem a mirar les estrelles i a a veure aigua. Les llums taronges de les cases i els cotxes encara es veuen lluny. Continuem. Per fi arribem a la bifurcació, ara sembla que les roques del camí ja no hi són, ara és més bosc, però tot i així no anem més ràpid, jo no m’hi veig només intento seguir els passos de l’Adrien i avisar de tant en tant a l’Anna d’alguna roca. Ella està més contenta, sembla que té una eufòria d’ànims, ella i en Tutu fan broma. Jo no puc, estic cansadíssima. Les mans les tinc inflades, no puc ni arronsar els dits, sort que no porto l’anell. Em diuen que és normal que és de la baixada, que quan arribem a baix ja estarà.

Trobem el riu, i les famoses tuberies que l’Anna vol boicotejar, ara no ens en queden forçes, 5minuts més i ja veiem l’hotel. Hem arribat abaix!! Fem broma de si ens tirem a la piscina de l’hotel o no. En Tutu mou el cotxe, repartim material i l’Anna i jo fem uns entrepans amb pa amb oli i tomàquet, serà el sopar. Ara sí, ens abraçem tots i fem la foto finish, hem arribat tots sans a baix!!!!!!

Són quasi la una de la nit. Pujem al cotxe, i enganxem carretera. Estem cansats, jo m’adormo una mitja horeta, l’Adrien quasi tot el viatge. Parem a una àrea de servei, ara conduirà l’Anna. Fem broma, cantem, arribem a Barcelona, entrem a ronda de dalt sembla que no pugui ser, no hi ha ningú; deixem a l’Adrien.
Arribem a Argentona prop de les 03.10h recullo les bosses i cap a casa.
Arribo, faig dos viatges del cotxe al pis. Em dutxo. Miro el rellotge, són les 03.50h, a les 06.30h sonarà el despertador. M’adormo.

Quadre resum

10.29h Hotel Boix
12h Peu de via
12.33h Tutu i Anna començen a pujar
18.33h Final de via Adrien i Marta (posta de sol)
19.08h Som tots 4 al final del rappel de 50m
20.19h Adrien ha recuperat les cordes
22.40h Arribem a peu de via
0.41h Hem arribat al cotxe, foto finish.

Collbató

2007-10-29T10:30:00.000+01:00

Huola noiets!

Aquest diumenge he anat a escalar (esportiva) a Collbató, amb l'Oscar i els de CIMA,(una sortida inaugural del centre en la que també feien barrancs i senderisme).

Quedada a Montserrat Express 8.30-9h i aproximació amb cotxe fins a c/graus, on deixem els cotxes. Aproximació de 20min fins a peu de via, a l'esquerra els Graus i a la dreta el Jardinet.

He donat una mica més els peus de gat, la corda no l'he utilitzada, ara li estic agafant una mica de mania, massa prima per utilitzar-la sola! (clar, el meu company de cordada es va rajar a l'últim moment, YA TE VALE!!)

Hem començat fent IV i V faciletes, equipades amb xapes molt juntes per al meu gust, i dues cadenes amb anella a l'alçada de la reunió, ben equipades. He rigut bastant amb tota aquesta colla, l'un cridava, l'altra explicava un acudit, l'altra nerviós a dalt: deixa corda...jeje
He aconseguit pujar un 6a fent trampes, era difícil i faltaven mans; en Marc també l'ha aconseguit pujar fent uns quants sakes.
Ells tenen un bon nivell, suposo que ara el fet d'anar al rocòdrom farà que millori la tècnica.

Un dia de sol que ha fet que ara (dilluns matí) encara tingui mal de cap.
Uns nois molt "quejicas" que a tothora tenien gana, jeje ...... però bona gent!

He pogut constatar el que em vau dir al curset, els que fan esportiva no volen ni sentir parlar de via llarga..no saben el que es perden!

Hem acabat dinant tots al merendero de les Coves de Salnitre. On ens han fet un discurs molt educatiu sobre el que costa guanyar-se les garrofes i comprar sabates als fills, i clar donant-nos a entendre que havíem de pagar per la taula on seiem ... hem pillat carretera i manta cap a casa!!!

BOJA!!!

2007-10-25T09:33:00.000+02:00

La tranquil.litat de la fageda .......

Ara allò pensant fredament amb tot el que va passar, podia haver-me matat!!
El blog d'abans es podia haver titulat : el que no s'ha de fer...
Suposo jo que amb les ganes del moment, l'emoció, em vaig deixar portar i PER SORT no va passar res!!
NO HI HA CAP EXCUSA!!!!!!
No more comments.
Ara mireu quins colors de la posta de sol desde la primera reunió!

Novatades

2007-10-23T15:57:00.001+02:00

Aquest cap de setmana he anat a Banyoles, que són les festes(Barraques)i allà haviem quedat uns quants del curset, en Pere, l'Anna, en Xicu, en Rovi, en Soepe, la Maria, en Llorenç.. després d'una nit de juerga a Barraques diumenge vam decidir anar a escalar.. i aquí comença la història:

" Aparquem el cotxe i una patejada de cal déu,(ens havíem deixat la ressenya)ens vam perdre i a les 17h arribavem a peu de via. Arribem allà i només vam quedar en Llorenç i jo, els altres van baixar al bar.
Nosaltres decidim pujar la via. Començem a desfer la corda, uns nusos, clar éren noves!! 1/2h més.
Ell es posa l’arnés.. i jo dic:
-no pot ser!!!!
-(ell) el què?
-(jo) tu m’has pillat tot el que havia deixat a la furgo,oi?
-(ell) sí, què passa?

Total que no tenia l’arnés! I clar dues hores d’aproximació i mitja de desfer cordes… pos pillo una baga i em faig un arnés lligada amb mosquetons. I pq s’assegurés més agafo l’altre baga i me la passo pels braços i tb la lligo a l’altra.
Molt bé, cordes desfetes, arnesos preparats, peus de gat en posició… vam fer un tros de quasi 20m sense casc,(tb ens els havíem deixat) sense assegurar i tot perquè els paravolts no hi havia xapa, només el cargol. Després sembla que va bé i vinga cap dalt. Arribem a la primera reunió, uns 25m i quan estem els dos auto-assegurats ens mirem i ens adonem que s’està fent fosc. molt bé!! Pos rappel cap baix. I després el tros que havíem pujat grimpant pos posem un maillon i capbaix tb rappelant amb frontal.
Peu de via fosc negre nit, escursioneta cap al cotxe de ben bé 1h. Anem a Banyoles a tornar un matalàs i pillem el cotxe!

Ja ens havien deixat una nota que els altres ja éren cap a Mataró, pos cap a pillar l’autopista! Total que em diu que millor per nacional, jo m’adormo al poc, em vaig despertant,begur, palamós, platja d’aro, llagostera, … per estalviar-se un peatge vam anar per nacional, 2h i pico fins Mataró! I clar arribem a Mataró cap a les 00.50h!!!

Buffffffff!!!"

Sortides del curs d'escalada

2007-10-23T12:19:00.001+02:00

He fet el curs d'escalada de l'Agrupe a Mataró.
Perquè jo, un curs d'escalada? per curiositat i per saber si seria capaç o no, jo que sempre havia pensat que tenia vertigen!!
Després de mirar varis centres excursionistes em vaig decidir per aquest AGRUPE.
Quatre dijous de teòrica i quatre diumenges de pràtica, Solius, Vilanova de Meià, Montserrat i Ports de Besseit! (que s'han convertit en dos caps de setmana sencers degut al bon rotllo que hi ha hagut entre tots, monitors i cursetistes(com odio aquesta paraula!!)).
Res, que GRÀCIES A TOTS!!!!