Molts de cotxes per pujar-hi, l'aparcament ple i molta gent allà.
Feia fred, però el paisatge s'ho valia.
Ara, el pantà, d'un any ençà s'ha quedat quasi sec, fa pena.
L'anècdota:
Un nen, que com que el pantà no hi ha quasi aigua, baixa abaix i camina pel llit del pantà fins que de sobte cau enfonsat fins a mitja cama (com si fossin "arenas movedizas") ple de fang i sense poder-se moure i vinga cridar:
ell: -mama mama!!... (uns crits)
la seva mare: -surt d'aquí!!!
ell: -no em puc moure!!!!
El nen intentant moure's i avançar i a cada passsa s'enfonsava més (clar, nosaltres vinga riure, tot s'ha de dir que era una colla d'aquests pijos que no vegilen ni nens ni res) i llavors hi va el seu pare l'agafa com pot d'un braç i d'una estirada el treu del fang; com no, amb la corresponent cleca! ....no comments.
1 comentari:
Quin lloc més guapo! Jo també vull rebolcar-me i amagar-me sota les fulles! Segur que no hi fa fred...que aquests dies no se on ficar-me...m'empaita un aire glaçat que es cola per tot arreu.
Petonets de gel!
Publica un comentari a l'entrada