divendres, 30 de novembre de 2007

St Elies

Total que m’aixeco el diumenge i em sentia malament per no haver anat a escalar, doncs preparo la motxilla i, allò per netejar-me la consciència, faig camí cap a St Elies.




Sempre que pujo aquí, penso en els meus avis; no sé perquè. És una sensació que tinc que si ells em veiessin estarien orgullosos de mi (els hi agradava la muntanya, hi tinc bon records de tots dos). Hi pujo sovint, quan necessito desconectar, quan necessito sentir-me bé amb mi mateixa… pujo aquí, amb esforç, parant-me i quan arribo em sento bé, penso que ho he tornat a fer, ho he tornat a aconseguir.Deixo el cotxe al trencant de sobre de Can Bruguera, un cop passada la bassa. Allà començo a caminar…terra blanca, refugis del montseny..aquí faig la primera parada, jo m’ofego i, de tant en tant, un minut per recuperar forçes va bé.







Agafo el camí cap a st Elies, passo Can Planell (sempre penso que m’agradaria viure-hi aquí, no em faria gens de por), la font del borrell, segona parada per a beure una mica d’aigua.



I continuo camí cap dalt, pujadeta dels castanyers (amb vistes al Montseny)

i les curves que hi ha dalt ple de moreres (amb vistes al vallès! I jo que quan era petita pensava que quan pujaves a una muntanya i miraves avall, sobre cada poble hi havia el cartell amb el seu nom!!).




Ja hi sóc!


I a dalt, la calma, la tranquil.litat, el sol i el fred, les mosques i les avions, el silenci…




Poc menys de dues hores de pujada, vint minutets encara no a dalt i una horeta i quart de baixada.

I ja tens el cul a lloc, les cames fortes i has fet uns 8km, i a sobre has canviat d'ànim!!! ;-P