8 de juny a Matagalls

Aquest finde sortida a Matagalls.
Després de passar una nit no gaire fina em llevo sense despertador a les 7.45h, haviem quedat a les 8h. No m’ho penso, els hi envio un sms, "al final hi aneu?" Resposta: "Balay, fa estona que som al bar a les 8h marxem afanya't".
Clar, em vesteixo, agafo la bossa i hi poso un polar i una taronja, som-hi! M’esperen a la benzinera , compro el bocata.
L’aproximació amb el cotxe se’m va fer llarga, a més la conducció de’n Cullell a vegades és massa descarada i els que anàvem a darrera ens vam marejar una mica.
Arribem a Collformic i aparquem el cotxe, ja n’hi ha de cotxes segur que hi ha gent que ja ha arribat a dalt…ens preparem, bastons, canvi de bambes.. fan broma amb el guardia forestal , es coneixen.
Començem, la pujadeta de rigor, ben bé no sé quina hora era però més de les 9h no. Només fer la primera pujada ja em paro, no em noto bé, a més, i és el primer cop, tinc ganes de vomitar, em paro massa. Ells m’esperen. Després d’oferir-me les claus del cotxe, els i dic que si us plau tirin endavant, que vagin fent, que jo aniré més tranquil.la, al meu ritme i ja ens trobarem a dalt. Els hi costa però ho fan. Ens pocs moments em treuen uns quants metres, els vaig veient… i jo vaig fent…avanço a una colla de quatre, i quan em paro m’avançen ells ..molt divertit. Arribo al plà de la barraca, impressionant, com sempre! Fins aquí hi han pujat dues persones amb el cistell a collir boltes, segur que en troben, amb tot el que ha plogut!!! Miro enrera s’acosta boira, hauré d’anar més ràpidet. Ja sóc a la segona pujadeta i m’atrapa la boira... com perdi el tio de davant amb el gos no sabré trobar el camí jaja
S’està de conya amb màniga curta, però ja es nota la frescor de pluja.
Ells ja son a la última pujada, la de la creu, ah, tampoc els hi porto tant, i a més, em trobo bé! Veus na fent na fent… Arribo abans del que em pensava, em sembla que recordava l’última pujada per davant de la creu, i ara l’he feta per un costat, m’ha semblat més fàcil. “Balay!!!!!” em criden. Sí, hi he arribat! M’esperaven per esmorzar, que macus!!!

Fem unes quantes fotos i xerrem amb les altres colles, n’hi ha uns de Torelló que ens hi fem deseguida; gràcies als comentaris i acudits de’n Cullell. (que no van faltar en tot el trajecte).Ens hi estem una bona estona a dalt, aquí hi fa fred, sort del polar. Ens diuen que s’arribaran fins a St Segimon, que només queda a una horeta llarga , ens mirem, en Cullel té un a comunió a les 13h, em miren: com et trobes? Els miro: jo m’apunto! Decidit, Quan més tard arribi en Cullell a la comunió millor, ell vol arribar–hi per la teca i prou jajaja!!!!
Ens avançem per això, ens han dit tot recte…el camí es veu, a més anem seguint a una parella que va davant(i jo amb les presses, m'he deixat el mapa a casa).


Arribem a un lloc on no sabem per on tirar, mirem enrera, veiem puntets vermells, “Torelló anem bé?” “si, vorejant capvall”, no ho tenim clar, els esperem. Ens fan baixar per una pendent en plan tartera, plena de roques per avançar, tres o quatres curves jaja ...n’hi ha més d’un que rellisca. Arribem a una pista i fem camí cap a St Segimon parant a la font de St Miquel. L’aigua boníssima. Passem per una curva hi ha tres creus, passem per un tros de bosc, semblant a una fageda, preciós, si està molt fresc; aquí a l’estiu s’hi deu estar bé de conya!!
Arribem a St Segimon, jo que em pensava que seria una ermita, es veu que és una casa de Senyors, està destrossada. Hi ha una dona, una dona en plan macho, forta i amb el cabell curt. No m’agradaria trobarme-la sola en aquesta paia, a més és rara rara, primer no ens n’adonem però després..ens explica que fa uns deu anys van recontruir tot això però hi han pujats vàndals i ho han fet malvé; la intenció del propietari és tornar-la a reconstruir i viure-hi. Ens porta fins on tenen el Sant, carai és gran, i desde el mirador veiem Viladrau, ens comenta que en una masia que es veu hi va viure en Serrallonga, tots en fem fotos.
Es veu que té ella una relació molt gran amb el cavall, ens explica que fa dos anys que el cavall va enviudar que està molt trist, que ho han passat molt malament amb la sequera, que ha durat 4 anys, que ella té el cabell curt perquè no hi havia aigua, que el cavall veu 50l al dia i flipant!!! quan li diem que ahir un homes es va perdre i ens contesta que no entén perquè quan es perd algú tothom el busca! Que que és això de moure helicòpters, bombers per perdre’s a la muntanya, que si hi ha algú que ho necessita més que…total tot un personatge que fa mitja por i tot. Bé, es fa tard, decidim marxar.

Ens despedim dels de Torelló, ara la marxa és més ràpida, és un camí tot planer que baixa fins al riu, i continua després fins a Collformic. Arribem al cotxe, toquen les dues. No estem cansats, però tenim gana.
Anem tot el camí intentant cantar alguna coseta pero res, del que posa en Cullell no en coneixem res jaja!!! S’acaba el viatge, em deixen a Llinars on agafo el cotxe i cap a casa!



Va estar genial!! Merci a tots!!!