dijous, 26 de juny de 2008

Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba


Ruta clàssica entre les clàssiques. Pujar el Puigmal des de Fontalba i baixar cap a Núria per després agafar el camí de Fontalba i completar el cercle. Ruta estrella del Pirineu Oriental català que permet visitar dos llocs emblemàtics com són el Puigmal i el Santuari de Núria.

9.10h Fontalba - 2.074 metres
10.04h Cim de la Dou - 2.471 metres
Coll de Fontalba - 2.450 metres
11.48h Puigmal - 2.910 metres
Esmorzem
12.20h Baixem
13.48h Dinem abans d’arribar a Núria
15.00h Cap a Núria
15.13h Núria - 1.960 metres
15.55h Baixada cap a Fontalba
17.30h Fontalba - 2.074 metres

Desnivell: 1.200 metres
Distància : 14 km

Després d’una nit molt curta, en Carles em truca a les 5.40h que em passa a buscar…es veu que tots dos hem dormit poc (o gens) i , de ganes n’hi ha, però hi ha un però bastant gran…
Preparo la motxilla i baixo cap baix. L’espero asseguda a la plaça tot menjant-me una barrita, és que porto tota la nit ballant i he agafat gana ;P
Hi ha una mica d’indecisió però ens ho haviem proposat; hi anem!!!!

Arribem a la plaça i ja hi ha gent, a mi em sonen de vista del centre, però no hi he parlat mai.
Ja ens veuen a la cara que no hem dormit massa, i més, quan preguntem si hi ha alguna forneria oberta ;P
Va arribant gent, ens repartim en cotxes, en Carles i jo anem amb en Gustau i la Olga, aquella noia de Granollers que fa dies que escriu mails.
El camí es fa ràpid, un cop presentats tots quatre.
Arribem a Ripoll, i directe a la fleca; en Carles i jo arrassem amb provisions per esmorxar i dinar.
Després d’una badada del nostre cotxe i del que venia a darrera (en Llàtzer i familia), arribem a la pista de fontalba. Jo m‘he mig adormit i amb les corbes i els sotracs em desperto; impressionant quan miro avall, quin paissatge més bonic!
Els altres ja ens esperen a dalt, ens posem les motxilles a l’esquena i som-hi a caminar!!!



Em sembla que farà molt bon dia! Com sempre en Miquel i companyia, aquest cop també s’hi afegeix en Carles, van primers, caps d’excursió; i com sempre, jo de les últimes..(m’hauré de fer mirar això de la respiració, a veure si és veritat que tinc alguna cosa o és tot psicològic).
La primera pujada jo ja no puc, és normal, fins hi tot ara recordo les birres que m’he begut… una lleugera marejada però mira se’m passa ràpid.
L’ascenció es fa lenta sempre per la cara sud-est del Puigmal, anar fent ziga-zagues fins que veig un petit turonet, el Cim de la Dou (Gran cim) on els altres s’hi han parat. Sort de tots, de’n Pere, l’Àngels, en Gustau, l’Olga,la Ma Angels per anar donant-me ànims i veure que bueno, mira mica en mica es va pujant!!!



Aquí hi trobem més gent, que els anem avançant i ens avançen al llarg de tota la pujada, mentre anem parant.
Una mini parada per agafar aire i ja som a 2.700, ara arriba la rampa forta i la última.
Hem arribat a dalt i falsa il.lusió, això no és el pic. A la que pujem una mica més ja veiem allà, lluny, un camí planer que porta fins a la creu i davant seu les clapes de neu que ens tocarà atravessar per arribar-hi. Els primers ja hi deuen ser!
Unes quantes fotiquis i últim esforç fins a dalt.



Ja hi som, el Puigmal, la muntanya més alta de la comarca del Ripollès i del Pirineu Oriental. Al no tenir muntanyes al sud permet una panormàmica molt extensa de la Catalunya central. A l'oest tenim la Tossa d'Alp, el Cadí i el Pedraforca, al nord la Cerdanya amb el Puigpedrós, el Carlit, i cap al nord-est tota l'Olla de Núria fins al Bastiments ja a Ull de Ter.

Ens esperaven per esmorzar, ens diuen que ens han tret quasi una hora, ostres, quin nivell!!!
Aquí fa ventet, però no fa fred, i el sol es nota que pica.
Ara hi ha més bons ànims,…clar toca la baixada.

Baixarem cap al nord-est, cap a la Coma de l'Embut, així no repetirem itinerari i passarem pel Santuari de Núria. Passem per tarteres de pedra, anem fent ziga-zagues i fent veure que esquies per baixart millor, però les cames i els genolls ho noten joer, costa més que pujar…
Arribem a un plà , trobem el riu i ens parem a remullar-nos una mica…l’Olga i en Carles s’entretenen jugant amb l’aigua glaçada. Altre cop tornem-hi, ara ja no tantes pedres, més herba, passsem pel costat d’una escletxa grandiosa, i quan ja veiem Núria decidim parar-nos a dinar abans d’arribar-hi, en un trosset de muntanya enmig del camí, amb les floretes i l’herba. Treiem el dinar i dinem mentre en Fricandó, ja se li ha quedat aquest nom, i en Llàtzer ens fan riure amb acudits ¡! Jaja



Mirem el rellotge i decidim baixar cap a Núria, on quedem que tenim mitja hora per a fer un cafè i anar de baixada.
Núria impressionant, jo no hi havia estat mai… em va agradar molt però també es veritat que ho vaig trobar turístic i això, per mi li treu punts.



Camí de baixada cap a fontalba amb una pujadeta inicial per recuperar 100m de desnivell, i després caminet, em sembla que es diu, el camí dels enginyers, que ens porta borejant la muntanya fins arribar a la collada de fontalba on trobem alguns saltants d’aigua i el camí directe al cotxe.
Uéee!!! Ho hem aconseguit!


Estem cansats i contents!!
Ens recuperem amb una bira a Ribes de Freser i fem el camí de tornada mig adormits…
Un dia genial, m’ha agradat..i pensar que no estava convençuda d’anar-hi…

Ah, i gràcies a tots: Gustau,Salvador,Pere i Àngels,Ma. Àngels,Xavier B., Xavier M., Olga, Llàtzer, Conxa, Gemma, Elena, Dolors, Miquel i Fricandó pels ànims i el bon acolliment!!!

;-P fins la propera!!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

such a nice blog.


berto xxx

XICU ha dit...

Hola Marta!
Com va tot? Veig que no pares, sobretot de fer birres. jeje
Aquest pont hem coincidit amb l'Anna i en Tutu a Cavallers.
Vinga, records i una abraçada!

martulinaa ha dit...

Hola Xicu!
Pos ja veus.. aquí fent excursionetes i començant a disfrutar de l'estiu ;P
A vore si un apropeu un dia i sí, fem unes birres jaja