Avui ha tornat.

Camins diferents que s’apropen quan el comandant gira rumb a terra ferma i com una estrella fugaç que només dura un instant, ha durat una nit... i és per sempre.
Una atracció que amb el temps i la distància segueixen allà, un oblit impossible, un cor apedaçat que només aquesta nit ha brillat com si fós nou.
I el destí, sempre en contra, el fa marxar.
I aquesta distància fa que tots dos creixin en si mateixos, i segueixin camins diferents; però aquesta distància fa que una espurna d’esperança torni a revifar dins seu, fins que arribi una altra nit...

gràcies,
t’estim.