Ex-companys de feina i amics amb els quals he compartit quasi quatre anys de la meva vida, quatre anys d'incidències dia rere dia, i juergues varies setmana sí, setmana també.
N'hi ha que ja han estat pares, n'hi ha que tenen previst casar-se, n'hi ha que han emigrat a la "españa central"... sempre fa il.lusió tonar-se a veure!!! ;-P
2 comentaris:
Hola Marta!! Merci pel comentari al meu Bloc!!! Em sembla que no ens coneixe'm, oi? Porto uns quants minuts mirant d'esbrinar si ens coneixiem pero no crec, je, je... et volia escriure per mail pero no el trobo! Sol dir-te que pel que em dius ja tardes a realitzar el teu somni! Jo tb vaig tardar a decidir-me, mes aviat ho tenia clar pero sempre et fan falta els diners i et costa fer aquest pas, pero un cop el fas, es genial! Com el teu viatge per l'India i Nepal. A mi India no m'acaba d'atrapar, tb pq he canviat l'estil del viatge treballant amb l'ONG, pero el Tibet i Nepal (Himalaies), ha estat lo millor! Es veritat que de vegades ets sents sol... jo ara aqui, pero viatjant no tant, si vols sovint es dificil estar sol, tot el contrari. I com dius tu, segur que et sents genial amb una aventura aixi. Jo em sento a cada dia mes especial... aixi que anims! Motiu per celebrar els teus 30!! Moltes Felicitas!
Ah! M'han agradat els teus rellotges, te'ls copio, vale?
Publica un comentari a l'entrada