Pujada al Pedraforca - 14 de juny

Quedem a les 08.00h a Fabra i Puig amb la Sandra i l’Antonio , encara no els conec…( ens hem tobat per un anunci de la Sandra a l’Altaïr; volem fer Carros de foc aquest juliol… i per preparar-nos, cap al Pedraforca!).
Arribo i els veig de seguida, equipats de "montanyeros" i al costat d’un saxo com el meu. Ens presentem i enfilem carretera cap a Gòsol.

El trajecte és fa curt, primer una mica calladets però un cop superades les preguntes bàsiques, xerrem tot el camí. Fem una petita parada a la carretera que va cap a Gòsol per a observar el Pedraforca, ple de boira, i per a triar la ruta més assequible; o sigui, pujarem desde Gòsol.
Arribem al poble i fem un cafè; allà ens adonem, tot fent conya, que tots tres som capricorn, una tonteria sí… però al llarg de tota la jornada ens adonem que ens portem molt bé per haver-nos acabat de conèixer, ho atribuim a això jaja
Deixem el cotxe no gaire lluny del bar, motxilles a l’esquena i travessem un parell de carrers fins que ja trobem les marques que ens guiaran tot el camí.
L’Antonio va primer, la Sandra segona i jo la última. Tinc un moment de desesperació, no portem ni 15min pujant i ja estic esbufegant com si ja no pugués més.La Sandra em mira, es para, l’Antonio també, respiro, bec aigua, i recupero forçes, venga cap amunt! No pot ser, ni 10min més i m’haig de tornar a parar. Només vaig contar fins a quatre parades ...n’hi va haver moltes més,… i només éren parades de 30seg-1min, el temps just per agafar alè, mirar enrera i endavant, i continuar gràcies, en part, als ànims de l’Antonio. Ens anava bé, a la Sandra i a mi anar parant; I suposo jo, que a l’Antonio també ja que l’han operat d’un genoll i aquesta sortida era per fer la prova a veure si podria aguantar o no.
S’acaba la pujadeta, deixa de ser entre matolls i passem per un bosc de pi negre, s'hi està bé, el sol surt i ja pica. S'acaba el bosc, ara tenim davant nostra una esplenada magnífica, amb un pendent considerable, verd, si no fós per les pedres seria bo tirar-s’hi com una croqueta muntanya avall (Sandra).
Les pors ja les hem passat, a no em fa res haver-me de parar de tant en tant, ja saben que només és 1 min. A més cada cop pujem més i les vistes són impressionants... encara que, darrera nostre ens segueix una boira espessa que ja no ens deixarà fins que arribarem al peu del rocall.
Arribem a dalt, ara sembla que només falta fer carena..tornem a trobar pedres, els genolls se’n ressenten i el cul també.

Ara enmig de la gran inmensitat del tot, no se sent res només de tant en tant algun ocell, que deduim que són gralles, per una escletxa que hem trobat abans indican-t'ho, el forat de les gralles o avenc de verdet.
De sobte sentim veus, donem la volta a la carena i ja veiem gent. És just sota el collat de verdet; sembla que sigui parada obligatòria perquè hi ha dos grups allà asseguts. Arribem cansats, aquí menjarem alguna cosa, treiem una barrita i ens partim una taronja, tampoc convé menjar massa!
Ara allò semblen les Rambles, anem darrera d’una colla d’uns 8-9. Aquestes roques acabaran amb nosaltres, quin mal els genolls i les cames, tots en fila india intentant pujar capdalt. Ens ho prenem amb tranquilitat i fem conya que això és una escalada de nivell 9 jaja, un tio que es veu que no té res més a fer a dalt de la muntanya que parar-me dos cops per dir-me que tinc la motxilla oberta, i un cop era veritat perquè jo no havia posat bé el tub de l’aigua..però el segon cop, es veu que era una tiradeta de trastos, per dir algo, ja que un cop vaig haver passat la seva amiga va i li diu: ara no t’ha funcionat!! jaja unes amigues que agafades a les pedres sembla que siguin unes barbies que no tenen forces, primetes primetes i uns ais i uis de "Osea"!!! Jaja … nosaltres avancem com podem ;P
Hem superat la primera pujadeta. Ara més caravana per pujar cap dalt. És que això vindria a ser com tres o quatre cims, i els hem d’anar pujant tots, ara un, ara l’altra per tal d’arribar al més alt i fer el cim. La Sandra i jo no parem de demanar que si hi ha algun massatgista que vagi preparant que ja pujem, jajaja
Ens costa. Ara hi ha més gent, una colla de quatres que sembla que porti ales a les cames i una colla de gent més gran que també ens deixa passar. No ens ho podem creure.... JA HI HEM ARRIBAT!!!Ens abraçem tots tres, ostres després de tant queixar-nos ho hem aconseguit! Ole ole!! Foto de rigor!!!

Debem ser uns 30 aquí dalt, tots en grupets dinant. N'hi ha un que ens diu que hem arribat al bar,y cómo no:"una de bravas!!!!" Treiem la carmanyola i ens posem a dinar, un bocata i galetes, no pot ser ja són les tres. Hem fet cinc hores de pujada i ens diuen que ens en queden unes 2h de baixada.
No ens entretenim gaire.
Ara arriba més gent, són uns nois de la Feec, peazo nois montanyeros amb aquell accent de poble, jaja que es veu que demà, diumenge, fan el mateix recorregut però corrents i estan muntant els avituallments, se’n van massa ràpid snif snif ..jaja, llàstima que no siguin massatgistes …jajaja
Decidim baixar.
Una baixada força pronunciada en la que els pals, fins ara a la motxilla, fan molt bé la seva funció; encara que hi ha masses pedres!!! Ja veiem l’enforcament allà baix, hi ha una clapa de neu i tot, on pel que veiem,tothom que baixa s‘hi fa una foto, clar nosaltres no serem com tothom…(no la va fer ;P).
Llàstima de la boira que no marxa; ja que desde d‘aquí, ens diu l’Antonio que veuriem tota la serralada del cadí!
Només veiem la carretera per on hem pujat i els poblets de baix, de serralada ná de ná. Ara sí, som ben bé al mig del Pedraforca, a l’enforcadura i la baixada també espanta… altra cop pedres!!! Aquí trobem una familia que va de baixada, dos nens petits que carai si han pujat fins aquí, i ens diu son pare que un ja és el segon cop, carai! Baixem junts per la tartera de Gòsol que fa relliscar a més d’un! Joer, quan falta? 1hora, ens diuen!!
Agafem un sender que s’endinsa al bosc, un bosc que sembla el de Robin de los bosques… Tornem a trobar gent una colla que després de dues caigudes de la Sandra ens deixen passar…quan falta? 1 hora…joer aquesta hora és la mateixa que abans??? Estem a la serra de la Tossa i després de passar un prat herbat tornem a endinsar-nos al bosc on només cal anar fent zigazagues… arribem a un torrent sec, es veu que si hi ha molta aigua, això n’està ple. Ja queda només un camí rural, que es fa llarg llarg … que ens porta directe al cotxe.

Per fi hem arribat!!! Ho hem aconseguit, una mica d’estiraments i després de deixar les coses, pujem al cotxe i cap al bar a buscar la tant desitjada coca-cola de la Sandra. I mentre sortim del bar i anem cap al cotxe, ens trobem una parella disfressada, es veu que es casen i van demanant calers per a pagar el convit jaja..el tio va de ballarina i és molt divertit!!

Abans de marxar, encara tornem a parar per a fer una bona foto del Pedraforca ara ja sense gens ni mica de boira, el deixem enrera tot xerrant i fem carretera cap a Barcelona.