27-28 Cap de setmana St Llorenç de Montgai i Vilanova de Meià

Un cap de setmana on el bon rotllo va ser general.
Dissabte matí esportiva amb en Jaume, tot un crack, i a la tarda cordada amb la Cristina i en Toni fent via llarga amb en Tutu. Per cert això de ser quatre i portar el quart lligat a l’arnés i anar estirant corda és una mica pesat.
Vam fer cim i vam comprobar que no, que dalt no hi havia la tradicional màquina de coca-cola i donuts … quasi vam plegar de nit, (als cotxes si que vam obrir els frontals) i vam parar al poble a comprar provisions de pa i birres..

Arribem a l’ermita i ens posem, uns a fer el foc, els altres apalancats menjant el pica-pica…sopem (llàstima que no hi vam cabre tots allà asseguts i quasi que haviem de fer torns)…deprés d’un llarg parèntesi de mitja horeta per a mi soleta amb la nit i les estrelles..torno cap dins i ja queden els més valents allà asseguts a taula xerrant i fumant..hi ha un foc impressionant i pot més això que els roncs que diu que farà en Ferran. La Cristina i jo decidim quedar-nos amb ell (tots els altres dormiran dalt).

Ens posem a xerrar, s’està súper incòmode dormint a terra, massa dur. Xerrem vagament de bestieses però riem molt, i tot perquè en Ferran no s’adormi i ronqui..jeje i de cop allò que ens endormisquem i un ronc provinent de dalt ens desperta…jaja…hi ha més gent que ronca…en Ferran surt del sac i puja escales amunt : « és el que esta recta a les escales » jajaja seguim xerrant, ja ens hem desvetllat..de cop un altre ronc que no és el primer..jaja i així fins a tres de diferents i nosaltres vinga riure….
La nit es va fer llarga, un que baixa, jo que m’aixeco a posar llenya al foc, una altre que puja…no vaig dormir bé i quan m’aixeco veig que n’han baixat dos de dalt ;P

Preparem l’esmorzar, i anem al poble a fer un cafè ràpid… ens trobem a la font i res, carreguem material i cap dalt. Impressionant la paret.
Cordada amb la Clara tota una experta ja, ella puja que puja sense cap mena de por, no com jo, que avui tinc un mal dia i tinc un humor no gaire suportable…i jo tant queixar-me del monitor, en Ferran, i neng, ens has sorprès a totes dues!! ;P
S’acaba el dia i com sempre de rigor, la última birra al bareto dels escaladors.

Es fa tard, marxem amb l’Alfredo(en Jaume i la Sandra i jo). Ens adormim al cotxe, trobem caravana, menjem xuxes, jaja, i quan arribem a Argentona, el cotxe de la Sandra no arranca, sort que tenim pinces i l’Alfredo encara no ha marxat…arribem a Cardedeu, quin dia!!
I jo sense trobar-me bé…una dutxa i cap al llit!!!

fotos