Vaig arribar massa d’hora, però els nervis de veure la gent éren tants, que no em podia esperar més. La primera en arribar va ser la Raquel i vam coincidir amb això dels nervis jeje només ens preguntàvem si els coneixeriem a tots, n’hi havia que ens haviem anat veient en altres sopars però n’hi havia que no.
Un a un ens vam anar trobant tots, home, no hem canviat tant…ens hem fet grans i prou (o això és que creiem nosaltres) Ara això ja sona a típic comentari que fa el pare quan té un sopar de col.legues de mili: però si estan igual! I tu penses pobre pare…igual!!! Snif snif
El sopar va estar molt bé, sobretot perquè quasi no vam menjar… plats i més plats, que si amanides, pernil, torrades amb escalivada, calamars a la romana, musclos…i com que no teniem xerrera ni res, hi va haver plats que tal i com van arribar van marxar, una pena! Amb el vinillo no va passar igual l’Anna s’encarregava d’omplir-nos les copes, eh Pere?
Ens vam anar posant al dia de tot, la feina, els novios, els futurs nens…a veure sense dir noms: hi tenim una mare amb un nen d’1 any, dues futures mares, dos futurs pares, tres casaments aquest any, i tota una colla de perduts jeje
A l’hora del postre i en plan classe vam fer un canvi de llocs, l’Ortega va treure el portàtil i vam fer dues sessions de fotos de quan érem petits…una passada, quin riure i vam recordar un munt d’anècdotes de les classes, del pati, de les baixades, no sé què d’un moc en un llibre empastifat…
Teniem tantes coses per dir-nos que es va fer curt.
Cafès, xupitos, paguem i res, decidim anar tots al 2046 a fer una copa. Ens col.loquem a un racó estratègic i altre cop de xerrera nens, novietes, homes!!! juas juas vam presenciar l’ataque Borrell ;-p
Els que vau marxar d'hora us vau perdre l'animació que vam dur a terme a sobre del podi el Carlitos, l'Ortega i jo (acompanyats de la tia de la boina vermella, a la que l’Orte va aixecar la faldilla) juas juas
Ells ja s'esforçaven perquè el ball quedés sensual (arrambades incloses..) però jo sóc més de ballar en plan neng juas juas
També vam trobar a un tio del D, en David Villodrez, que va conèixer el Guti, l'Orte i en Pere...
Bé després de fer el boig al podi, fumar-nos un peta i comentar la jugada dels tios i les ties de la disco, la cosa va acabar aprox a les 5.30h i pq la Núria treballava que si no anem de after!!! Juas juas juas juas juas
Bueno companyers… aquí teniu les fotos i Borrell a veure si passes la llista de telèfons actualitzada i ja anem pensant data per la costellada…
Ah, felicitats per la organització!
Un petó a tots i a cuidar-se!!!