dilluns, 30 de juny del 2008

EL PALLARS - Rialp, Llavorsí i Esterri

I un cap de setmana de tranquil.litat al Pallars.
Molt de cotxe, son, molta calor, de xerrameca, uns fent ràfting i les altres de turisme per Esterri...



Sabeu què? que quan vaig veure les parets de Collegats dissabte i les parets de St Llorenç de Montgai diumenge em van entrar unes ganes d'escalar impressionants!!!
Això és una senyal!!!

ST JOAN

Un soparet a la meva terrasseta i de juerga pel poble!!
Mireu quines cares i peazo cremada, la del Puigmal!!!

dijous, 26 de juny del 2008

Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba


Ruta clàssica entre les clàssiques. Pujar el Puigmal des de Fontalba i baixar cap a Núria per després agafar el camí de Fontalba i completar el cercle. Ruta estrella del Pirineu Oriental català que permet visitar dos llocs emblemàtics com són el Puigmal i el Santuari de Núria.

9.10h Fontalba - 2.074 metres
10.04h Cim de la Dou - 2.471 metres
Coll de Fontalba - 2.450 metres
11.48h Puigmal - 2.910 metres
Esmorzem
12.20h Baixem
13.48h Dinem abans d’arribar a Núria
15.00h Cap a Núria
15.13h Núria - 1.960 metres
15.55h Baixada cap a Fontalba
17.30h Fontalba - 2.074 metres

Desnivell: 1.200 metres
Distància : 14 km

Després d’una nit molt curta, en Carles em truca a les 5.40h que em passa a buscar…es veu que tots dos hem dormit poc (o gens) i , de ganes n’hi ha, però hi ha un però bastant gran…
Preparo la motxilla i baixo cap baix. L’espero asseguda a la plaça tot menjant-me una barrita, és que porto tota la nit ballant i he agafat gana ;P
Hi ha una mica d’indecisió però ens ho haviem proposat; hi anem!!!!

Arribem a la plaça i ja hi ha gent, a mi em sonen de vista del centre, però no hi he parlat mai.
Ja ens veuen a la cara que no hem dormit massa, i més, quan preguntem si hi ha alguna forneria oberta ;P
Va arribant gent, ens repartim en cotxes, en Carles i jo anem amb en Gustau i la Olga, aquella noia de Granollers que fa dies que escriu mails.
El camí es fa ràpid, un cop presentats tots quatre.
Arribem a Ripoll, i directe a la fleca; en Carles i jo arrassem amb provisions per esmorxar i dinar.
Després d’una badada del nostre cotxe i del que venia a darrera (en Llàtzer i familia), arribem a la pista de fontalba. Jo m‘he mig adormit i amb les corbes i els sotracs em desperto; impressionant quan miro avall, quin paissatge més bonic!
Els altres ja ens esperen a dalt, ens posem les motxilles a l’esquena i som-hi a caminar!!!



Em sembla que farà molt bon dia! Com sempre en Miquel i companyia, aquest cop també s’hi afegeix en Carles, van primers, caps d’excursió; i com sempre, jo de les últimes..(m’hauré de fer mirar això de la respiració, a veure si és veritat que tinc alguna cosa o és tot psicològic).
La primera pujada jo ja no puc, és normal, fins hi tot ara recordo les birres que m’he begut… una lleugera marejada però mira se’m passa ràpid.
L’ascenció es fa lenta sempre per la cara sud-est del Puigmal, anar fent ziga-zagues fins que veig un petit turonet, el Cim de la Dou (Gran cim) on els altres s’hi han parat. Sort de tots, de’n Pere, l’Àngels, en Gustau, l’Olga,la Ma Angels per anar donant-me ànims i veure que bueno, mira mica en mica es va pujant!!!



Aquí hi trobem més gent, que els anem avançant i ens avançen al llarg de tota la pujada, mentre anem parant.
Una mini parada per agafar aire i ja som a 2.700, ara arriba la rampa forta i la última.
Hem arribat a dalt i falsa il.lusió, això no és el pic. A la que pujem una mica més ja veiem allà, lluny, un camí planer que porta fins a la creu i davant seu les clapes de neu que ens tocarà atravessar per arribar-hi. Els primers ja hi deuen ser!
Unes quantes fotiquis i últim esforç fins a dalt.



Ja hi som, el Puigmal, la muntanya més alta de la comarca del Ripollès i del Pirineu Oriental. Al no tenir muntanyes al sud permet una panormàmica molt extensa de la Catalunya central. A l'oest tenim la Tossa d'Alp, el Cadí i el Pedraforca, al nord la Cerdanya amb el Puigpedrós, el Carlit, i cap al nord-est tota l'Olla de Núria fins al Bastiments ja a Ull de Ter.

Ens esperaven per esmorzar, ens diuen que ens han tret quasi una hora, ostres, quin nivell!!!
Aquí fa ventet, però no fa fred, i el sol es nota que pica.
Ara hi ha més bons ànims,…clar toca la baixada.

Baixarem cap al nord-est, cap a la Coma de l'Embut, així no repetirem itinerari i passarem pel Santuari de Núria. Passem per tarteres de pedra, anem fent ziga-zagues i fent veure que esquies per baixart millor, però les cames i els genolls ho noten joer, costa més que pujar…
Arribem a un plà , trobem el riu i ens parem a remullar-nos una mica…l’Olga i en Carles s’entretenen jugant amb l’aigua glaçada. Altre cop tornem-hi, ara ja no tantes pedres, més herba, passsem pel costat d’una escletxa grandiosa, i quan ja veiem Núria decidim parar-nos a dinar abans d’arribar-hi, en un trosset de muntanya enmig del camí, amb les floretes i l’herba. Treiem el dinar i dinem mentre en Fricandó, ja se li ha quedat aquest nom, i en Llàtzer ens fan riure amb acudits ¡! Jaja



Mirem el rellotge i decidim baixar cap a Núria, on quedem que tenim mitja hora per a fer un cafè i anar de baixada.
Núria impressionant, jo no hi havia estat mai… em va agradar molt però també es veritat que ho vaig trobar turístic i això, per mi li treu punts.



Camí de baixada cap a fontalba amb una pujadeta inicial per recuperar 100m de desnivell, i després caminet, em sembla que es diu, el camí dels enginyers, que ens porta borejant la muntanya fins arribar a la collada de fontalba on trobem alguns saltants d’aigua i el camí directe al cotxe.
Uéee!!! Ho hem aconseguit!


Estem cansats i contents!!
Ens recuperem amb una bira a Ribes de Freser i fem el camí de tornada mig adormits…
Un dia genial, m’ha agradat..i pensar que no estava convençuda d’anar-hi…

Ah, i gràcies a tots: Gustau,Salvador,Pere i Àngels,Ma. Àngels,Xavier B., Xavier M., Olga, Llàtzer, Conxa, Gemma, Elena, Dolors, Miquel i Fricandó pels ànims i el bon acolliment!!!

;-P fins la propera!!!!

dimarts, 17 de juny del 2008

Pujada al Pedraforca - 14 de juny



Quedem a les 08.00h a Fabra i Puig amb la Sandra i l’Antonio , encara no els conec…( ens hem tobat per un anunci de la Sandra a l’Altaïr; volem fer Carros de foc aquest juliol… i per preparar-nos, cap al Pedraforca!).
Arribo i els veig de seguida, equipats de "montanyeros" i al costat d’un saxo com el meu. Ens presentem i enfilem carretera cap a Gòsol.

El trajecte és fa curt, primer una mica calladets però un cop superades les preguntes bàsiques, xerrem tot el camí. Fem una petita parada a la carretera que va cap a Gòsol per a observar el Pedraforca, ple de boira, i per a triar la ruta més assequible; o sigui, pujarem desde Gòsol.
Arribem al poble i fem un cafè; allà ens adonem, tot fent conya, que tots tres som capricorn, una tonteria sí… però al llarg de tota la jornada ens adonem que ens portem molt bé per haver-nos acabat de conèixer, ho atribuim a això jaja
Deixem el cotxe no gaire lluny del bar, motxilles a l’esquena i travessem un parell de carrers fins que ja trobem les marques que ens guiaran tot el camí.
L’Antonio va primer, la Sandra segona i jo la última. Tinc un moment de desesperació, no portem ni 15min pujant i ja estic esbufegant com si ja no pugués més.La Sandra em mira, es para, l’Antonio també, respiro, bec aigua, i recupero forçes, venga cap amunt! No pot ser, ni 10min més i m’haig de tornar a parar. Només vaig contar fins a quatre parades ...n’hi va haver moltes més,… i només éren parades de 30seg-1min, el temps just per agafar alè, mirar enrera i endavant, i continuar gràcies, en part, als ànims de l’Antonio. Ens anava bé, a la Sandra i a mi anar parant; I suposo jo, que a l’Antonio també ja que l’han operat d’un genoll i aquesta sortida era per fer la prova a veure si podria aguantar o no.
S’acaba la pujadeta, deixa de ser entre matolls i passem per un bosc de pi negre, s'hi està bé, el sol surt i ja pica. S'acaba el bosc, ara tenim davant nostra una esplenada magnífica, amb un pendent considerable, verd, si no fós per les pedres seria bo tirar-s’hi com una croqueta muntanya avall (Sandra).
Les pors ja les hem passat, a no em fa res haver-me de parar de tant en tant, ja saben que només és 1 min. A més cada cop pujem més i les vistes són impressionants... encara que, darrera nostre ens segueix una boira espessa que ja no ens deixarà fins que arribarem al peu del rocall.
Arribem a dalt, ara sembla que només falta fer carena..tornem a trobar pedres, els genolls se’n ressenten i el cul també.



Ara enmig de la gran inmensitat del tot, no se sent res només de tant en tant algun ocell, que deduim que són gralles, per una escletxa que hem trobat abans indican-t'ho, el forat de les gralles o avenc de verdet.
De sobte sentim veus, donem la volta a la carena i ja veiem gent. És just sota el collat de verdet; sembla que sigui parada obligatòria perquè hi ha dos grups allà asseguts. Arribem cansats, aquí menjarem alguna cosa, treiem una barrita i ens partim una taronja, tampoc convé menjar massa!
Ara allò semblen les Rambles, anem darrera d’una colla d’uns 8-9. Aquestes roques acabaran amb nosaltres, quin mal els genolls i les cames, tots en fila india intentant pujar capdalt. Ens ho prenem amb tranquilitat i fem conya que això és una escalada de nivell 9 jaja, un tio que es veu que no té res més a fer a dalt de la muntanya que parar-me dos cops per dir-me que tinc la motxilla oberta, i un cop era veritat perquè jo no havia posat bé el tub de l’aigua..però el segon cop, es veu que era una tiradeta de trastos, per dir algo, ja que un cop vaig haver passat la seva amiga va i li diu: ara no t’ha funcionat!! jaja unes amigues que agafades a les pedres sembla que siguin unes barbies que no tenen forces, primetes primetes i uns ais i uis de "Osea"!!! Jaja … nosaltres avancem com podem ;P
Hem superat la primera pujadeta. Ara més caravana per pujar cap dalt. És que això vindria a ser com tres o quatre cims, i els hem d’anar pujant tots, ara un, ara l’altra per tal d’arribar al més alt i fer el cim. La Sandra i jo no parem de demanar que si hi ha algun massatgista que vagi preparant que ja pujem, jajaja
Ens costa. Ara hi ha més gent, una colla de quatres que sembla que porti ales a les cames i una colla de gent més gran que també ens deixa passar. No ens ho podem creure.... JA HI HEM ARRIBAT!!!Ens abraçem tots tres, ostres després de tant queixar-nos ho hem aconseguit! Ole ole!! Foto de rigor!!!

Debem ser uns 30 aquí dalt, tots en grupets dinant. N'hi ha un que ens diu que hem arribat al bar,y cómo no:"una de bravas!!!!" Treiem la carmanyola i ens posem a dinar, un bocata i galetes, no pot ser ja són les tres. Hem fet cinc hores de pujada i ens diuen que ens en queden unes 2h de baixada.
No ens entretenim gaire.
Ara arriba més gent, són uns nois de la Feec, peazo nois montanyeros amb aquell accent de poble, jaja que es veu que demà, diumenge, fan el mateix recorregut però corrents i estan muntant els avituallments, se’n van massa ràpid snif snif ..jaja, llàstima que no siguin massatgistes …jajaja
Decidim baixar.
Una baixada força pronunciada en la que els pals, fins ara a la motxilla, fan molt bé la seva funció; encara que hi ha masses pedres!!! Ja veiem l’enforcament allà baix, hi ha una clapa de neu i tot, on pel que veiem,tothom que baixa s‘hi fa una foto, clar nosaltres no serem com tothom…(no la va fer ;P).
Llàstima de la boira que no marxa; ja que desde d‘aquí, ens diu l’Antonio que veuriem tota la serralada del cadí!
Només veiem la carretera per on hem pujat i els poblets de baix, de serralada ná de ná. Ara sí, som ben bé al mig del Pedraforca, a l’enforcadura i la baixada també espanta… altra cop pedres!!! Aquí trobem una familia que va de baixada, dos nens petits que carai si han pujat fins aquí, i ens diu son pare que un ja és el segon cop, carai! Baixem junts per la tartera de Gòsol que fa relliscar a més d’un! Joer, quan falta? 1hora, ens diuen!!
Agafem un sender que s’endinsa al bosc, un bosc que sembla el de Robin de los bosques… Tornem a trobar gent una colla que després de dues caigudes de la Sandra ens deixen passar…quan falta? 1 hora…joer aquesta hora és la mateixa que abans??? Estem a la serra de la Tossa i després de passar un prat herbat tornem a endinsar-nos al bosc on només cal anar fent zigazagues… arribem a un torrent sec, es veu que si hi ha molta aigua, això n’està ple. Ja queda només un camí rural, que es fa llarg llarg … que ens porta directe al cotxe.

Per fi hem arribat!!! Ho hem aconseguit, una mica d’estiraments i després de deixar les coses, pujem al cotxe i cap al bar a buscar la tant desitjada coca-cola de la Sandra. I mentre sortim del bar i anem cap al cotxe, ens trobem una parella disfressada, es veu que es casen i van demanant calers per a pagar el convit jaja..el tio va de ballarina i és molt divertit!!

Abans de marxar, encara tornem a parar per a fer una bona foto del Pedraforca ara ja sense gens ni mica de boira, el deixem enrera tot xerrant i fem carretera cap a Barcelona.

dimarts, 10 de juny del 2008

8 de juny a Matagalls

Aquest finde sortida a Matagalls.
Després de passar una nit no gaire fina em llevo sense despertador a les 7.45h, haviem quedat a les 8h. No m’ho penso, els hi envio un sms, "al final hi aneu?" Resposta: "Balay, fa estona que som al bar a les 8h marxem afanya't".
Clar, em vesteixo, agafo la bossa i hi poso un polar i una taronja, som-hi! M’esperen a la benzinera , compro el bocata.
L’aproximació amb el cotxe se’m va fer llarga, a més la conducció de’n Cullell a vegades és massa descarada i els que anàvem a darrera ens vam marejar una mica.
Arribem a Collformic i aparquem el cotxe, ja n’hi ha de cotxes segur que hi ha gent que ja ha arribat a dalt…ens preparem, bastons, canvi de bambes.. fan broma amb el guardia forestal , es coneixen.
Començem, la pujadeta de rigor, ben bé no sé quina hora era però més de les 9h no. Només fer la primera pujada ja em paro, no em noto bé, a més, i és el primer cop, tinc ganes de vomitar, em paro massa. Ells m’esperen. Després d’oferir-me les claus del cotxe, els i dic que si us plau tirin endavant, que vagin fent, que jo aniré més tranquil.la, al meu ritme i ja ens trobarem a dalt. Els hi costa però ho fan. Ens pocs moments em treuen uns quants metres, els vaig veient… i jo vaig fent…avanço a una colla de quatre, i quan em paro m’avançen ells ..molt divertit. Arribo al plà de la barraca, impressionant, com sempre! Fins aquí hi han pujat dues persones amb el cistell a collir boltes, segur que en troben, amb tot el que ha plogut!!! Miro enrera s’acosta boira, hauré d’anar més ràpidet. Ja sóc a la segona pujadeta i m’atrapa la boira... com perdi el tio de davant amb el gos no sabré trobar el camí jaja
S’està de conya amb màniga curta, però ja es nota la frescor de pluja.
Ells ja son a la última pujada, la de la creu, ah, tampoc els hi porto tant, i a més, em trobo bé! Veus na fent na fent… Arribo abans del que em pensava, em sembla que recordava l’última pujada per davant de la creu, i ara l’he feta per un costat, m’ha semblat més fàcil. “Balay!!!!!” em criden. Sí, hi he arribat! M’esperaven per esmorzar, que macus!!!


Fem unes quantes fotos i xerrem amb les altres colles, n’hi ha uns de Torelló que ens hi fem deseguida; gràcies als comentaris i acudits de’n Cullell. (que no van faltar en tot el trajecte).Ens hi estem una bona estona a dalt, aquí hi fa fred, sort del polar. Ens diuen que s’arribaran fins a St Segimon, que només queda a una horeta llarga , ens mirem, en Cullel té un a comunió a les 13h, em miren: com et trobes? Els miro: jo m’apunto! Decidit, Quan més tard arribi en Cullell a la comunió millor, ell vol arribar–hi per la teca i prou jajaja!!!!
Ens avançem per això, ens han dit tot recte…el camí es veu, a més anem seguint a una parella que va davant(i jo amb les presses, m'he deixat el mapa a casa).


Arribem a un lloc on no sabem per on tirar, mirem enrera, veiem puntets vermells, “Torelló anem bé?” “si, vorejant capvall”, no ho tenim clar, els esperem. Ens fan baixar per una pendent en plan tartera, plena de roques per avançar, tres o quatres curves jaja ...n’hi ha més d’un que rellisca. Arribem a una pista i fem camí cap a St Segimon parant a la font de St Miquel. L’aigua boníssima. Passem per una curva hi ha tres creus, passem per un tros de bosc, semblant a una fageda, preciós, si està molt fresc; aquí a l’estiu s’hi deu estar bé de conya!!
Arribem a St Segimon, jo que em pensava que seria una ermita, es veu que és una casa de Senyors, està destrossada. Hi ha una dona, una dona en plan macho, forta i amb el cabell curt. No m’agradaria trobarme-la sola en aquesta paia, a més és rara rara, primer no ens n’adonem però després..ens explica que fa uns deu anys van recontruir tot això però hi han pujats vàndals i ho han fet malvé; la intenció del propietari és tornar-la a reconstruir i viure-hi. Ens porta fins on tenen el Sant, carai és gran, i desde el mirador veiem Viladrau, ens comenta que en una masia que es veu hi va viure en Serrallonga, tots en fem fotos.
Es veu que té ella una relació molt gran amb el cavall, ens explica que fa dos anys que el cavall va enviudar que està molt trist, que ho han passat molt malament amb la sequera, que ha durat 4 anys, que ella té el cabell curt perquè no hi havia aigua, que el cavall veu 50l al dia i flipant!!! quan li diem que ahir un homes es va perdre i ens contesta que no entén perquè quan es perd algú tothom el busca! Que que és això de moure helicòpters, bombers per perdre’s a la muntanya, que si hi ha algú que ho necessita més que…total tot un personatge que fa mitja por i tot. Bé, es fa tard, decidim marxar.


Ens despedim dels de Torelló, ara la marxa és més ràpida, és un camí tot planer que baixa fins al riu, i continua després fins a Collformic. Arribem al cotxe, toquen les dues. No estem cansats, però tenim gana.
Anem tot el camí intentant cantar alguna coseta pero res, del que posa en Cullell no en coneixem res jaja!!! S’acaba el viatge, em deixen a Llinars on agafo el cotxe i cap a casa!



Va estar genial!! Merci a tots!!!

Maig

Una lluna plena impressionant..


pluges i més pluges...



i les tomaqueres maques maques...



i com que no es pot anar d'excursió.... pos a pintar la paret de dia,




i birres i més birres, de nit!


juas juas !!!