dimarts, 28 d’octubre del 2008

Diumenge 26 d’octubre


1era via Sandra i Marta
Aresta Brucs (Miranda de les Bohigues)

El despertador sona a les 7.10h després d’una nit llarga (pel canvi d’hora) i dolenta perquè els veins de dalt no m’han deixat dormir gaire.

Anem a Montserrat zona Agulles, prèvia parada al Bruc a esmorzar (encara que això no es pot agafar com a hàbit ja que arribem a peu de via molt tard).

Deixem el cotxe al pàrquing de Can Massana i començem a caminar per una pista forestal ample. El parquing és ple i de camí trobem grups de gent ha vingut d’excursió. Ens desviem seguint uns cartells que indiquen el refugi , i arribem en 30min aprox a peu de via.


Una vegada situats a peu de via, i després d’escoltar(no massa) les explicacions de’n Ferranet(el pròxim dia et faig més cas, de debò) la Sandra es disposa a iniciar l'escalada amb un primer llarg d'uns 15 metres fins arribar al fil de l'aresta.

La segona tirada d'uns 40 metres, la faig jo, no és complicada però té algun pas finet de IV+ i els parabolts estant un xic allunyats. Arribant a la segona reunió, la paret perd verticalitat. Aquí aprofito per a fer fotos i xerrar amb la cordada d’en Bart i en Toni que van per la nostra dreta fent la Daniel SA.

El tercer llarg és curt solament 10 metres, tot i que té una sortida força dreta, però hi tenim bones mans. Arribo a la reunió, en Bart i en Toni ja són dalt juntament amb una parella de nois que també han fet la seva via.
Arriba la Sandra i caminem uns metres fins al cim de la Miranda de les Bohigues, on muntem el campament per a dinar. En Xicu també treu el cap per allà tot assegurant a la Cristina. Ja hi som tots!!! Nop, la cordada de en Jorge, l’Enrique i l’Anna tot just surt de la tercera reunió. Els esperem tot xerrant, ja és tard i no ens donarà temps a acabar cap més via!


El descens el fem per la cara nord de l'agulla, tot desgrimpant dos trams fins que arribem a el Camí de la Travessa d'Agulles on seguim fins al peu de la via Aitor, on ja sentim els crits de’n Tutu i on els més valents s’aventuren a pujar el primer llarg. Jo el vaig haver d’abandonar..
Fem el camí de tornada per un barranc i arribem als cotxes! Falta poc perquè es faci de nit i en Toni i en Bart encara són dalt, els hi hem deixat
En Ferran, la Cristina, la Sandra i jo preparem la operació rescate, walkies i frontals, roba d’abric i quan en Ferran es disposa a sortir corrents muntanya amunt, els veiem que arriben tot campant amb una altra parella. Menys mal!!!
Pujem al cotxe i ens reunim amb els altres al Bruc.

En el fons, ha estat un bon dia!!!! ;P




Més fotos

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Els que escalem.... també en sabem d'anar de festa!!



Gràcies altre cop per aquest curs!!!

Regals pels monitor Superior "Tutu" i monitor Superior amb ulleres "Pere Dom"!!

dimecres, 15 d’octubre del 2008

dimarts, 14 d’octubre del 2008

11-12 oct Montserrat-Malanyeu

Última sortida del curs d’escalada...snif snif

Avui sembla que anem més lents, parem al Bruc a esmorzar i decidim quedar-nos a escalar a Montserrat, a Can Jorba, hi farà bon dia.
El primer dia que ens toca juntes, la Sandra i jo compartirem cordada i tindrem de monitor, el monitor superior, o sigui, en Munta.

Arribem quasi a peu de via, un tros de ferrata ens anima a posar-nos els peus de gat i a provar-la just en el precís moment en què arriben una colla de “pringats-inconscients” (perquè no tenen altra nom) els típics que van 8-9 d’excursió amb texans i sabates, que són “la cuñada y el amigo…” i tal i com van s’agafen a la corda i els més “machitos” cap amunt; clar, nosaltres vam desisitir de pujar i ens vam reunir a peu de via on ja hi havia la juerga muntada.
La cordada de’n Ferranet repassant conceptes, la cordada de’n Jose-Toni-Bart ja de pujada i nosaltres esperant…ara teniem unes vistes impressionants d’un tio que estava assegurant que nens com estava!! i després resulta que en baixar el seu company quasi es lien a òsties(verbals) amb en Ferran i en Munta; ja que es veu que diuen que Tutu vas trepitjar-los a mitja via bla bla bla…(lo típic quan hi ha massa gent).
En Munta puja de primer, el primer llarg, jo la última i recupero material. L’entrada sempre és difícil i em costa. En Víctor, últim a la cordada del costat, es fuma un cigar tot encorat amb la cinta de vida (ostres, això no sé si ho havia de dir). En Jose Luis va molt lent, però ell puja que és l’important!
La Sandra i en Munta ja són a la reunió, jo vaig pujant sentint les ànims i els consells de’n Ferranet a la seva cordada. Jaja tb s’ha de dir els va fer parar-los tres o quatre cops per, càmera en mà, tirar-me alguna foto. Ferran que estan escalant eh!!!!.És obvi que entre queixes i esforços sempre va bé algú que et faci riure jeje TI-BA GRO-GA TI-BA GRO-GA (manera peculiar de cridar) crits que sento constantment i que a mi, em fan riure però, que obviament, quan un fa un esforç i en veu a terra cadascú reacciona de manera diferent.
Arribo a la reunió i res, agafo confiança i pujo de primera tots tres últims llargs, els dos primers força bé, tot fixant-me en en Toni que puja davant meu. A més un diedre maquíssim i bastantes preses d’aquestes que t’agafes amb dos dits ( i no penseu malament), savines seques que no te’n pots fiar i algun que altre replanet on apoyant una mica el dit gros del peu t’aguantes i pujes.

Després d’una segona i tercera reunió còmode, pujo l’últim tram. Després del primer parabolt jo no veig la via, crido als que ja són al cim perquè em guiin i no senten res, jo no sé per on pujar, hi ha una sabina i en Munta em diu que hi posi una cinta, ok. Això es massa dret però no hi ha res, pos res, sense cap mena de seguro pujo els últims, què serien, 10metres? O més, nu sé, ara ja els veig: “Ei, els de dalt, per on es puja?” “Per aquí…” (joer) arribo al cim ja hi són tots nosaltres els últims. Els asseguro d’una sabina i amunt. Els altres ja porten una mica esperant i es decideixen a baixar, ho farem pel joc de l’oca, o sigui fent barrancs.
Nosaltres fem les fotos de rigor, els dos petonets i seiem i menjem una mica, i una mica vol dir com a molt 10min! la vista des del cim és impressionant, ens calçem i caminito avall.

La baixada és perillosa, unes pedres que rellisquen i clar estem en un barranc, les posicions per a rappelar no són les millors pero bueno. Després de tres o quatre rappels es forma cua, i els últims, una mica cansats ja de plegar cordes, les tirem avall perquè ena ajudin una mica. Hi ha un moment que m’adormo, s’està de conya aquí a la paret. Ai, que em toca rappelar. Estem cansats, estem tots a peu de l’últim rappel; venga frontals al cap i anem baixant cap al cotxe. Ara posem camí cap a Malanyeu, tots “en expedición”, amb algun que altre despistat. A mi no em senta gaire bé el viatge, em marejo i tinc molt mal de cap..sort que al arribar em prenc una pastilla i amb el sopar ja recupero el color (i no del vinito, que només vaig veure una copeta, em sembla que va ser la ratafia de’n Xicu jeje)!

Un sopar boníssim i agradable a Can Anglada, l’únic bar-restaurant de Malanyeu… Muntem les tendes a la pineda, al costat d’una caravana, i ens assentem en coro tot fent ronda de ratafia, mentre els més agoserats expliquen acudits i jocs de pensar…fins que ja agafant fred ens retirem a dormir.
Em vaig despertar uns quants cops però vaig somiar i tot!!!

Diumenge esmorzem, arriben els de Granollers(Edu and company), els de Mataró(Jaume-Anna-Alfredo-Jordi-Jaume) i res agafem cotxes i cap a Malanyeu. El dia està núvol i hi ha uns núvols, no gaire lluny, d’aquells amenaçadors que preveuen pluja.
Cordada amb la Sandra, al final sí que serem companyes de cordada i de monitor en Sergi, el monitor guapo, que li diuen. Res, caminem una miqueta enmig dels arbres i un paisatge impressionant, unes tonalitats de colors guapíssimes. Arribem a peu de via i la martulinaa venga cap dalt, només faig 4 xapes, pujo força bé, perquè mira, ara m’estic acostumant a mirar més peus que mans i penso que em canso menys i pujo millor, i comença a ploure. Sandra pilla’m! Descanso un moment i veig la reunió dos parabolts més amunt, decideixo abandonar un maillon i baixar. Cada cop plou més i jo allà dalt. Arribo a baix i sembla que va a més…una pluja intensa que deixa la paret molla.

Ara, quan ho tenim tot guardat sembla que ja no apreta tant i que s’esbaeix, i deixa pujar una cordada de dos a la mateixa via que nosaltres i recuperen el maillon.

Ens reunim amb els altres on en Ferranet fa una foto finish, i decidim tornar als cotxes i tirar milles fins a una benzinera on dinarem i farem propostes de quedades i properes sortides. La veritat tots força emiocionats, menys els que han pujat avui matí, que pobres no han pogut er res, i decideixen anar tirant a veure si al arribar a Cabrera no plou i poden fer roco.
La Sandra i jo decidim tirar cap a casa, que ja cansades arribarem a una hora decent per a posar-ho oty en ordre i descansar.Els altres encara després de la pluja, s’aventuren a tornar a les parets a veure si poden fer alguna cosa.


Fotos:

Montserrat
- Vies de Can Jorba

Malanyeu - Via: Carla se'n va a la selva

divendres, 3 d’octubre del 2008

27-28 Cap de setmana St Llorenç de Montgai i Vilanova de Meià


Un cap de setmana on el bon rotllo va ser general.
Dissabte matí esportiva amb en Jaume, tot un crack, i a la tarda cordada amb la Cristina i en Toni fent via llarga amb en Tutu. Per cert això de ser quatre i portar el quart lligat a l’arnés i anar estirant corda és una mica pesat.
Vam fer cim i vam comprobar que no, que dalt no hi havia la tradicional màquina de coca-cola i donuts … quasi vam plegar de nit, (als cotxes si que vam obrir els frontals) i vam parar al poble a comprar provisions de pa i birres..

Arribem a l’ermita i ens posem, uns a fer el foc, els altres apalancats menjant el pica-pica…sopem (llàstima que no hi vam cabre tots allà asseguts i quasi que haviem de fer torns)…deprés d’un llarg parèntesi de mitja horeta per a mi soleta amb la nit i les estrelles..torno cap dins i ja queden els més valents allà asseguts a taula xerrant i fumant..hi ha un foc impressionant i pot més això que els roncs que diu que farà en Ferran. La Cristina i jo decidim quedar-nos amb ell (tots els altres dormiran dalt).

Ens posem a xerrar, s’està súper incòmode dormint a terra, massa dur. Xerrem vagament de bestieses però riem molt, i tot perquè en Ferran no s’adormi i ronqui..jeje i de cop allò que ens endormisquem i un ronc provinent de dalt ens desperta…jaja…hi ha més gent que ronca…en Ferran surt del sac i puja escales amunt : « és el que esta recta a les escales » jajaja seguim xerrant, ja ens hem desvetllat..de cop un altre ronc que no és el primer..jaja i així fins a tres de diferents i nosaltres vinga riure….
La nit es va fer llarga, un que baixa, jo que m’aixeco a posar llenya al foc, una altre que puja…no vaig dormir bé i quan m’aixeco veig que n’han baixat dos de dalt ;P

Preparem l’esmorzar, i anem al poble a fer un cafè ràpid… ens trobem a la font i res, carreguem material i cap dalt. Impressionant la paret.
Cordada amb la Clara tota una experta ja, ella puja que puja sense cap mena de por, no com jo, que avui tinc un mal dia i tinc un humor no gaire suportable…i jo tant queixar-me del monitor, en Ferran, i neng, ens has sorprès a totes dues!! ;P
S’acaba el dia i com sempre de rigor, la última birra al bareto dels escaladors.

Es fa tard, marxem amb l’Alfredo(en Jaume i la Sandra i jo). Ens adormim al cotxe, trobem caravana, menjem xuxes, jaja, i quan arribem a Argentona, el cotxe de la Sandra no arranca, sort que tenim pinces i l’Alfredo encara no ha marxat…arribem a Cardedeu, quin dia!!
I jo sense trobar-me bé…una dutxa i cap al llit!!!

fotos
17-18
Hi ha emocions i sentiments que no es poden definir, els sents i esperes que els sentin igual que tu…. No sé què n’esperava… ( ;P )

Dissabte 13 de setembre

Després de l’últim dinaret de temporada a la terrassa amb la Sonia, preparo les coses i cap a Banyadores amb en Tutu i l’Anna. Una aproximació perduda que em va fer caminar fins que, en arribar dalt d’unes roques, vaig veure el casc blau de l’Anna per sota, jaja m’havia passat i un bon tros. Va ser una caminada maca de tornada i tranquil.la (això em va fer recordar que haig de tornar a pujar a St Elies, que ja toca). Els vaig trobar després i només va donar temps de fer dues vies; el cel era d’un fosc amenaçador, i com va dir l’Anna van arriba els llamps i la sorollosa tempesta.

De nit al 2046 a Granollers
Una altra cop la sensació que no encaixes! Una música molt xula, tan a la sala més comercial com a la més popera, però la gent, petita. I nosaltres ens ho vam passar bé igual. Vam acabar a l’hora d’esmorzar!!!



11 de setembre Rock a Llerona

Després de passar una bona estona allà dretes amb la birra a la mà i badallant perquè consideravem, nosaltres i tota la colla de gent que hi havia ( i no era poca), que un chillout a les 2h de la nit, és per apalancar-se amb la birra i el peta al sofà de casa….., érem en un concert on cada cop arribava més gent a l’espera de l’actuació de Dr.Calypso.
Va valer la pena esperar !!

21 de setembre - Solius

Primera sortida del curs d’escalada a Solius

Aquí hem estat força separats…ens han repartit en parelles i jo he estat amb en Jaume, en Víctor, en Jose, i en Bart. De profe, en Carles. Jo m’ho he passat molt bé, i sembla que la Sandra també, ens hem trobat per dinar tots junts i res, acabem al bareto amb la birra jeje

Fotos