Sona el despertador a les 08.00h, joer, només he dormit dues hores i mitja, però no puc adormir-me…me piro pal Circuit!!!
Em truquen abans de que arribi a l’estació de tren de Granollers..ja vinc ja vinc…
Arribem al circuit en 10min i surprise 15€ de pàrquing, quins manguis!!!
Motxilles i gorres posades, camina que caminaràs entrem al circuit buscant un bon lloc per a veure les carreres!
El trobem davant d’una pantalla gegant a una curva que a primera impressió ná de ná, però després és la que comporta el primer accident de la cursa!
Fa calor, el sol pica molt, el tub de crema no dona l’abast… falten 2.30h perquè comenci la carrera i ja no sabem com posar-nos, bé, la Sonia s’amaga a la sombra i la Maria s’ha tapat la cara i dorm.
Allò de que l’espera desespera …pos és veritat!!
Comença la cursa, a les poques voltes safety car!!! I el pinyo a la curva… ara, el soroll IMPRESSIONANT!!.Com m’agradaria a mi conduir un cotxe pel circuit!!!
Quan ja m’estava a punt d’adormir-me asseguda…altra cop pinyo, però aquest espectacular!! Quina por!! I no gaire lluny d’on érem nosaltres!! Sort que no li ha passat res!
Res, decideixo sortir del sol una estona i anar a fer cua al lavabo. Estic fent cua envoltada d’aficionats d’Alonso uix!! I de sobte una que porta una radio ens diu, l’Alonso ha abandonat, no pot ser!!! En serio? Sí, li ha sortit foc del cotxe!! Pos el crit d’alegria que va sortir del lavabo…vaig ser jo!( vaig pixar a gust… jejej)
I clar surto i tots els de blau, recollint les neveres, les tovalloles, molta gent ja preparada per marxar del circuita a falta de 4x voltes…jo si hagués estat Alonsista, hagués demanat que em tornessin l’entrada per timo!!
Per sort, ara s’hi estava millor al circuit, menys gent, el sol es va tapar amb uns quants núvols, (després de cremar-nos l’esquena), i vam poder disfrutar d’un final de carrera previsible però emocionant, tots desperts!!! Jeje
Jo a les 18h ja estava a casa, acabant d’arreglar el pis, i feta merda de cansament desitjat dormir!
Com sempre passa quan ja ho tens tot previst… un sms i canvien els plans…. només em va deixar temps per dutxar-me… ens vam apalancar al chillout, vam obrir una xibeca…i no crec que es pugués acabar una tarda millor, moltes gràcies wapo, smuackssssssssssssssssssssss!!!! (T de TeleTubbie).
dimecres, 30 d’abril del 2008
Martulinaada - 26 d'abril
Per fi al festa al meu pisito…mira que el vaig deixar guapo eh i com es va emmerdar!!!!
A les 14 h va començar a arribar la gent! Primera parada tots cap a la cuina a deixar el pinxo, la beguda…(havíem quedat que tothom que venia portava alguna cosa!).
En menys de mitja hora es pot dir que el timbre no va parar, clar havíem quedat a les 15h per dinar! (sort que vaig tenir una ajudanta molt atenta, la Lucía, que cada cop que sonava el timbre anava a obrir i posava als convidats una pinça amb un múnero, que serviria després per a fer el sorteig d’una entrada de F1, per l’endemà)!
Últims preparatius de pinxos calents, i pinxos freds… hi cap gent a la meva cuina eh!!
Teníem de tot, una peazo fideuà (que va guanyar el concurs al millor pinxo), uns musclos farcits de salpicón, ous i tomàquets farcits de tonyina, embotit, unes tartalets de paté, unes de botifarra amb poma i formatge (premiades també), unes amanides, truites, ensaladilla, mmmm un pinxo de pollastre, que més?…molta birra i un vinillo de la bodega del Pahí peleón peleón!!
Jo que havia posat potes enlaire la meva habitació, contant que si feia molt de sol a la terrassa no s’hi podria estar, doncs ells a la terrassa, allà passant calor, prenent el sol. No sé quans érem ben bé a fóra, pero per dinar vam ser uns 25, i tots allà, amb cadires i el puff!!
Després va venir el torn a les postres un brownie exquisit, una pastís de nocilla amb kiwi (premiat), un menjar blanc de Reus, i unes brochetas de pinya i maduixa amb xocolata!!mmm ja veieu que no ens vam estar de res, cafès i xupitos d’herbes inclosos! (va fallar el gel! L )
Encara que sembli molt, crec que no vam menjar gaire, ja que no paravem de xerrar i de riure!!! Vam amortitzar la terrassa tota la tarda…que si el feo madrileño, que si se te pasa el arroz, que si els cotxes d’escalextric… va anar venint i marxant gent tota la tarda…
Vam fer el concurs de pinxos, vam fer el sorteig de l’entrada, que li va tocar a la Maria! ….
Hi va haver un moment que érem tots a la terrassa menys la Lucía, que es va posar la peli de Mari Sol, o sigui cine de barrio, es va tancar la persiana i quan vam entrar ja dormia.
Ens vam apalancar a chillout, bé millor dit, s’hi van apalancar,vam girar el sofà i res xerra que xerra…un intent fallit de posar un video amb el portàtil … un intent també de fer sorbete de llimona amb fanta.. pos ná …anar entrant i sortint gent de la cuina fent cubates i picant alguna cosa.
La gent va anar marxat i els que ens vam quedar vam improvitzar un soparet amb les sobres a la catifa!! I fins hi tot vam tenir una última visita a l’hora de les bruixes….
La festa es va acabar a a 01.15h i quasi els vaig fer fora amb l’escombra perquè…clar jo havia de sortir de juerga amb la Membeu!!! Jeje
…. vam aguantar fins a les 05.00h ;-P
Agraïments a tots els que van venir, doncs per això.. per venir i fer-nos passar una bona estona (espero no deixar-me ningú):
Baldo, Martiña, Pilar, Sonia, Eva, Maria, Cristina i filla, Tessa, Lucía, Pepillo, Gloriki, Pahí, Membeu, pare, Mercè, Dolors, Rafa, Jaume, Maite, Anna, Tutu, Núria, Jaume, Jordi, Laura, Xavi ,Eli, Metal, Jaume i l’amic, Quim, Gemma i Yolanda.
dimecres, 23 d’abril del 2008
dilluns, 21 d’abril del 2008
19-20 abril (lluna plena!)
Divendres ... de juerga al 2046!!!
(...algun dia escriure un llibre amb totes les historietes que em passen tema tios, perquè la veritat n'hi ha de molt divertides; aquest divendres el trobareu a la O, de original! jeje)
Dissabte Barça-Apañol
Crònica del partit
Avantmatx...
Aparquem el cotxe 2h abans.
Primera parada -comprar bocatas, al bareto de sempre.
Segona parada -birra al bar de davant del Princesa Sofia, els jugadors ja han marxat.
Tercera parada i obligatòria -bar la barra, plaça dels boixos.
Aquí comença l’espectacle:(...algun dia escriure un llibre amb totes les historietes que em passen tema tios, perquè la veritat n'hi ha de molt divertides; aquest divendres el trobareu a la O, de original! jeje)
Dissabte Barça-Apañol
Crònica del partit
Avantmatx...
Aparquem el cotxe 2h abans.
Primera parada -comprar bocatas, al bareto de sempre.
Segona parada -birra al bar de davant del Princesa Sofia, els jugadors ja han marxat.
Tercera parada i obligatòria -bar la barra, plaça dels boixos.
Molta penya cantant, banderes, bengales, borratxos…
Estem en un costat.. concretament al costat d'un home de més de 50 anys que va borratxíssim!
I entre cant i cant “Barça, Barça”, “Tamudo ven aquí…” pilla la birra, una gerra de mig litro, i se la posa al cap, i es deixa anar de mans, impressionant...
Després de veure’l fer-ho uns quants cops decidim grabar-lo amb el mobil juas juas
No podem parar de riure.
Del partit, no comments, Touré molt bé, Eto sense punteria, Messi pobret.., moltes ocasions i ná de ná, com sempre!
Foto del partit:
Diumenge
Esportiva a Céllecs (unes vistes impressionants, si fa bon dia, del Circuit de Catalunya).
http://usuarios.lycos.es/tinkpor/cellecs.htm
Vam fer "Diedre manel" i "Sostre".
La primera força bé, al final hi ha un pas que no tens mans…i la segona seria un 6a i la vam pujar en top-rope.
No ens va donar temps a més, es va tapar i va començar a ploure.
Vam quedar tots ben xops!! Sobretot en Pere que estava intentant desclavar els friends!! Jeje
dijous, 17 d’abril del 2008
El Barranc de Faixes Tancades
Aquest diumenge l'Oscar i els de CIMA han anat a fer Faixes Tancades.
Mireu el video, que està molt ben fet i a més amb consells i tot!!
És que són uns cracks ;-P
Mireu el video, que està molt ben fet i a més amb consells i tot!!
És que són uns cracks ;-P
dimecres, 16 d’abril del 2008
Divendres 11 abril
Últim audiovisual al centre Excursionista, últim, i per mi, el més interessant.
Un punt de vista de l’escalada que no m’hi havia mai parat a pensar, una forma de vida... ara entenc els frikis de banyoles!!!
Mariona Martí, una dona i mare que fa més de 15 anys que escala; i que la veus a la paret i penses “això està xupat” i de cop t’adones que està cap per vall i que es deixa anar d’una mà per a assegurar la corda… impressionant! Em van venir ganes d’escalar però més tècnicament, d’enfilar-me a un boulder i practicar maneres d’agafar-me, intentar un desplom d’akets…
I després d’un entrepà al Tarambana…la primera nit de monòlegs a Cardedeu, quin fart de riure!!!
I això que no ens decidiem a entrar! Després de dubtar si era tia o tio, ja ens va aclarir que era tia, María la Vikinga! Asturiana, (i no com l’Alonso) i amb un humor que quan l’enganxes, no pots parar de riure, i a sobre si tens al costat una d’aquelles persones que tenen un riure super escandalós, doncs encara més. Un 10! A més, en acabar va estar uns minuts a fora amb nosaltres i a la tia no se li acabaven les ganes de fer conya!
Aquest divendres més.... ;-P
Un punt de vista de l’escalada que no m’hi havia mai parat a pensar, una forma de vida... ara entenc els frikis de banyoles!!!
Mariona Martí, una dona i mare que fa més de 15 anys que escala; i que la veus a la paret i penses “això està xupat” i de cop t’adones que està cap per vall i que es deixa anar d’una mà per a assegurar la corda… impressionant! Em van venir ganes d’escalar però més tècnicament, d’enfilar-me a un boulder i practicar maneres d’agafar-me, intentar un desplom d’akets…
I després d’un entrepà al Tarambana…la primera nit de monòlegs a Cardedeu, quin fart de riure!!!
I això que no ens decidiem a entrar! Després de dubtar si era tia o tio, ja ens va aclarir que era tia, María la Vikinga! Asturiana, (i no com l’Alonso) i amb un humor que quan l’enganxes, no pots parar de riure, i a sobre si tens al costat una d’aquelles persones que tenen un riure super escandalós, doncs encara més. Un 10! A més, en acabar va estar uns minuts a fora amb nosaltres i a la tia no se li acabaven les ganes de fer conya!
Aquest divendres més.... ;-P
dimarts, 1 d’abril del 2008
29-30 Març La Mussara-Tarragona
Comença el finde a casa de’n Baldo i la Marta; carreguem la furgo i posem rumb a la Mussara.
Hi arribem amb pluja i boira, una boira espessa que fa que les corbes no s’acabin mai. Arribem al refugi a 1.000m d’alçada, som els primers, però en 15 minuts ja hi som tots i ens disposem a sopar.Tothom treu coses per compartir, que si una quiche d’espinacs, una truita gegant de patates, un brownie, que si carn arrebossada, embotit…no vam passar gana no! Ah i els canalons de carn i bolets i la butifarra amb patates que ens va deixar tastar el Baldo (era el sopar que entrava amb la mitja pensió del refugi). Un cop sopats, vam anar al poble de la Mussara; semblava una pelicula de por. Només posar-nos a caminar per la carretera, amb una boira espessa espessa, hi trobem un arbre caigut que quasi sen’s menja…arribem a l’esglesia i fem d’investigadors, està en runes, i quasi no veiem res. De sobte s’apropa un cotxe i tots apaguem els frontals, ja començem a comentar la llegenda que ens van explicar d’un tal Javier, jeje i clar ens amaguem quan el cotxe arranca i posa els llums en front nostre. Després d’això tornem al refugi i anem a dormir.
Dissabte ens llevem sobre les 8.30h, a les 9h ja som tots abaix preparant l’esmorzar.En Xavi ha portat un fogonet i fem bikinis i escalfem botifarres.. tot un senyor esmorzar! Ens repartim en dos cotxes i marxem cap a la ferrata, no és gaire lluny.
Deixem els cotxes i ens endinsem per un camí selvàtic ple de pedres fins que trobem el peu de via (uns 30min). Aquí començem a pujar un per un la ferrata, la gent que no n’havia fet mai se’n surten molt bé. La ferrata comença vertical, després cap a l’esquerra i després d’un desplom per canviar de cara de paret arribem al que podria ser el final de la primera etapa, on podem descansar tot xerrant i passant fred (pel vent) i veure una petita cova mentre els primers preparen i baixen el rappel de 10m. Un petit embolic amb el meu rappel degut a les cintes posades en doble i la col.locació del marchard (ja ho sé, això no ho hauria de dubtar) fa retardar la meva baixada. Després un pont de màx 3metres i altre cop paret vertical fins dalt. Hi hem arribat tots, hi hem passat més d’hora i mitja pero ha valgut la pena. Acabem l’aventura fent uns quintos al costat del cotxe i xerrant del Bell-lloc vés per on quasi tots hi hem anat i expliquem aventures i anècdotes…juas juas
Seguim el planning proposat i anem cap als avencs de la Febró. Després del desvio de la Mussara i hi ha un petit caminet a mà dreta que serà on metres més endavant deixarem el cotxe. Començem a caminar, el camí es fa divertit i entretingut perquè ara un ara l’altra alguna tonteria, el concurs de la millor foto, el repte de trobar algun espàrrec…res, ens ho passem bé. Després de sentir veus abaix de l’avenc, i de donar unes quantes voltes, trobem el camí de baixada, un camí amb pedres i algun esglaó. Ja som dins de l’avenc, una escletxa impressionant molt semblant a la de Petra, aquesta però amb vegetació. Hi baixem i trobem una colla que practica l’espeleo a la paret de l’avenc. Avancem per l’avenc tot tirant fotos, hi fa molta humitat aquí. Trobem la cova i i entrem amb els frontals, és gran, i té diferents nivells, un fanal nou, la humitat, el fred i una pedra grabada en són algunes característiques ..l’explorem i fem una foto de grup jeje en sortim fora ens espera la Martiña que no ha volgut entrar, ens endinsem més dins de l’avenc a veure si té sortida.
Pel camí trobem uns quants forats que els més aventurers, Baldo, Metal i Jordi s’hi posen.Jaja l’única sortida que ofereix l’avenc és una petita ferrata vertical que decideim pujar ja que en Xavi i la Eli han agafat la motxilla amb els arnesos (ben preparats!), en Baldo i la Marta tornaran per on hem vingut. Un cop tots dalt de la ferrata en Baldo ja ens espera a l’altra costat de l’avenc on per arribar-hi hem de fer un salt a una pedra on hi ha una caiguda de més de 20metres..amb indescició però saltem! El camí de tornada és fa ràpid cap al refugi on després de negar-ho quasi tots, preparem un pica-pica que esdevindrà dinar, primer tots drets però acabem tots entaulats, altra cop quiches, botifarra, embutits…jeje Agafem les coses d’escalada i anem cap al costat del refu on trobem la zona d’escalada del parvulari. Estem fets caldo, jo només pujo una via. La germana de’n Xavi ho prova per primer cop, ho fa molt bé, a més puja molt ràpid. En Jordi també es llueix fent tres o quatre vies i en Xavi i en Metal proven un 6a desplomat amb èxit!! Es veu que els nostres crits i riales d’ànims i emoció els senten en Baldo i la Marta que s’afegeixen al grup…quina tarda!!
Arribem al refu i ens posem a jugar cartes, un joc que ens ensenya en Jordi, i l’uno “a l’estil Cardedeu” a l’altra costat de la taula.
Ens posen el sopar, macarrons i butifarra. Arriben els altres de Cardedeu la Núria, la Pilar, l’Agustí, en Ferran .. que s’afegeixen a la festa que hem muntat d’altra cop cartes i mistela. N’hi ha que sortim fora a fumar, a que s’esbargeixin els gossos…a les 23h el tio del refu apaga les llums de fóra i mica en mica van sortint tots per anar a dormir. A diferència d’ahir avui el cel és estrellat i tenim una vista preciosa del camp de tarragona davant nostra. S’hi està bé xerrant aquí fora, no fa vent…però fa fred, pensem que la mistela i uns petes estaran bé per acabar la nit de dissabte…
Diumenge després d’esmorzar i esperar els caminaires de Cardedeu ens carreguem la motxilla a l’esquena i apa a caminar. Sortim del refu per la carretera, arribem un trencant i començem l’excursió, una pujada forta a la dreta de la muntanya és la que seguim fins arribar dalt on seguirem el GR-172. La pujadeta ens ha deixat ko, després de tot el que vam fer ahir (no parar quiets), ara seguim un camí entre mig del bosc de baixada, i quina baixada…uiuiui això s’haurà de pujar després. Seguim un camí entre vinyes fins que arribem al poble abandonat. Aquí ja no podem més, ens sentim enganyats del que ens havien dit: 10metres de desnivell, i els de davant que no paren.
Ens assentem i diem que marxem, una estratègia super bona perquè els de davant acaben tornant enrera i fan una petita xerrada informativa d’on estem, el que hem fet i el que queda (cosa que s’hauria hagut de fer abans) mentre descansem. Uns 50 minuts de pujada diuen fins arribar a dalt, amb esforços, parades, renecs i emprenyades d’aquelles bones arribem dalt, i clar és un pic, una desil.lusió de no trobar bones vistes o un ermita o jo què sé…caminar per caminar (ah, i vam trigar només 40min) per haver fet un “cim” on no hi ha res?...ja està fet. Ara baixada i dinem on hi ha la bifurcació per tornar a la Mussara o seguir 1.30h més per a fer un altra pic. Obviament nosaltres(tots menys els caminarires) fem el camí de baixada. En Baldo, la Martiña i en Metal fa estona que caminen. Jo els segueixo, un kilometre enrera, sola, disfrutant i pensant..darrera meu el Pahí i més endarrera tota la colla; que ens tornem a ajuntar quan arribem a una casa abandonada. Bromes i rialles, em sembla que això seria el més destacat de la sortida, el bon rotllo que hi ha hagut tot i acabar-nos de conèixer! Arribem al refu a les 16h petadíssims, no ho farem més...però hi hem arribat tots! El planning era anar a Siurana, pero la boira comença a baixar, no veurem res, decidim fer una birra a Vilaplana i marxar cap a casa!!!
Un cap de setmana non-stop, gràcies a tots!!!
Hi arribem amb pluja i boira, una boira espessa que fa que les corbes no s’acabin mai. Arribem al refugi a 1.000m d’alçada, som els primers, però en 15 minuts ja hi som tots i ens disposem a sopar.Tothom treu coses per compartir, que si una quiche d’espinacs, una truita gegant de patates, un brownie, que si carn arrebossada, embotit…no vam passar gana no! Ah i els canalons de carn i bolets i la butifarra amb patates que ens va deixar tastar el Baldo (era el sopar que entrava amb la mitja pensió del refugi). Un cop sopats, vam anar al poble de la Mussara; semblava una pelicula de por. Només posar-nos a caminar per la carretera, amb una boira espessa espessa, hi trobem un arbre caigut que quasi sen’s menja…arribem a l’esglesia i fem d’investigadors, està en runes, i quasi no veiem res. De sobte s’apropa un cotxe i tots apaguem els frontals, ja començem a comentar la llegenda que ens van explicar d’un tal Javier, jeje i clar ens amaguem quan el cotxe arranca i posa els llums en front nostre. Després d’això tornem al refugi i anem a dormir.
Dissabte ens llevem sobre les 8.30h, a les 9h ja som tots abaix preparant l’esmorzar.En Xavi ha portat un fogonet i fem bikinis i escalfem botifarres.. tot un senyor esmorzar! Ens repartim en dos cotxes i marxem cap a la ferrata, no és gaire lluny.
Deixem els cotxes i ens endinsem per un camí selvàtic ple de pedres fins que trobem el peu de via (uns 30min). Aquí començem a pujar un per un la ferrata, la gent que no n’havia fet mai se’n surten molt bé. La ferrata comença vertical, després cap a l’esquerra i després d’un desplom per canviar de cara de paret arribem al que podria ser el final de la primera etapa, on podem descansar tot xerrant i passant fred (pel vent) i veure una petita cova mentre els primers preparen i baixen el rappel de 10m. Un petit embolic amb el meu rappel degut a les cintes posades en doble i la col.locació del marchard (ja ho sé, això no ho hauria de dubtar) fa retardar la meva baixada. Després un pont de màx 3metres i altre cop paret vertical fins dalt. Hi hem arribat tots, hi hem passat més d’hora i mitja pero ha valgut la pena. Acabem l’aventura fent uns quintos al costat del cotxe i xerrant del Bell-lloc vés per on quasi tots hi hem anat i expliquem aventures i anècdotes…juas juas
Seguim el planning proposat i anem cap als avencs de la Febró. Després del desvio de la Mussara i hi ha un petit caminet a mà dreta que serà on metres més endavant deixarem el cotxe. Començem a caminar, el camí es fa divertit i entretingut perquè ara un ara l’altra alguna tonteria, el concurs de la millor foto, el repte de trobar algun espàrrec…res, ens ho passem bé. Després de sentir veus abaix de l’avenc, i de donar unes quantes voltes, trobem el camí de baixada, un camí amb pedres i algun esglaó. Ja som dins de l’avenc, una escletxa impressionant molt semblant a la de Petra, aquesta però amb vegetació. Hi baixem i trobem una colla que practica l’espeleo a la paret de l’avenc. Avancem per l’avenc tot tirant fotos, hi fa molta humitat aquí. Trobem la cova i i entrem amb els frontals, és gran, i té diferents nivells, un fanal nou, la humitat, el fred i una pedra grabada en són algunes característiques ..l’explorem i fem una foto de grup jeje en sortim fora ens espera la Martiña que no ha volgut entrar, ens endinsem més dins de l’avenc a veure si té sortida.
Pel camí trobem uns quants forats que els més aventurers, Baldo, Metal i Jordi s’hi posen.Jaja l’única sortida que ofereix l’avenc és una petita ferrata vertical que decideim pujar ja que en Xavi i la Eli han agafat la motxilla amb els arnesos (ben preparats!), en Baldo i la Marta tornaran per on hem vingut. Un cop tots dalt de la ferrata en Baldo ja ens espera a l’altra costat de l’avenc on per arribar-hi hem de fer un salt a una pedra on hi ha una caiguda de més de 20metres..amb indescició però saltem! El camí de tornada és fa ràpid cap al refugi on després de negar-ho quasi tots, preparem un pica-pica que esdevindrà dinar, primer tots drets però acabem tots entaulats, altra cop quiches, botifarra, embutits…jeje Agafem les coses d’escalada i anem cap al costat del refu on trobem la zona d’escalada del parvulari. Estem fets caldo, jo només pujo una via. La germana de’n Xavi ho prova per primer cop, ho fa molt bé, a més puja molt ràpid. En Jordi també es llueix fent tres o quatre vies i en Xavi i en Metal proven un 6a desplomat amb èxit!! Es veu que els nostres crits i riales d’ànims i emoció els senten en Baldo i la Marta que s’afegeixen al grup…quina tarda!!
Arribem al refu i ens posem a jugar cartes, un joc que ens ensenya en Jordi, i l’uno “a l’estil Cardedeu” a l’altra costat de la taula.
Ens posen el sopar, macarrons i butifarra. Arriben els altres de Cardedeu la Núria, la Pilar, l’Agustí, en Ferran .. que s’afegeixen a la festa que hem muntat d’altra cop cartes i mistela. N’hi ha que sortim fora a fumar, a que s’esbargeixin els gossos…a les 23h el tio del refu apaga les llums de fóra i mica en mica van sortint tots per anar a dormir. A diferència d’ahir avui el cel és estrellat i tenim una vista preciosa del camp de tarragona davant nostra. S’hi està bé xerrant aquí fora, no fa vent…però fa fred, pensem que la mistela i uns petes estaran bé per acabar la nit de dissabte…
Diumenge després d’esmorzar i esperar els caminaires de Cardedeu ens carreguem la motxilla a l’esquena i apa a caminar. Sortim del refu per la carretera, arribem un trencant i començem l’excursió, una pujada forta a la dreta de la muntanya és la que seguim fins arribar dalt on seguirem el GR-172. La pujadeta ens ha deixat ko, després de tot el que vam fer ahir (no parar quiets), ara seguim un camí entre mig del bosc de baixada, i quina baixada…uiuiui això s’haurà de pujar després. Seguim un camí entre vinyes fins que arribem al poble abandonat. Aquí ja no podem més, ens sentim enganyats del que ens havien dit: 10metres de desnivell, i els de davant que no paren.
Ens assentem i diem que marxem, una estratègia super bona perquè els de davant acaben tornant enrera i fan una petita xerrada informativa d’on estem, el que hem fet i el que queda (cosa que s’hauria hagut de fer abans) mentre descansem. Uns 50 minuts de pujada diuen fins arribar a dalt, amb esforços, parades, renecs i emprenyades d’aquelles bones arribem dalt, i clar és un pic, una desil.lusió de no trobar bones vistes o un ermita o jo què sé…caminar per caminar (ah, i vam trigar només 40min) per haver fet un “cim” on no hi ha res?...ja està fet. Ara baixada i dinem on hi ha la bifurcació per tornar a la Mussara o seguir 1.30h més per a fer un altra pic. Obviament nosaltres(tots menys els caminarires) fem el camí de baixada. En Baldo, la Martiña i en Metal fa estona que caminen. Jo els segueixo, un kilometre enrera, sola, disfrutant i pensant..darrera meu el Pahí i més endarrera tota la colla; que ens tornem a ajuntar quan arribem a una casa abandonada. Bromes i rialles, em sembla que això seria el més destacat de la sortida, el bon rotllo que hi ha hagut tot i acabar-nos de conèixer! Arribem al refu a les 16h petadíssims, no ho farem més...però hi hem arribat tots! El planning era anar a Siurana, pero la boira comença a baixar, no veurem res, decidim fer una birra a Vilaplana i marxar cap a casa!!!
Un cap de setmana non-stop, gràcies a tots!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)