My music

Click here for more information about the songs
Click here to create your own MySpace Playlist

Sopar de Bell-lloc

Aquest divendres vam tenir el sopar d’EGB. El de la nostra classe, la de C.

Vaig arribar massa d’hora, però els nervis de veure la gent éren tants, que no em podia esperar més. La primera en arribar va ser la Raquel i vam coincidir amb això dels nervis jeje només ens preguntàvem si els coneixeriem a tots, n’hi havia que ens haviem anat veient en altres sopars però n’hi havia que no.
Un a un ens vam anar trobant tots, home, no hem canviat tant…ens hem fet grans i prou (o això és que creiem nosaltres) Ara això ja sona a típic comentari que fa el pare quan té un sopar de col.legues de mili: però si estan igual! I tu penses pobre pare…igual!!! Snif snif

El sopar va estar molt bé, sobretot perquè quasi no vam menjar… plats i més plats, que si amanides, pernil, torrades amb escalivada, calamars a la romana, musclos…i com que no teniem xerrera ni res, hi va haver plats que tal i com van arribar van marxar, una pena! Amb el vinillo no va passar igual l’Anna s’encarregava d’omplir-nos les copes, eh Pere?
Ens vam anar posant al dia de tot, la feina, els novios, els futurs nens…a veure sense dir noms: hi tenim una mare amb un nen d’1 any, dues futures mares, dos futurs pares, tres casaments aquest any, i tota una colla de perduts jeje

A l’hora del postre i en plan classe vam fer un canvi de llocs, l’Ortega va treure el portàtil i vam fer dues sessions de fotos de quan érem petits…una passada, quin riure i vam recordar un munt d’anècdotes de les classes, del pati, de les baixades, no sé què d’un moc en un llibre empastifat…

Teniem tantes coses per dir-nos que es va fer curt.
Cafès, xupitos, paguem i res, decidim anar tots al 2046 a fer una copa. Ens col.loquem a un racó estratègic i altre cop de xerrera nens, novietes, homes!!! juas juas vam presenciar l’ataque Borrell ;-p

Els que vau marxar d'hora us vau perdre l'animació que vam dur a terme a sobre del podi el Carlitos, l'Ortega i jo (acompanyats de la tia de la boina vermella, a la que l’Orte va aixecar la faldilla) juas juas

Ells ja s'esforçaven perquè el ball quedés sensual (arrambades incloses..) però jo sóc més de ballar en plan neng juas juas

També vam trobar a un tio del D, en David Villodrez, que va conèixer el Guti, l'Orte i en Pere...

Bé després de fer el boig al podi, fumar-nos un peta i comentar la jugada dels tios i les ties de la disco, la cosa va acabar aprox a les 5.30h i pq la Núria treballava que si no anem de after!!! Juas juas juas juas juas

Bueno companyers… aquí teniu les fotos i Borrell a veure si passes la llista de telèfons actualitzada i ja anem pensant data per la costellada…
Ah, felicitats per la organització!

Un petó a tots i a cuidar-se!!!

3 de Febrer - Sol de Mitjanit, Oliana

Aquest diumenge, i després d'adormir-me dissabte a les 22h al sofà de casa (increíble pero cierto!), em llevo a les 06.30h, una dutxa ràpida i carrego totes les coses d'escalada al cotxe.

Una invitació d'en Tutu i l'Anna per anar a Oliana a inaugurar la nova via: Sol de mitjanit.

No em fa mandra agafar el cotxe tan d'hora, és més, en tinc ganes. El dia es lleva gris, agafo l'autopista, em poso a pago manual i sembla que l'home que em cobra quedi estranyat de que tan d'hora una noieta vagi sola i sense disfressar, o sigui acabada d'aixecar.
Arribo a Ponts i hi ha una boira espessa que fa que en un revolt vegi una de les primeres imatges del dia, un sol que treu el cap enmig d'una cortina de boira, que fa que no vegis res a més de quatre o cinc metres.

Arribo a Oliana, truco a l'Anna; sembla que ha perdut l'aposta amb l'Adrien, jo hi he anat (es que els hi fet més d'un cop el salt, so sorry).
Sembla que els altres també acaben d'arribar (la Lu, en Gatsaule, els Kutrescaladors, la Raquel i l'Adrien), ens reunim tots al bar i fem un bon esmorzar mentre en Llorenç i en Tutu ens ensenyen la ressenya de la via. Som 9, farem tres cordades de tres; jo aniré amb en Gatsaule i l'Adrien, la diversió està assegurada!!!!

Pillem els cotxes i, després d'una aproximació de 15min, cap a les 10.15h la primera cordada comença a pujar Llorenç-Anna-Tutu (a mi em posa nerviosa això de mirar com ho fan!). Després la cordada femenina Antxi-Raquel-Lu, quan les miro tot sembla que hagi de ser molt fàcil; però quan em toca pujar a mi, la cosa es complica...jo no tinc aquest nivell, jo no puc, "vaya" merda.. són frases que al llarg de tota la via se'm passen uns quants cops pel cap.

Una via en la que agafes una pedra i sorpresa, cau...PEDRA!!! Una via difícil, i més després de dos mesos de no haver fet res, la primera reunió que faig i no em surt el nus s'autoasegurament amb la corda, ja no recordava com pesa la corda quan assegures!! Una reunió i una altra, les altres cordades avançen més ràpidament, arribem a un punt crític, hem d'utilitzar els estreps i la fifi, grans amics meus!!!

Puja l'Adrien, puja en Gatsaule, la martulinaa es queda penjada i no pot avançar, una falta de tècnica que fa que sorgeixi una ràbia impressionant i que em caigui una llàgrima: jo no puc, jo no en sé, i aquells dos allà dalt de xerrameca amb l'altra cordada!!! Suposo que va ser l'orgull aquest que tenim tots amagat i l'ajuda que, després de cridar uns quants cops cap als de dalt, em van donar, que vaig aconseguir passar el pas d'artificial!! uéeeee!!!
Ara ja estic més tranquil.la, però el temps perdut és gran i l'Adrien farà l'últim llarg de primer enlloc meu.

Arribem a dalt després d'unes quantes fotos a la paret, unes mandarines a la reunió... i voilà, una vista magnífica del panta d'Oliana i la paret de la ferrata Regina, impressionant.

Ni cinc minuts de descans, i és que n'hi havia que ja feia una hora que éren dalt la cresta, la cordada femenina comença a preparar el rappel per baixar. Jo em poso les bambes, reparteixo mandarines i m'adono que ja són les cinc! Unes cinc hores penjada a la paret, i ara em sento en part orgullosa, per haver pujat, i decebuda, per tot allò que encara no sé i haig de millorar.

Ens toca baixar, amb quatre rappels serem a baix. Aquest cop, també ens atrapa a nit, avui sí tenim frontals, i sembla més divertit i tot, quan l'Anna i jo rappelem juntes per guanyar temps!!

Arribem al cotxe, repartim material, per fi vaig al lavabo (al fons a la dreta, com sempre), anem al bar i entre entrepans, birres i gelat, els últims comentaris del dia d'escalada. Ells repassen la ressenya tot fent broma, de fons la tele del bar dona el Barça...sembla que no faran res, com sempre!
Pujo al cotxe, obro la radio.. al penúltim minut el Barça ha guanyat. Em queda una hora i mitja fins arribar a casa, no tinc son, però estic cansada, trobo pluja....

Ha estat un bon dia.... em queda molt per aprendre...

1 de Febrer - Sopar dels ex-winti

Feia mesos (amb alguns feia anys) que no ens veiem.
Ex-companys de feina i amics amb els quals he compartit quasi quatre anys de la meva vida, quatre anys d'incidències dia rere dia, i juergues varies setmana sí, setmana també.
N'hi ha que ja han estat pares, n'hi ha que tenen previst casar-se, n'hi ha que han emigrat a la "españa central"... sempre fa il.lusió tonar-se a veure!!! ;-P

26-27 gener

Cap de setmana a Bellver de Cerdanya.
Res va sortir com ens pensavem... però va estar molt bé per a carregar piles!!
Una esquiada accidentada (per culpa de la poca neu) que ens va fer suspendre la ferrata Regina; a canvi vam anar als banys de Llo on vam passar una tarda de relax a la sauna i a la piscina exterior.
Diumenge passeig per les pistes d'esquí de fons i bones vistes del cadí i del pirineu francès.
Per sort per tornar la caravana va ser mínima ;-P

ANIVERSARI......30!!!! UALAAAAAAAAAAA

M'han enviat tants mails d'escrits sobre "treintañeros", que ja no sé què posar...

No em sento gran, els anys no em pesen, tinc moltes ganes de fer coses, viatjets, juergas amb els amics, soparets...encara m'emociono quan un tio m'agrada, penso en la festa del cap de setmana, la feina em sembla igual d'avorrida que sempre, no m'he comprat cap pis, el sou segueix sent una merda...i això de "que se pasa el arroz "..pos de moment, no m'afecta. A més, què carai, em sobren tres quilets però estic maca maca jejeje ah, i amb la meva segona cana!

Perquè per molt que diguin que ho hem tingut tot, molts estareu d'acord en què hem estat els últims en moltes coses i no ho hem tingut fàcil! I sino mireu ara qui reb l'ajuda al lloguer del pis snif snif! Uns que s'en recorden de nosaltres..

http://es.youtube.com/watch?v=PWC_LtKfTOo

(l'emoció amb la que canten és brutal, perquè els hi vaig fer repetir per a gravar-los)

Ah, escaladors tots apunt? Que la montanyita ja em crida...

CAP D'ANY

La nit de cap d’any va començar cap a les 21h aprox quan els quatre fantàstics (Xavi, Mª José, Esti i Cullell (malaltó!) van aterrar al meu pisito.
Les amanides ja estaven preparades i mentre obriem el vi i la birra, es van anar fent les gambes i escalfant el segon plat, un llom al forn que es va currar la Mª José.
Tots teníem gana i al final em sembla que la gula va poder amb nosaltres, que si empanadilles, potes de cranc, la pizza que va fer la mare de la Esti, les gambes, la salsa, el llom, i com no, el postre!! mmmmmm
Va ser un sopar divertit, i més quan vam improvitzar les campanades tot perquè jo no volia veure el pirulo de tv3 i els altres no acceptaven cap canal més.



En Xavi agafa la tapa de la cassola i quan quedaven menys de dos minuts per a les campanades nang, nang, nang... jeje vam acabar quan encara no s’havien acabat les de la tele... ens vam avançar a l’entrada d’any, els veins segur que van flipar!!!



Ens vam apalancar a poc a poc a la zona chillout, que va ser un triomf total, eh membeu! i allà la Esti va ser la protagonista de les bromes(o no) de’n Cullell i de’n Xavi ;-P



Fins que cap a la una, vam anar cap a St Antoni, al Barrock.Estava a petar de gent, i ens vam haver de quedar a l’entrada, això no va privar de que anessim a pillar unes birres, fessim petar la xerrada i celebressim l’any amb gent que normalment no ens diem res.

Van arribar tots els altres i després d’un parell de birres vam anar cap a la rue on tb hi vam estar una estoneta ballant..ara, nada que ver! A mi no em va agradar gaire, encara que vaig poder veure en Pi i en Chardi ballant i fent el tonto una bona estona... la gent va començar a retirar...
vaig arribar-me a l’envelat on era mon pare a felicitar-li l’any ... i després de la última birra al barrock tb vaig retirar cap a casa, o això em pensava, perquè al passar per Llinars vaig aturar-me al pavelló amb l’esperança de trobar la Marta de l’estanc, la Ruth o en Didac i passar-hi una estona més; però no hi havia ningú...

Ja el tenim aquí, 2008!!!!!