Ahir la ferrata de Centelles!!! (aprofitant que fem mitja jornada).
Les indicacions són prou clares per a arribar al parking sense perdren’s.
Ens equipem, diem adéu a la Marta, que es queda per baix i fe; no gaire tros perquè ens sembla que el començanemt de la ferrata havia de ser per aquí i això que pujem i pujem i res, aquí només matolls i un altre grup que també està convençut que ha de ser per aquí. Busca que buscaràs i només rascades a les cames i als braços, com dues cabres monteses el Baldo i jo enmig de la selva, allà intentant esquivar esvarzers i no trepitjar la farigola…res, no hi ha camí, o millor dit ja no podem anar més endavant! Tornem enrera i fem la baixada matolls a través, també. Estem cansadíssims, arribem al camí…i ens quedem muts quan veiem que ara, i no com fa quatre anys enrera, està tot molt ben senyalitzat amb cartells i taquetes grogues, que si les segueixes vas a peu de ferrata, ejem ejem
Pos res, l’altre grup hi ha arribat abans, i els deixem que pujin una mica.
Començem, en Baldo primer. Arribem fins al pont nepalí que després de veure passar-hi sis persones i fer-ne un intent el deixem per un altra dia… és fa tard i la Marta esta sola abaix, ens durà molt de temps acabar-la. Dimarts que ve hi tornem!!!!! ;P ...perquè com diu en Baldo:
Les indicacions són prou clares per a arribar al parking sense perdren’s.
Ens equipem, diem adéu a la Marta, que es queda per baix i fe; no gaire tros perquè ens sembla que el començanemt de la ferrata havia de ser per aquí i això que pujem i pujem i res, aquí només matolls i un altre grup que també està convençut que ha de ser per aquí. Busca que buscaràs i només rascades a les cames i als braços, com dues cabres monteses el Baldo i jo enmig de la selva, allà intentant esquivar esvarzers i no trepitjar la farigola…res, no hi ha camí, o millor dit ja no podem anar més endavant! Tornem enrera i fem la baixada matolls a través, també. Estem cansadíssims, arribem al camí…i ens quedem muts quan veiem que ara, i no com fa quatre anys enrera, està tot molt ben senyalitzat amb cartells i taquetes grogues, que si les segueixes vas a peu de ferrata, ejem ejem
Pos res, l’altre grup hi ha arribat abans, i els deixem que pujin una mica.
Començem, en Baldo primer. Arribem fins al pont nepalí que després de veure passar-hi sis persones i fer-ne un intent el deixem per un altra dia… és fa tard i la Marta esta sola abaix, ens durà molt de temps acabar-la. Dimarts que ve hi tornem!!!!! ;P ...perquè com diu en Baldo:
una retirada a temps és una gran victòria!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada