1era via Sandra i Marta
Aresta Brucs (Miranda de les Bohigues)
El despertador sona a les 7.10h després d’una nit llarga (pel canvi d’hora) i dolenta perquè els veins de dalt no m’han deixat dormir gaire.
Anem a Montserrat zona Agulles, prèvia parada al Bruc a esmorzar (encara que això no es pot agafar com a hàbit ja que arribem a peu de via molt tard).
Deixem el cotxe al pàrquing de Can Massana i començem a caminar per una pista forestal ample. El parquing és ple i de camí trobem grups de gent ha vingut d’excursió. Ens desviem seguint uns cartells que indiquen el refugi , i arribem en 30min aprox a peu de via.
Aresta Brucs (Miranda de les Bohigues)
El despertador sona a les 7.10h després d’una nit llarga (pel canvi d’hora) i dolenta perquè els veins de dalt no m’han deixat dormir gaire.
Anem a Montserrat zona Agulles, prèvia parada al Bruc a esmorzar (encara que això no es pot agafar com a hàbit ja que arribem a peu de via molt tard).
Deixem el cotxe al pàrquing de Can Massana i començem a caminar per una pista forestal ample. El parquing és ple i de camí trobem grups de gent ha vingut d’excursió. Ens desviem seguint uns cartells que indiquen el refugi , i arribem en 30min aprox a peu de via.
Una vegada situats a peu de via, i després d’escoltar(no massa) les explicacions de’n Ferranet(el pròxim dia et faig més cas, de debò) la Sandra es disposa a iniciar l'escalada amb un primer llarg d'uns 15 metres fins arribar al fil de l'aresta.
La segona tirada d'uns 40 metres, la faig jo, no és complicada però té algun pas finet de IV+ i els parabolts estant un xic allunyats. Arribant a la segona reunió, la paret perd verticalitat. Aquí aprofito per a fer fotos i xerrar amb la cordada d’en Bart i en Toni que van per la nostra dreta fent la Daniel SA.
El tercer llarg és curt solament 10 metres, tot i que té una sortida força dreta, però hi tenim bones mans. Arribo a la reunió, en Bart i en Toni ja són dalt juntament amb una parella de nois que també han fet la seva via.
Arriba la Sandra i caminem uns metres fins al cim de la Miranda de les Bohigues, on muntem el campament per a dinar. En Xicu també treu el cap per allà tot assegurant a la Cristina. Ja hi som tots!!! Nop, la cordada de en Jorge, l’Enrique i l’Anna tot just surt de la tercera reunió. Els esperem tot xerrant, ja és tard i no ens donarà temps a acabar cap més via!
El descens el fem per la cara nord de l'agulla, tot desgrimpant dos trams fins que arribem a el Camí de la Travessa d'Agulles on seguim fins al peu de la via Aitor, on ja sentim els crits de’n Tutu i on els més valents s’aventuren a pujar el primer llarg. Jo el vaig haver d’abandonar..
Fem el camí de tornada per un barranc i arribem als cotxes! Falta poc perquè es faci de nit i en Toni i en Bart encara són dalt, els hi hem deixat
En Ferran, la Cristina, la Sandra i jo preparem la operació rescate, walkies i frontals, roba d’abric i quan en Ferran es disposa a sortir corrents muntanya amunt, els veiem que arriben tot campant amb una altra parella. Menys mal!!!
Pujem al cotxe i ens reunim amb els altres al Bruc.
En el fons, ha estat un bon dia!!!! ;P
Més fotos
2 comentaris:
Felicitats per la via!
Estàs feta una crack... mola la confiança que has agafat aquestes últimes setmanes... ara no siguis tonta i no deixis que "s'escapi".... la confiança, és clar! Je je je je!
Un petonàs!
Hola Martulina !!! Rés, que m´hagues agradat estar amb vosaltres però ... hi haurà més dies i més muntayes i mes ... de tot. Un petonàs molt gran.
Publica un comentari a l'entrada