L'àvia ens ha deixat... fa menys d'un any que també ho va fer el meu avi.

Aquestes coses em fan pensar en el sentit que té la meva vida.
Un sentiment de no haver donat tot allò que podia a tothom que ha marxat... com si dins meu existís un racó petit petit on hi tenen cabuda totes les converses que m'hagués agradat tenir, totes les abraçades que no he donat, totes les vegades que m'he estalviat un t'estimo... una sensació de no haver arribat a temps, de què mai sabran realment com sóc!

I llavors penses en què aquest racó no ha d'existir, i et proposes dir i fer allò que penses i demostrar a qui queda com ets... i això costa.